abraçada, vitamina emocional
acció, concreció de les idees
acollida, benvinguda “t’estava esperant”
actitud, disposició, punt de partida intern per a l’acció
amabilitat, respecte afectuós
amor, sentiment per dirigir les accions
amor, aliment de la vida per generar més d’ella mateixa
art, llenguatge per a l’expressió d’emocions i sentiments
art, “el joc de l’esperit, el joc més gran de l’home” Jean Dubuffet
assentir, està bé tal com és
assertivitat, actuació justa, “entre l’ogre i el ratolí, la persona”
assessorament, acompanyament, invitació, proposta
autoestima, jo sóc, conquerir coses que em costa aprendre, “m’he esforçat i ho he aconseguit”
automotivació, jo puc, habilitat imprescindible per avançar
autonomia, habilitat per ser més lliure
bellesa, aliment per l’esperit, motiu per a l’ètica
bellesa, punt de vista sa i òptim per a l’aprenentatge
calma, temprança, pacificació de la ment
canvi, el fluir de la vida
carícia, aliment emocional
ciència, observació atenta i rigorosa
col·laboració, sumar esforços dóna més que la suma de les parts
compartir intencions, negociar objectius, sumar esforços
competència, habilitat més valors que capacita
competència, poder personal i adquirit d’acció
competències personals, habilitats per estar amb un mateix i per relacionar-se els altres
competències personals, autoestima, empatia, assertivitat
compromís, maduresa moral, estar amb la paraula donada
comunicació, tot allò ens connecta amb els altres
comunitat, grup de persones compromeses entre elles
confiança, coneixement més determinació, expectativa positiva
congruència, pensar i fer en la mateixa direcció
consens, acord intermedi, punt de vista comú
conversa, jo no sóc res si no hi ha l’altre
conversa, versos compartits
convivència, compartir el camí amb afecte i respecte
creativitat, resoldre un tema d’una manera personal, original
creences, imatges mentals heretades o construïdes
demanda, allò que mereixo rebre
diàleg, espai entre sistemes en el que es genera la veritat (Marianne Franke)
diversitat, allò què fa possible la vida
educadora, persona referent pels infants
ego, el jo que vol fer-se notar
ego, suro on pengem les etiquetes amb les que ens identifiquem
ego, mecanisme de defensa davant les incapacitats de ser en el món
empatia, habilitat per posar-se al lloc de l’altre
emoció, resposta afectiva, color de la vivència
entorn, allò que m’acompanya
entorn, allò que sóc més enllà de mi
entorn amable, acompanya, facilita i em permet ser cada vagada més jo mateix
equip directiu, persones que assumeixen major responsabilitat a l’escola
equip directiu, persones receptores de l’encàrrec governamental, al servei de la comunitat educativa
equitat, dono el què puc i rebo el que necessito
escola, espai acollidor on créixer i aprendre ha de ser fàcil, natural
escola inclusiva, la de totes les persones
escola viva, les persones i el què passa a l’entorn són el primer
escola viva, on els canvis són part del funcionament com el batec del cor
esforç, exercici constant de la voluntat, rendiment amb constància
estil educatiu, idiosincràsia de la relació educativa
ètica, actitud lligada al concepte de justícia
ètica, la bellesa dels actes
èxit escolar, aconseguir servir les necessitats dels infants pel propi desenvolupament
expressió creativa, expressió que aporta, amb la que ens estenem pel nostre entorn
expressió creativa, fusió amb el medi: jo soc el medi, el medi està en mi
expressió lliure, la que satisfà el deure i el desig
expressió lliure, la que parteix d’un mateix, no se sotmet a la lògica ni a la raó
família, persones que t’envolten des de l’afecte, l’amor i el suport per a l’autonomia plena
fermesa, perseverança amb la pròpia idiosincràsia, mantenir-se centrat en el canviar constant
generositat, comprensió total de la relació entre la matèria i la ètica
humans, quelcom profund en nosaltres amb el que ens projectem
imaginació, tenir una imatge mental d’alguna cosa
imaginació, capacitat de crear en abstracte i sense els límits de la realitat
imaginació, una realitat íntima, una visió íntima de la vida
individualitzat, per mi
infància, primer període, temps de construcció, manera d’estar en el món
infant, ésser sensible i explorador
iniciativa, parteix de la força de l’individu i s’alimenta de l’autoconfiança
innovació, visió dinàmica de l’acció, exploració per a la millora de les accions
intuïció, sentir des de l’experiència i la reflexió, sisè sentit
joc, l’activitat principal de la infància, exploració de les pròpies possibilitats i descoberta de l’entorn
lideratge, acció de qui serveix i acompanya un grup cap als objectius
lideratge, capacitat de fer de la pròpia acció un benefici pel grup
lentitud, consciència i control
mirada, punt de vista
mirada holística, amplia, extensa, global
missió, allò pel que estic preparat i pel que treballo
missió, allò que et ve donat i et porta a l’autosuperació
model d’intervenció, aquell que serveix els objectius en el fons i en la forma
moral, estructura de valors que genera actituds ètiques
motivació, impuls que empeny a actuar
motivació transcendent, més enllà de la motivació personal, en benefici col·lectiu
negociar intencions, buscar el consens en els objectius
participació, ser actiu en allò del teu entorn
pensament positiu, la mirada constructiva
persona, que viu amb i per als altres
plaer, benestar, símptoma de què vas bé
problema, repte inesperat que ens demana explorar noves respostes
projecte, propòsit, objectiu, tasca
propi ritme, el marca el cos
queixa, excusa mentre no veig el què jo puc fer
queixa, demanda formulada en negatiu
queixa, eina dels infants per reivindicar la seva presència davant de l’adult
reclamació, per demanar allò que és just a qui li pertoca
repte, oportunitat per aprendre, per posar en marxa les nostres potencialitats
respecte, reconeixement, assentiment, dignitat
responsabilitat, consciència, constància i compromís amb les pròpies actuacions
rigor, fruit de la reflexió i l’estudi, mètode
sentiment, procés afectiu, estat de la ment
sensibilitat, receptibilitat als estímuls
serenitat, resposta equilibrada
sobrietat, l’essencial
sobrietat, prescindir del superflu
societat, organització de persones en benefici de totes
somriure, clau per arribar als altres
sostenible, possible i ajustat
temps cronològic, una convenció, organitzant-lo exercim el nostre poder
temps de canvi, el present
vida, expressió i relació entre elements
vincle, allò que m’uneix als altres
visió, objectiu que marca el camí per avançar
xarxa, teixit del que formem part
Benvolguda Rosa:
En el teu diccionari particular hi tens 12 definicions..Em sembla que de 12, 10 van implícites amb tu, amb la teva personalitat…Segueix així…He llegit amb molt d’interès el projecte de la teva llicència d’estudis… Et veig tan preparada i em sembla tan interessant! T’aniré seguint i , si puc, et donaré els meus punts de vista. Les hipòtesis les veig molt demostrables, el que em meravella és que puguis trobar eines per constatar-les, essent sistemàtica. A mi em costa tant i tant de ser sistemàtica i de portar registres! Anirem parlant. Un a abraçada!
GRÀCIES,
Treballar sola té molts alicients, però també alguns perills.
Els vostres comentaris em donen confiança, m’animen i m’ajuden a centrar-me.
T’encoratjo a continuar fer comentaris al bloc, potser l’últim llibre que has llegit o l’última pel·licula que has vist i t’ha emocionat… o a plantejar preguntes que es generen amb la teva pràctica educativa.
Gràcies i una abraçada
Hola wapíssima!
Cada dia que entro al teu bloc em sorprenc i descubreixo novetats que no havia vist anteriorment. La veritat és que m’agrada posar-m’hi de tant en tant i veure que hi ets, que la vida continua i et sento propera, com si el que dius m’ho diguessis arran meu. El fet que l’ampliis i vagis comunicant-te m’aporta vida, materials, literatura,…
Pel que fa a la lectura estic llegint El fin del mundo d’en Ken Follet i trigaré dies a poder-ne fer un comentari, és molt llarg, però a mi personalment m’ha enganxat deseguida. El que si et puc recomanarsón dos llibres més del nostre món professional, un és Mal de escuela d’en Daniel Pennac, vam anar a la presentació i és força interessant el que diu i un altre el de La comunicació més enllà de les paraules de la Marta Albadalejo(havia sigut mare del Dofí, de l’Arnau Pol, parla de la comunicació no verbal. Una forta abraçada