Tag Archives: reflexió

Crisis i oportunitats

Quan tot va bé, generalment, no ens plantegem fer canvis. És quan patim, o quan es desequilibra el nostre món, que ens plantegem què cal fer, què hem de canviar. En aquest sentit, les crisis són temps d’oportunitats.
La funció de l’escola, el rol docent, el paper de les famílies, els interessos i les actituds dels infants i joves han fet canvis enormes respecte fa vint anys i no acabem de trobar respostes ajustades a la nova realitat, hi ha resistències al canvi, busquem solucions no sempre encertades, hi ha patiment… Aquesta situació està aportant propostes interessants per a la reflexió, propostes que ens orienten a l’hora de marcar-nos els objectius, les accions a fer i els valors a treballar. Un exemple:
“Diez nuevas competencias para ensenyar” Philippe Perrenoud. Ed. GRAÓ

books1

Ens el va recomanar la Dolors Vilanova (Cap d’Estudis de l’ESC de Bordils) a la seva conferència sobre el treball cooperatiu-col·laboratiu a l’escola (quan pugui adjunto el resum, és una experiència de centre interessant, amb sentit comú)

Tornant al llibre, la competència professional per ensenyar número nou, diu: “Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión” després d’apuntar que vivim en un món molt imperfecte i que no es pot demanar a l’escola que ho solucioni tot, ens convida a afrontar la contradicció entre els valors que afirma l’escola i els costums existents a la societat. “En una sociedad en crisis y que se averguenza de sí misma, la educación es un ejercicio de funambulismo” Ens diu que no n’hi ha prou amb les bones intencions, cal crear situacions que afavoreixin veritables aprenentatges, la construcció de valors, d’una identitat moral i cívica. I fa algunes preguntes: com prevenir la violència a la societat si es tolera a l’escola? Com es valora la justíciaa si no es practica a classe?

El tema de la violència a l’escola, de la violència institucional… quan hi ha relació de força, quan no es reconeixen a totes les persones els mateixos drets… Es tracta de restablir la Llei amb majúscules, la prohibició de la violència, com a base de la civilització humana. No n’hi ha prou amb recordar la Llei, cal construir-la: parlar, reinventar regles i principis de civilització.

La violència no són només els cops, els robatoris… també ho és l’atac a la llibertat d’expressió, al moviment, a la dignitat… i la resistència és múltiple.

L’escola se sap condemnada a negociar, a no usar més la violència institucional sense preocupar-se de les reaccions.

Al mateix capítol, més endavant ens parla de la necessitat de: lluitar contra els prejudicis i les discriminacions; analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació a la classe; desenvolupar el sentit de rresponsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia…

LA REFLEXIÓ ES FA IMPRESCINDIBLE, LA LECTURA POT SER ÚTIL COM A PUNT DE PARTIDA.

guanys i pèrdues

Aquesta primavera m’ha portat algunes pèrdues.

Cada dol reviu els anteriors i em fa conscient de quant efímera és l’existència.
Em plantejo la necessitat de donar valor a cada acció, a les relacions, a les vivències.

Ajusto allò que m’importa i el què és secundari, per no perdre el temps en queixes o laments i gaudir i compartir el goig de viure.

Recullo les lliçons de qui ens ha deixat i aprofito el meu temps per construir, només jo en sóc responsable.

la pomera

Activitats per a la reflexió

Proposta d’activitats per a la reflexió

D’acord amb les raons que em portaven a fer aquesta recerca:

– Reforçar unes pràctiques educatives que donen resultats satisfactoris per a l’educació integral de l’alumnat.

– Trobar criteris d’intervenció col·laborativa, afavoridors d’una escola més inclusiva.

– Ajudar a tenir un concepte, més aproximat, de les necessitats de desenvolupament de l’infant.

– Donar arguments per evitar l’excessiva escolarització de l’etapa d’Educació Infantil.

– Treballar a favor de la salut laboral dels docents.

I d’acord amb les hipòtesis plantejades i els resultats obtinguts, proposo dotze activitats per promoure la reflexió, la coordinació i la coherència en el si dels claustres:

1.De les paraules a l’acció: Negociant significats / Vocabulari compartit

2.De les paraules a l’acció: parlem de les relacions i de l’organització

3.De les paraules a l’acció: parlem d’organització i necessitats

4.De les paraules a l’acció: parlem de l’organització per a l’atenció de l’alumnat

5.De les paraules a l’acció: sistematitzant el seguiment de l’alumnat. El dossier de tutoria

6.De les paraules a l’acció: parlem d’actituds

7.De les paraules a l’acció: parlem de models d’intervenció

8.De les paraules a l’acció: parlem d’espais

9.De les paraules a l’acció: parlem d’espais

10.De les paraules a l’acció: parlem de relacions. L’acollida del professorat nou

11.De les paraules a l’acció: parlem de materials

12.De les paraules a l’acció: parlem de l’organització del temps

fent camí

Benestar, exigència i rendiment

Aprendre és un procés natural que és dóna de manera positiva i constructiva quan a l’infant se li ofereix un entorn amable. Amable que no tou, un entorn afectuós i exigent, un entorn segur però que presenta reptes per superar-se. Quan parlo de donar temps, de respectar el ritme de cada infant, de vegades s’entén que hi ha poca exigència i es diu que d’aquesta manera no s’avança prou.
Està demostrat i qui més qui menys ho ha experimentat, que aprenem més i millor quan estem contents, quan ens sentim valorats, quan nosaltres i el nostre entorn confiem en les pròpies possibilitats.
A més benestar, és possible més exigència i es dóna més rendiement.

consultant diverses fonts

consultant diverses fonts

A propòsit de l’expressió de l’alumnat

Llegeixo en un artícle de Roger Costa-Pau al Punt del 20 d’agost:
“La construció humana es fa no tant rebent com donant”
Ell ho escriu referint-se a la poesia, a Riba concretament. A mi m’ajuda a donar força a la idea que és a partir del fer, de l’acte creatiu que ens mostrem, que explorem i aprenem, que som i ens relacionem d’una manera autèntica.

ceip-dr-robert-camprodon-gener-09-1-resolucion-de-escritorio