29 d’agost de 2010
Ara fa poc més de dos anys que vaig engegar el bloc per poder-hi recollir les imatges i impressions de l’any al camp de la investigació, de l’any de llicència d’estudis.
Ha estat una eina útil per posar a l’abast les presentacions-imatges de les escoles que vaig visitar, especialment les de Suècia.
Ara, potser caldria tancar-lo, ja no té el mateix sentit, però de moment em dono aquest espai per recollir reflexions personals, professionals, recomanacions de llibres, pel·lícules…
Els vostres comentaris seran molt ben rebuts.
També em podeu trobar a: http://www.facebook.com/rosa.guardia
……………………………………………………………………………………………………………………………
Juny 2008
Hola!
Sóc la Rosa Guàrdia, mestra d’Educació Infantil, formadora del Programa “Decideix” de Competència Social i Màster per l’UdG “Exclusió social i diversitat cultural”. Els últims sis anys he estat en comissió de serveis, primer al Programa d’Educació Compensatòria i actualment com Assessora LIC (Llengua i Cohesió Social)
Aquesta primavera he presentat, i m’han aprovat, el projecte per a una llicència d’estudis pel curs 2008-09: “Estils educatius que promouen les competències personals de l’alumnat i la convivència a l’Educació Infantil”
projecte-llicencia-destudis-2.doc
Amb aquest bloc pretenc recollir reflexions i experiències diverses d’aquest any tant especial, per compartir-les amb persones que conec i sé que m’ajudaran i m’inspiraran i amb totes aquelles que passeu per aquí casualment.
El motiu del bloc és la llicència d’estudis, recollir-hi reflexions, observacions, teories, enllaços sobre el tema… però també reflexions i experiències personals perquè em costa separar una cosa i l’altra, és més no vull separar-les. Som mestres però primer som persones i treballar per ser millor mestra suposa treballar per ser millor persona.
Aquest any vinent el veig com una oportunitat per endreçar més de 30 anys de professió, d’obsessió diria, tinc la sort que la meva feina m’apassiona, potser és que la vida m’apassiona i una mica de tot això és el que vull mostrar en el meu bloc.
Espero rebre les vostres aportacions i comentaris, passar-ho bé i aprendre juntes.
Rosa M. i companyia, com n’és d’agradable trobar per atzar -existeix?- un espai com aquest bloc en què, ben aviat, t’adones d’una intenció clara, de compartir, d’expressar-se, d’avançar. Un enfilall de paraules per dir; tal i com deia el ciutadà Lluís Vicent Aracil, a ca seva, a l’aula de la facultat, als llibres, dir és en bona mesura antònim de parlar (en el sentit, així ho vaig entendre, de parlar per parlar). Dir sobre la realitat social tot cercant paraules no cantelludes, que no és ben bé el mateix que emprar un llenguatge políticament correcte que ara mateix topa -com la benaurada vaca cega de Joan Maragall- amb la realitat complexa. Alhora, i en paral·lel, dir amb un rerefons de saber, de mirar de saber, què és allò essencial per a cadascú per a la pròpia felicitat, o com a mínim per a la Rosa M.
Certament, les crisis són una oportunitat, no sé si per treure’ns de sobre la “prepotència civilitzatòria” de què parla l’Albert López en un comentari, però probablement per revisar els nostres principis, les nostres prioritats, les arrels de la nostra pròpia identitat. On rau la nostra força? Com avançar cap a la felicitat? Com viure intensament la vida, tot encabint dir, silenci, lentitud, professió i sentiments?
Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança (Pompeu Fabra), dedicat a la mestra Maria Àngels Colubret, del carrer Tombarell de Torroella de Montgrí i del carrer dels arbres de Badalona. I a les oliveres joves que s’alcen a Canapost per l’empenta d’un jove rebel sense causa, peixater. joan