Educant per a la pau

Dimecres vaig anar a un xerrada d’en Paco Cascón, autor, entre altres persones, dels dos volums del llibre:

“La alternativa del juego. Juegos y dinámicas de educación para la paz” Ed. Catarata

Per cert va dir que aquests llibres van sorgir de les propostes d’entrenament per a la lluita no violenta.

Donava una visió positiva del conflicte, un fet natural, una molt bona eina pedagògica. El plantejament d’anàlisi de conflictes que proposa, separa: persones, conflicte i procediments. Hem d’atacar el conflicte i no a les persones, sumar energies per resoldre el conflicte.  Per exemple: anar contra els valors militaristes, no contra els militars. Respectuosos amb les persones, ferms amb els problemes.

Pel que fa a les famílies parlava de la confusió d’alguns pares i mares que se senten amics dels fills i aleshores són suaus amb les persones i amb els problemes. Satisfan els capricis i no les necessitats. Hem de satisfer totes les necessitats i pocs o cap capricis. Si hi ha una necessitat no satisfeta, hi ha un conflicte. Els nens i nenes necessiten límits clars, els dóna seguretat. Un NO rotund a la impunitat, deia, és terrible.

Buscar alternatives al càstig, mesures educatives de reparació del dany. El què es fa ha de tenir conseqüències.

No a la venjança, no al sufriment. No cal crits, ni insults, cal suavitat amb les persones i fermesa amb les conseqüències del què s’ha fet.

Molt interessant la reflexió pel que fa al treball de dinàmica de grup a les escoles, deia, està molt bé treballar pel bon clima d’aula però no és suficient. Proposa, educar per a la pau conflictual, com a eina per actuar en la realitat, analitzant-la per canviar-la. S’ha d’educar per a la transformació, per un món més just. Què pots fer tu per canviar la realitat, compromís transformador.

Al final, ja amb les preguntes, va parlar del paper negatiu de la TV, dóna una imatge distorsionada de la realitat, mostra molta violència i en realitat hi ha poca gent violenta, hi ha més cooperació, solidaritat…  I va fer èmfasi en el fet que molta gent no fa res davant la violència i les injustícies. La complicitat de la violència és la passivitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *