Fa més de sis anys que al suro del lloc on treballo hi tinc una fotografia d’una nena estirada damunt una corda, la imatge transmet pau i felicitat, a sota hi ha el lema “dóna’m temps”. La fotografia la van fer a l’Eix, el Centre de Pedagogia Corporal de Palafrugell on tant vaig aprendre amb la Nuri Vives i les companyes.

 Ara aquest lema és una de les conclusions més destacades del meu treball de recerca, donar temps.

“…deixar temps perquè l’arbre doni fruit i perquè el fruit maduri. Sense apressar-los, cal deixar temps perquè l’àvia creui el carrer i perquè el nen es cordi les sabates” és un fragment del llibre: El respirar dels dies. Una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida. Josep Maria Esquirol. Més endavant escriu: “L’ètica d’una persona fa referència a la seva manera de ser, a la seva manera de viure, i això és quelcom que es va definint amb temps… No es tracta de guanys immediats, sinó de formes que tenen una gènesi sovint lenta…”

Molt recomanable la reflexió sobre el propi ritme, la consciència, l’atenció en el present, molt interessant portar-ho a l’escola on massa sovint apressem a les criatures amb el nostre propi neguit.

Donem-los temps! Aprendre és un procés natural si deixem espai i temps.