Tag Archives: rol docent

Crisis i oportunitats

Quan tot va bé, generalment, no ens plantegem fer canvis. És quan patim, o quan es desequilibra el nostre món, que ens plantegem què cal fer, què hem de canviar. En aquest sentit, les crisis són temps d’oportunitats.
La funció de l’escola, el rol docent, el paper de les famílies, els interessos i les actituds dels infants i joves han fet canvis enormes respecte fa vint anys i no acabem de trobar respostes ajustades a la nova realitat, hi ha resistències al canvi, busquem solucions no sempre encertades, hi ha patiment… Aquesta situació està aportant propostes interessants per a la reflexió, propostes que ens orienten a l’hora de marcar-nos els objectius, les accions a fer i els valors a treballar. Un exemple:
“Diez nuevas competencias para ensenyar” Philippe Perrenoud. Ed. GRAÓ

books1

Ens el va recomanar la Dolors Vilanova (Cap d’Estudis de l’ESC de Bordils) a la seva conferència sobre el treball cooperatiu-col·laboratiu a l’escola (quan pugui adjunto el resum, és una experiència de centre interessant, amb sentit comú)

Tornant al llibre, la competència professional per ensenyar número nou, diu: “Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión” després d’apuntar que vivim en un món molt imperfecte i que no es pot demanar a l’escola que ho solucioni tot, ens convida a afrontar la contradicció entre els valors que afirma l’escola i els costums existents a la societat. “En una sociedad en crisis y que se averguenza de sí misma, la educación es un ejercicio de funambulismo” Ens diu que no n’hi ha prou amb les bones intencions, cal crear situacions que afavoreixin veritables aprenentatges, la construcció de valors, d’una identitat moral i cívica. I fa algunes preguntes: com prevenir la violència a la societat si es tolera a l’escola? Com es valora la justíciaa si no es practica a classe?

El tema de la violència a l’escola, de la violència institucional… quan hi ha relació de força, quan no es reconeixen a totes les persones els mateixos drets… Es tracta de restablir la Llei amb majúscules, la prohibició de la violència, com a base de la civilització humana. No n’hi ha prou amb recordar la Llei, cal construir-la: parlar, reinventar regles i principis de civilització.

La violència no són només els cops, els robatoris… també ho és l’atac a la llibertat d’expressió, al moviment, a la dignitat… i la resistència és múltiple.

L’escola se sap condemnada a negociar, a no usar més la violència institucional sense preocupar-se de les reaccions.

Al mateix capítol, més endavant ens parla de la necessitat de: lluitar contra els prejudicis i les discriminacions; analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació a la classe; desenvolupar el sentit de rresponsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia…

LA REFLEXIÓ ES FA IMPRESCINDIBLE, LA LECTURA POT SER ÚTIL COM A PUNT DE PARTIDA.

Resultats de la recerca: el rol docent

Segona fotografia: El rol docent (actituds, temps i espais)

Els docents formem part d’un sistema complex, l’escola, en el qual el més important són les persones i la nostra actitud ha de promoure les interaccions, la comunicació.

Motius transcendents:

  • Més justícia social i equitat.
  • Relacions d’alta qualitat, basades en el respecte.
  • Una ciutadania plural, rica en matisos i cohesionada.

Actituds, donant sentit al treball:

  • Ganes d’aprendre
  • Pensament positiu.
  • Confiança i bon humor
  • Es té una posició d’humilitat a l’hora d’establir relacions amb les famílies.
  • Es responsabilitza del progrés de l’alumnat, amb un sincer interès pel seu creixement global.

La persona docent i l’organització dels temps i dels espais:

Dedica temps a allò important, significatiu, pel desenvolupament de l’infant i del grup, dóna temps perquè l’alumnat faci observació atenta, deduccions, suposicions… temps per investigar, explorar, comprovar… temps per compartir i per expressar-se. Temps per jugar.

“Deixar el cronòmetre i agafar la brúixola”, com a eslògan.

Gestiona els temps, els ritmes per tal de generar condicions favorables a l’expressió i el desenvolupament dels infants, sense forçar, lentament, a favor d’un procés el més natural possible.

Prepara espais i situacions educatives segures que generen confiança i faciliten les interaccions, espais rics i acollidors, adequats al moment evolutiu dels infants.

Dóna’m temps”, ens diuen els infants de molt diverses maneres.

Models d’intervenció:

Treballa coordinadament amb l’equip i coherentment amb el Projecte Educatiu del Centre.

A l’aula, la mestra actua sense dirigir.

Proposa, recomana, acompanya en els processos i dóna autonomia a l’alumne, el responsabilitza. L’infant és qui construeix el propi aprenentatge.

Posa noms a les accions i a les coses, negocia significats amb l’infant i el grup.

Observa l’alumne comprensivament.

Segueix atentament l’evolució dels alumnes.

Demana el màxim de cada un, amb serenitat i afecte però amb exigència.

Informa a les famílies sobre el desenvolupament dels seves filles i fills. Obre les portes.

Confia en les pròpies capacitats i amb les dels altres.

Promou les interaccions.

Genera il·lusió reforçant el vincle del grup, promou la creativitat i l’expressió de l’alumnat.

Aporta cultura i coneixement científic.  

Es compromet.

 Organitza l’activitat amb estratègies inclusives:  

            Taller de grups interactius

            Treball per projectes

            Projectes de centre

            Racons o espais de joc i aprenentatge

            Paper destacat de les activitats d’expressió.   

            Relació entre persones de diferents edats.

             El material fungible està socialitzat, tothom disposa del material i se’n fa responsable.

             Es consulten diverses fonts i es té cura que tothom hi tinguin accés.

el treball d'equip