En un calorós dia d’estiu, dues amigues granotes saltaven despreocupades pels voltants d’una granja.

Croak- saltava una, croak- saltava l’altra. Sense adonar-se’n van caure dins d’un bidó de llet. El bidó era tan gran i les granotetes tan petites que per molts esforços que feien no podien sortir.

Nedaven i saltaven i no aconseguien res. Els animals de la granja es van adonar de la situació i amb cruel realisme les aconsellaven:

– Deixeu de lluitar, no ho aconseguireu!

– És massa profund, morireu de totes maneres!

– Això només té un final…!

Una de les granotetes, cansada i desanimada va deixar de nedar i abandonant la lluita va fer cap al fons de tot. En canvi, l’altra continuava sense parar, amb el cansament de company i amb la certesa que, encara, hi podia fer alguna cosa.

El que ningú s’esperava era que, de tan moure i remoure la llet, aquesta es fes espessa com la nata i gairebé sòlida com la mantega. Així la granoteta, fent un últim esforç, va aconseguir sortir del bidó tot fent un salt. Tots els animals van quedar bocabadats.

– Gràcies!- va dir la granoteta.- Amb els vostres ànims heu fet que no em desanimés, i al final m’he salvat!

I és que els animals de la granja no sabien que la nostra amiga era sorda i en lloc de paraules de derrota ella escoltava encoratjaments per continuar.

El document Una granota especial conté la doble proposta didàctica per treball des de l’ecologia emocional i també des de l’àrea de llengua.