El text llatí i la famosa melodia s’ha datat el 1740 s’ha atribuït John Francis Wade. El himne es va publicar al 1751 i es va utilitzar a partir de llavors a la Capella de l’ambaixada Portuguesa a Londres, d’aquí el títol “Himne Portuguès” amb el que també se’l coneix.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TbV3CrQ6Sa0[/youtube]
Al gust de l’intèrpret. L’expressió pot indicar que pot ometre’s una part per veu o per instrument (en contrast amb obbligato): que l’intèrpret ha d’improvisar ornaments o material nou en general, com una cadència; o que pot variar de temps.
Cantata núm. 106 de Bach, Gotes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor de tots els temps), composta potser a Muhlhausen l’any 1707 i interpretada al funeral del tiet de la seva mare.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2i5O923PzeQ[/youtube]
Es troba en la música protestant alemanya de finals dels segle XVII i començament del segle XVII, consisteix en una obra vocal dramàtica sobre un tema bíblic. Al igual que la menys elaborada història, és un antecedent de l’oratori protestant alemany.
[youtube]http://youtu.be/rKPYhR4lDnQ?list=PLC16BBA8F276BB52F[/youtube]
Dues àmplies classificacions del cant litúrgic. Accentus fa referència als tons de recitat de diversos tipus, mentre que concentus fa referència a melodies més elaborades del tipus de les antífones, responsoris i himnes. Andreas Ornitoparco (musicae activae micrologus, 1517) va ser un dels primers en realitzar aquesta distinció, que no es troba en les obres dels autors medievals.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AJJ_ZGe8dOM[/youtube]
