MÉDÉE
Ópera-comique en tres actes amb música de Cherubini i llibret de François-Benoît Hoffmann, inspirat en les tragèdies de Eurípides i Sèneca. S’estrenà en el Théâtre Feydeau, de París, el 13 de març de 1797, en francès i amb els diàlegs parlats típics de la ópera-comique. Versió italiana: Carlo Zangarini. Estrenada a Catalunya en el Gran Teatre del Liceu, Barcelona, el 30 de desembre de 1976.
PERSONATGES
Medea: Maga poderosa, esposa repudiada per Giasone. Paper de soprano amb rivets dramàtics; paper de gran pes escènic, que exigeix arribar del sib2 al si4.
Giasone: Príncep de Tessalia, espòs de Medea, enamorat ara de Glauce. Paper de tenor, requereix certa fortalesa vocal; ha d’arribar al sib3.
Glauce: (Dircé a la versió francesa). Filla de Creont, rei de Corint, enamorada de Giasone. Paper per soprano lírica o lírica-lleugera. Ha d’arribar el do5 i tenir una veu àgil i flexible. Després del primer acte el paper perd importància.
Creont: Rei de Corint, pare de Glauce. Paper per baix amb autoritat i solemnitat; ha d’arribar des del la1 fins el fa#3.
Neris: Criada i confident de Medea. Paper per mezzosoprano de quantia però té una llarga i vistosa ària; ha d’arribar desde el la2 fins el la4.
Criada 1 i criada 2: De Glauce. Dos petits papers de soprano.
Capita de la guàrdia: Al servei de Creont. Baríton.
Dos fills: De Medea i Giasone. Personatges petits, muts.
Cor.
Ballet.
L’origen literari d’aquesta òpera es basa en les tragèdies de Eurípides i Sèneca, i en la de Corneille, tantes vegades recollides i manipulades pels compositors dels segles XVII i XVIII. La versió de Cherubini resulta ser considerablement sòbria i clàssica, com influida per l’esperit teatral de Gluck.
Traduida la òpera a l’italià per Carlo Zangarini, ha circulat en una versió adulterada, perquè en el segle XIX el compositor alemany Franz Lachner va decidir canviar els diàlegs parlats per recitatius acompanyat d’orquestra a la manera gluckiana. Tot i que molt criticada aquesta adaptació, és la que, en definitica, ha prevalgut.
ARGUMENT
ACTE I
En el palau de Creont, rei de Corint. La seva filla Glauce està preparant-se amb les seves dues criades per la cerimònia de proclamació del seu casament amb Giasone, príncep de Tesalia que ha abandonat a la seva esposa Medea, que el va ajudar a conquistar el velló d’or, però el seu mal caràcter la portat a abandonar-la, tot i tenir dos fills amb ella. Els nens estan ara refugiats amb ell al palau de Creont a Corint.
Arriba Creont i ple de goig anuncia la cerimònia. Arriben Argonautes portant com a regal de noces el velló d’oraconseguit per Giasone (amb l’ajuda de Medea). Glauce veu amb horror la preciada joia perquè sap com la va aconseguir Giasone. Creont invoca la protecció dels déus sobre la parella, però un capità de la guàrdia anuncia que una dona extranya truca a la porta del palau i pregunta per Giasone. És Medea que ve a reclamar al seu Giasone. Aquerstno vol tornar amb ella i Creont amenaça a Medea: si no se’n và aviat, el poble de Corint, que odia a la maga, podria atacar el palau.
Medea ha decidit venjar-se de Giasone i de la mala acollida que se li ha dispensat.
ACTE II
Medea ha trucat a Creont per suplicar-li almenys un dia amb els seus fills; ¿quin mal pot fer-lis una mare? Creont sent que lamentarà la seva bondat, però accedeix si Medea promet anar-se’n després. Neris, confident de Medea, promet estar sempre al seu costat en el seu exili. Giasone arriba irat: es sorprèn de que Creont li hagi permès estar allà encara, i del que diu Medea dedueix triomfalment que Giasone encara estima als seus fills. Fingint un to bondadós, entrega a Neris un mantell i una diadema pel casament de Glauce: estan enverinats amb el fi de causar-li la mort.
ACTE III
Neris porta els fills a la presència de Medea. Aquesta, furiosa, està pensant en matar-los però el seu instint maternal no pot fer-ho i finalment els abraça. Llavors pregunta a Neris si li donà el regal a Glauce i li demana que protegeixi als nens d’ella mateixa. Medea recupera tot el seu orgull i maldat. De sobte se senten crits: Glauce ha mort al peu de l’altar a causa dels regals enverinats de Medea. Giasone es desespera per la mort de Glauce: això irrita a Medea; és que no pensa en els seus fills, ella té en el seu poder? Giasone i el poble de Corint decideixen matar a la maga. Medea es tanca amb els nens en el temple i quan Giasone es presenta amb la gent ella pareix a la porta rodejada per tres Eumènides, i mostrant un punyal ensangrentat. “Per què has matat als teus fills?”, pregunta Giasone; Medea es limita a respondre: “Eren fills teus”. El temple s’incendia.
