És un efecte que prové de l’oscil·lació de l’altura d’un to com a màxim de mig to, però habitualment molt menys. La freqüència de la modulació és de 1 a 7 Hz, obtingut amb la veu, amb instruments de corda i de vent. La veu produeix l’efecte per una sinergia de la laringe quan emet una vocal recolzada diafragmàticament. Com tal, forma un efecte essencial del cant redoblat, típic de les Pitiüses.
En els instruments de corda (violí, cello, guitarra…) el músic oscil·la un dels seus dits de la mà esquerra sobre una corda del màstil del seu instrument. En els instruments de vent s’obté mitjançant una lleugera obertura o tancament d’un orifici o una tècnica especial d’insuflació. Als instruments elèctrics o electrònics, hi el vibrato s’actiona per un botó o una mànega. Al piano és impossible a causa que és un instrument de percussió. És a dir, emet una nota base que es va extingint en volum i temps.
