Cançó nadalenca semireligiosa d’origen francès, amb un text estròfic, escrit en llengua vernacla i de caràcter popular.
Cançó nadalenca semireligiosa d’origen francès, amb un text estròfic, escrit en llengua vernacla i de caràcter popular.
Qualsevol del signes utilitzats en la notació del cant a partir del segle IX. El nom prové del grec clàssic πνεῦμα “aire, respiració”.
Era un terme usat en teoria europea a partir de finals del segle XII fins al 1600 per descriure totes aquelles notes, tant escrites como afegides mitjançant la improvisació de los intèrprets ajudats pel seu entrenament, que queden situades fora del sistema de «musica recta» o«musica vera» (música “correcta” o “verdadera”) segons l’establert en el sistema hexacordal de Guido de Arezzo.
Al segle XIII, la segona veu d’una clausula , a la que se li incorpora un text; la primera veu (amb text) per sobre del tenor en un motet.