Polifonía medieval basada casi sempre en un cantus firmus.
En la musica del nord d’Europa dels segles XVII i XVIII, el joc complet de labials de l’orga, amb o sense registres de llengüeta.
Instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s’acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central. També consta d’altres dos tipus de cordes: els bordons (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit que s’aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l’acció d’un teclat.
Qualsevol dels primers llibres litúrgics que descriuen la pràctica de Roma.
Directori per a ús dels ministres del culte on és exposat l’ordre de les principals cerimònies litúrgiques i la manera de practicar-les.
Llibre litúrgic de l’antic ritu visigòtic per a la celebració dels sagraments i sagramentals, equivalent al ritual de la litúrgia romana.
