Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbasetembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
PREACONIUM PASCHALE
Pregària d’origen Gal·licà que forma part de la vigília de Pasqua i de la benedicció del ciri Pasqual.
PORRECTUS
Veure Pneuma (moviment de tres notes, ascendent-descendent)
PNEUMA, NEUMA
Qualsevol del signes utilitzats en la notació del cant a partir del segle IX. Els principals neumes d’una sola nota són la virga, que indica un so més agut que la nota precedent, i el punctum, que indica un so més greu; … Continua llegint
PLICA
Figura de la notació neumàtica, conservada en la proporcional de l’edat mitjana, que té la forma d’una nota quadrada plena amb doble cua, que indica la llargada i l’ascendència o descendència.
PLENUM
So ple de l’orgue o el clavicèmbal.
PLAGIUS
Cadència que eleva un acord de subdominant amb el de tònica. Té sentit resolutiu, tot hi que no tant com la cadència.
PHANGOTUS, PHANGOTHUM
Gaita de manxa bufada d’afinació greu inventada a començaments del segle XVI per Afranio degli Albonesi. Apareix il·lustrada en un llibre del seu nebot Teseo Ambrosiano al 1539.
PODATUS
Veure Pneuma (dues notes ascendents)
PERPETUUM MOBILE
Una composició en la que el moviment rítmic, sovint en valors idèntics i de tempo ràpid, és continu des del principi fins el final.