Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbasetembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
FISTULA
Tub, flauta; fístula orgànica, tub d’orgue.
FINALIS
La nota amb la que acaba una melodia en una manera eclesiàstica determinada
FIGURATUS
Als segels XV i XVI, música mensual (música figurata) i per tant polifonia en contraposició a cant pla (musica plana). Contrapunt florit com el codificat a la quinta especie de contrapunt; especialment el estil polifònic florit de compositors de finals … Continua llegint
FIGURA
A l’Edat Mitjana, un símbol notacional. Figurae simplices (figures simples) són notes individuals com la longa i la breu; figurae compositae (figures compostes) són lligams. Un motiu o disseny que té un caràcter ornamental. Retòrica. Xifra.
FERIA
A l’antigüetat clàssica, un dia festiu. En el llenguatge eclesiàstic, qualsevol dels dies de la setmana, excepte el dissabte i el diumenge; per exemple la segona feria és el dilluns, la tercera feria el dimarts, etc.
FELIX NAMQUE
Un ofertori per a certes festa de la Verge Maria.
FARSA
Una interpolació vernàcula o en llatí en un cant o text litúrgics, especialment en una epístola o en una altre lectura; un tropo.