Demà, dilluns 10 de desembre, serà el Dia Mundial dels Drets Humans. En aquesta diada es commemora que el 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. També es reivindica el respecte dels drets de TOTES les persones del món com a base per a la pau i el progrés mundial. ( + info: Vegeu la història de la Declaració Universal dels Drets Humans)

El 2008 es celebrarà el 60è aniversari de la institucionalització d’aquesta diada i els postulats de la Declaració dels Drets Humans encara no són una realitat i que cal continuar lluitant perquè a tots els homes i dones del Planeta se’ls reconeguin els seus drets. (+ info).

“En un mundo amenazado por las divisiones raciales, étnicas, económicas y religiosas, tenemos que defender y proclamar, más que nunca, los principios universales de justicia, equidad e igualdad que pueblos de todas las latitudes consideran tan importantes y que fueron consagrados primeramente en la Declaración Universal de Derechos Humanos” Arreu del món s’està preparant aquesta celebració amb actes de tota mena (+ info). De quina manera creieu que podriem col·laborar-hi nosaltres?… Creieu que totes aquestes iniciatives serveixen per a conscienciar l’opinicó pública i per lograr canvis en la manera de pensar i actuar de cadascun de nosaltres?…

Per altra banda, el passat 2 de desembre es celebrava el Dia Internacional per a l’abolició de l’esclavitud. En aquesta diada es commemorava una altra aprovació de l’Assemblea General de les Nacions Unides: el Conveni per a Repressió de la Trata de Persones i de l’Explotació de la Prostitució Aliena (1949). Anys més tard, el 1996, la mateixa Assemblea designà aquesta diada com el Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavitud. I encara més, el 23 d’agost es celebra el Dia Internacional per al record del comerç d’esclaus i la seva abolició. (+ info)

El tema de l’esclavitud en el cinema

Amistad (1997) del director Steven Spielberg és una pel·lícula basada en fets reals. La narració es titua a l’any 1839 i tracta del drama d’un grups d’africans capturats impunement quan havien sortit dels seus poblats per proveir les seves famílies de carn i pells d’animals. Emmanillats i encadenats, fuetejats i apallissats, són obligats a romandre tancants a les bodegues del vaixell espanyol “La amistad” per vendre’ls com a esclaus. Després de moltes penúries, aconsegueixen alliberar-se dels seus opressors i intenten retornar al seu continent, però com que no estaven acostumats a les tècniques de navegació, arriben a aigües americanes on finalment són apressats. Se’ls acusa d’assassinat, i a més, un terratinent -recolzat per la corona espanyola- els reclama, en tant que esclaus, com a part de la seva propietat.

El procés judicial és complex i fa trontollar el sistema americà perquè enfronta punts de vista oposats sobre el tema dels drets humans: els que estaven a favor de l’esclavitud (perquè proveïa de mà d’obra a les grans plantacions dels cacics blancs) i els qui estaven en contra (precisament perquè consideraven que el comerç amb éssers humans era una activitat abominable).

En el judici hi ha un gran hàndicap: l’idioma, perquè els esclaus negres no parlen ni anglès ni espanyol, i els jutges i advocats no parlen les seves llengües indígenes. Aquesta circumstància fa que no es comprenguin els veritables motius dels amotinats a revelar-se contra els seus opressors i capturadors, i que a les persones que constituïen el grup de negres capturats siguin considerades com a éssers inferiors, sense drets, gairebé com a simples mercaderies. Finalment, un grup d’abolicionistes defensa els acusats i intenta posar-se en la seva situació; llavors les coses comencen a canviar i el procés judicial pren un nou gir.

Vegeu un trailer d’aquesta pel·lícula.

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/gibuvG4prkQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Neix el Jazz

No ens entengueu malament: no estem a favor del comerç d’esclaus, no, de cap manera, però hem de fer esment a que les arrels del Jazz (vegeu-ne l’ arbre genealògic) van plantar-se en aquest context.

Els esclaus negres cantaven mentre treballaven (work songs), cantaven quan pregaven (negro espiritual i gospel song) i es lamentaven de la seva dissort en els cants (blues), i a mesura que la música afroamericana va anar arrelant-se, també va incoporar elements de la música dels colons europeus, i viceversa, de manera que una i altra van anar trobant punts de fusió gràcies als quals es creà un nou estil: el Jazz.

• + info: Breu història del Jazz, estils i característiques
• + info: Cronologia del Jazz
• + info: Vocabulari de termes de Jazz

AUDICIÓ: “When the saints go marching in”

El text d’aquesta cançó (llegiu-lo en anglès i en castellà) està basat en l’Apocalipsi de Sant Joan i tracta de la processó de les ànimes per entrar al cel el dia del Judici Final.

A la ciutat de Nova Orleans, el bressol del Jazz, aquest himne es cantava i es tocava en els funerals, que val a dir que eren com els d’aquí. A l’anada al cementiri, la processó anava acompanyada d’un o més intrumentistes de vent i, plegats, cantaven/tocaven melodies planyívoles; però a la tornada, la música era més animada, doncs tots celebraven que l’ànima del difunt descansava en pau i que, amb la mort, s’havia deslliurat de totes les penalitats que havia hagut de suportar en vida.

Escolta i compara les versions vocals i/o instrumentals en diversos estils (gospel, estil New Orleans, dixieland, jazz, blues, etc.)

• Louis Armstrong (veu i trompeta)
• JJ Jhonson (trombó)
• Cliff Richard & Marty Wilde (veus)
• Dixieland Crackerjacks (saxo alt – trompeta)
• Harlem Gospel choir (veus)
• Elvis Presley (veu)
• Bruce Sprigsteen
• Mimi Fox (guitarra)
• Phill C (piano)
• Nen (harmònica)

T’animes a cantar-la en karaoke?…