Divendres Sant, temps de passió. Tot i el caràcter religiós d’aquesta diada, en molts auditoris d’arreu del món tradicionalment es programa algun oratori del cicle litúrgic d’aquesta època de l’any, com és el cas de l’Auditori-Palau de Congressos de Girona que el passat 9 de març va acollir la interpretació de la Passió segons sant Mateu de J.S. Bach, amb el Cor de Nens de Windsbach i la Deutsche Kammervirtuosen de Berlín sota la direcció de Karl-Friedrich Beringer.
Sembla ser que Johann Sebastian Bach (1685-1750) va compondre cinc passions, però només se n’han conservat dues: la Passió segons Sant Joan BWV 245 (1724) i la Passió segons Sant Mateu BWV 244 (1727). Com els seus títol bé indiquen i per la temàtica dels textos evangèlics, aquests oratoris pertanyen al gènere religiós. Ambdues passions cal contextualitzar-les dins la doctrina protestant. És per això que la figura de Jesus se’ns mostra des del seu vessant humà.
“Revivimos las angustias y los tormentos de ese cordero presto al sacrificio que se encamina hacia el Gólgota, y que se inmola como víctima inocente y propiciatoria para redimir al conjunto de los seres humanos de su servidumbre respecto a la muerte” (Eugenio Trías en El canto de las sirenas. Argumentos musicales, 2007)
+ info: Reforma protestant
+ info: Martí Luter, l’artífex de la reforma protestant
+ info: Els cinc pilars de la doctrina protestant
La Passió segons Sant Mateu
La Passió segons Sant Mateu (Matthäuspassion), escrita per a dos cors mixtes i un grup instrumental, es va estrenar el Divendres Sant de 1729 a l’església de Sant Tomás de Leipzig (Alemanya) sota la direcció del mateix Bach, encara que sembla que dos anys abans, el Divendres Sant de 1727, se’n va fer una interpretació prèvia.
Després de molt temps durant el qual la producció musical de Bach va ser oblidada, l’11 de març de 1829, coincidint amb el centenari de l’estrena de la Passió segons Sant Mateu de Bach, Fèlix Mendelssonh va promoure la seva interpretació pública, fet que va suposar la redescoberta de la figura del compositor barroc i l’interès per les seves obres.
+ info: Text de la Passió segons Sant Mateu, en alemany (original) i en català. Fixeu-vos com al llarg del text hi ha la referència als versicles i versets dels evangelis segons Sant Mateu.
Parts corals
Aquí teniu un dels corals, interpretat pel Thomanerchor (Sant Thomas Choir) sota la direcció de Georg-Christoph Biller.
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/lf_cE3jMRiM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Coral “Wir setzen uns”, interpretat pel Brandenburg Consort, dirigit per Roy Goodman)
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/j7EtnprvVjg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Àries per a solistes
A continuació, uns fragments de la Passió segons Sant Mateu en els que els solistes interpreten diverses àries. Fixeu-vos en el registre de cadascuna dels registres de les veus masculines: contratenor, tenor i baix .
“Erbarme dich” (Michael Chance, contratenor, i el Brandenburg Consort dirigits per Roy Goodman)
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/dHbOOe8n2gY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Ich will bei meinem” (Martyn Hill, tenor)
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/JMZhWpg9OsM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Gerne will ich mich” (David Thomas, baix)
[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/9AqSulTKrJw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Bach després de Bach
Així com amb J. S. Bach el barroc musical tanca el seu cicle, amb Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788), el segon fill dels onze que va tenir Johann Sebastian, s’inicia un nou estil, el classicisme musical. La influència del seu predecessor es fa palesa, per exemple, en el seu oratori Matthäuspassion (1785), on Carl Philipp Emanuel Bach utilitza i adapta temàticament alguns dels corals del seu pare de la cèlebre Passió segons Sant Mateu. Tot un homenatge a l’obra d’un dels compostitors més cèlebres de tots els temps.
La passió com a agonia i final
Heu contemplat la Façana de la passió del temple de la Sagrada Família de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí (1852-1926)? Doncs potser no hi sereu a temps…
Segons alguns estudis, aquest popular edifici de Barcelona que es va començar a construir el 1881 i que el 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, està en perill. I és que la construcció del túnel pel qual hauria de passar el TAV (Tren d’Alta Velocitat) podria afectar els fonaments sobre els qual s’alça aquesta emblemàtica construcció.
+ info: SOS, salvem la Sagrada Família de Gaudí
+ info: La Sagrada Família. Façanes i torres.
Si la contemplació de la Façana del naixement ens captiva pel seu missatge d’esperança i optimisme, la Façana de la passió ens commou pel seu patetisme. Serà un pressagi d’un final trist i dissortat?… Esperem que no!
Aquest ha sigut un enllaç que m’ha agradat força perquè si alguna cosa no l’enteníem ens tenies preparada un pàgina per trobar més informació sobre el tema. La meva opinió sobre la Sagrada Família és que caurà (no és que no sigui optimista, però és que és molt provable)
Tot i que la família Bach pertanyia a l’església luterana i que l’any 1518 el Papa Lleó X va declarar heretge a Martí Luter, la música de J. S. Bach es toca fins i tot a les celebracions litúrgiques de Setmana Santa al Vaticà (tal com vàrem poder escoltar en ser retransmeses per televisió).
Si Luter era un apòstata i un heretge, els seus seguidors i les seves obres també deuen ser-ho. O no?
En què quedem? Qui m’ho explica?
A mi la passió, igual que la religió, no és que m’apassioni, és que no m’agrada cap de les dues, però l’article està prou bé perquè ara conec una cosa més.
ADEU.