A los amigos y amigas (a los conocidos y conocidas, también, no os apuréis) a quienes -entre otras cosas- me une la música y las artes por su valor universal y por ser el vehículo de comunicación de las emociones y sentimientos. A todos vosotros, sea cuál sea vuestra lengua materna, puesto que habláis el lenguaje del corazón.
La celebración de hoy pone un punto final mágico y lleno de ilusiones (¿o debería ser punto y seguido?) a las fiestas navideñas. Un nuevo año ha comenzado y es momento de replanteamientos y de buenos propósitos. Eso dicen. Y yo me pregunto si sólo debemos hacerlo en esta época… Bueno, cualquier momento puede ser bueno, así que, ¿por qué no ahora? Por ello os recomiendo que descarguéis el cortometraje titulado Diego de David Pérez Gimbernat que encontraréis en la página de la VI edición de Notodofilm, el Festival Jameson de cine destilado de cortos en Internet. Tan solo dura 3’30”, pero su mensaje da para pensar durante muchas horas… En realidad, ¡toda la vida!
Esta es mi pequeña aportación para difundir un trabajo que creo que merece ser conocido por su esquisitez. ¿Os vale como regalo de Reyes?…
Por favor, descargaros el vídeo (son unos veinte segundos) porque así daréis soporte al corto… ¡que ya está en la cuarta posición en el rànking de los más vistos (descargados) del festival!. A mi me parece que podríamos contribuir a mejorar su posición. Ya me diréis si estáis de acuerdo conmigo.
Para los que no estéis por la causa (espero que seáis los menos), podéis verlo directamente con sólo hacer un CLIC:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6N0ub3otBi4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La ficha técnica del cortometraje
- Director: David Pérez Gimbernat
- Guión: Maurici Jiménez y David Pérez. Adaptación de un cuento tradicional chino
- Música: Carles Reixach
- Actores: Aleix Brugué y Joan Campabadal
- Localizaciones: Sant Martí Sacalm, un municipio de Susqueda de la comarca de La Selva (Girona)
- Edición y montaje: DDM visual
La música como parte de la historia
¿Os habéis fijado en la banda sonora de esta producción audiovisual?… ¿Cómo los efectos de sonido, la música y la palabra se articulan y se entrecruzan para tejer un soporte sonoro a la secuencia visual, cómo contribuyen a organizar el discurso argumental?… ¿Cómo la instrumentación va destacando unos instrumentos u otros según el momento de la historia fílmica?… ¿Cómo el ritmo musical corre paralelo a la historia?… Resaltamos el tinte intimista, a la manera de Michael Nyman en la película El piano (1993) de Jane Champion, puesto que aquí la música de Carles Reixach también contribuye a explicar la historia y las emociones de cada momento.
Sobre las producciones audiovisuales
Os recomendamos algunos enlaces para estar al corriente de las particularidades del llamado Séptimo arte.
- el lenguaje cinematográfico (muy interesante)
- una producción audiovisual
- un cortometraje
- un largometraje
Un apunte personal
No os hablaré de Diego, porque no creo que necesite presentación, sólo requiere ser visto y asimilado… pero sí os hablaré de David, el director y co-guionista de este cortometraje.
Hace ya algunos años (¿tantos?), David fue alumno mío. Por aquél entonces tenía sólo cuatro años (¡cuánto pasa el tiempo!) . Y cosas de la vida, nos volvimos a encontrar hace un par de años a propósito del montaje de los clips de vídeo del acto de presentación de PRODIEMUS (…todos sabéis cuál es mi particular relación con PRODIEMUS…) que había grabado Lluís Baulida Burset (director y productor cinematográfico). David ya era un consumado Realizador audiovisual, Director técnico de DDM visual y profesor de la ERAM (Escuela de Realización Audiovisual y Multimedia), además de ser fundador de ARPAGI (Asociación de realizadores y productores audiovisuales de Girona).
Pero las coincidencias -¿realmente existen?- iban más allà: David estaba cursando otros estudios en la UNED, así que esta universidad establecía otro punto en común.
Este año hemos vuelto a coincidir -¡cómo no!- en el montaje de la grabación del concierto PRODIEMUS realizado dentro de la Muestra cultural Giroscopi (10 de noviembre de 2007) y me ha hecho partícipe de su nueva producción, Diego. Así que he querido compartir con todos vosotros/as esta pequeña gran joya. Que la disfrutéis.
Cuentos y narraciones
Quizás ya conozcáis la historia que subyace en lel guión del corto Diego de David Pérez porque quizás algunos hayáis leído algunas publicacions de Jorge Bucay (Buenos Aires, 1949), como Cuentos para pensar y otroas. Estos “cuentos” -como él los llama- son sus versiones y adaptaciones de narraciones de tradición oral de diferente procedencia (sufí, yiddish, etc.) que este psicoterapeuta utilizaba como recurso para que sus pacientes comprendieran la clave de sus problemas y que posteriormente ha ido publicando como libros de autoayuda. Pues David Pérez hace su propia versión… audiovisual. Una recreación que es toda una creación, valga la redundancia.
Lo dicho. Que la disfrutéis.
POSDATA: Se aceptan comentarios…
He mirat el cur “Diego” i m’he fixat amb els canvis de música (depèn de les escenes), els efectes especials (com quan el nen juga amb la pilota, es sent la fressa que fa al rossar amb l’herba, quan el senyor gran s’acosta a al nen…).
M’ha agradat allò que fan de la llibreteta que apunten totes les coses felices que els hi passen.
Aquest vídeo m’ha semblat que era molt original. M’agradaria que quan em mori (esperem que no sigui aviat) també m’ho facin això d’escriure en la meva làpida la suma dels moments feliços que he aconsegit tenir.
Marta m’agradaria que miressim més videos d’aquests curtets.
Si pot ser, he!
dews
Trobo que aquest curmetratge ens convida a reflexionar sobre la nostra vida i el que farem amb ella. M’agradaria felicitar el director per aquest excel·lent curt, i espero que guanyi el festival.
Aquesta història ja me l’havien explicat. Em va emocionar la primera vegada, em va tornar a emocionar quan la vam mirar a classe ahir i m’ha tornat a emocionar quan l’he mirat a casa.
Crec que et fa reflexionar sobre la vida en si, sobre la importància dels petits moments de felicitat…
i en quan a la música, segons la meva opinió, està perfectament fusionada amb les imatges i amb el que volen transmetre. Una música per quan creus que el que veu és un cementiri de nens petits, una altra quan “l’avi” li començaa a explicar a qui va a visitar… Cada moment té una música, un pensament, una sensació diferent.
Un curt molt ben elaborat!
Qui no hagi mirat aquest curt o entrat al web del festival, que hi entri perquè pugui en la llista dels més vistos!
Si, m’he fixat en la banda sonora del vídeo: depen de les seqüències que fa. Els instruments i el ritme destaquen segons el que li va passar a la seva vida o perquè aquell moment eran grandiós per la seva vida.
És tot un misteri.
Trobo que la idea està ben pensada i arreglada: t’ensenya que la vida l’has de viure!!!!
En la societat que vivim donem molta importancia a coses que realment no ens fan feliços i no tenim temps de fer el que realment ens agrada o ens ve de gust i ens satisfà.
Aquest ‘curt’ es un dels més ben fets i més ben pensats que he vist. La musica i els efectes sonors estan molt ben ajustats a les situacions i l’història et fa pensar (entenc que el llibre publicat per Jorge Bucay es digui ‘Cuentos para pensar!’), i en conjunt fan un curtmetratge molt bo.
M’ha agradat molt aquest curt, es mareix estar en un dels més vistos! Els canvis de música es senten molt bé, et dóna una idea de si és un moment alegre o trist.
Les veus i els sorolls no sembla pas que ho haguin gravat a un estudi, són molt reals!
Espero que li vagi bé el concurs!
Aquest vídeo m’ha fet veure que els moments que s’han de recordar són els bons i els dolents, ni pensar-hi. Si algun dia faig un llibre sobre la meva vida només hi escriure els moments feliços.
Aquest curtmetratge està molt bé i penso que en totes les làpides s’hauria de posar aixó, perqué els moments importants són els feliços i no els altres.
El primer cop que vaig veure’l a classe em va sobtar. Vaig pensar que era una història un xic trista però a la vegada bonica. Es va acabar i jo estava amb un somriure a la boca. Tot és ideal: els sons, la música, la veu del nen, la veu de l’home… tot està posat allà on li pertoca per fer-te viure intensament aquets 3 minuts!
Me l’he mirat unes 4 vegades.
Que acabeu de passar un bon cap de setmana!
Aquest “curt” està molt bé, em sembla molt original agafar una història i fer-la com si fos una pel·lícula. També m’agrada com canvia els diferents sons, depèn de l’escena. Només hi ha una cosa que no m’ha agradat dels sons: que la gespa es sent massa, però la resta està molt i molt bé!!!!
La gent que no ho ha mirat es perd una gran història.
Li desitjo sort en el concurs.
Molt bona!!!!
“Diego” et fa reflexionar, de que la vida l’has de gaudir, de disfrutar!! perquè de vida només n’hi ha una, i tot això només en 3 minuts i mig!!!!!!!
Jo ja m’he l’he baixat des de la web que ens posa a dalt per donar-li suport!
Feu-ho vosaltres també, és molt bona!
Adéu, i reflexioneu
Aquest curmetratge està molt bé perquè ens fa pensar que hem de ser més feliços i aprofitar tot el temps que poguem. Felicito a aquest exalumne teu perquè la idea és molt original.
Aquest curmetratge m’ha agradat molt.
Estic d’acord amb la Mireia Bach-Esteve, perquè tot i que 3 o 4 anys de felicitat a la vida és molt, nosaltres hem de ser-ho encara més.
Aquesta pel·lícula és molt bonica i molt motivadora perquè això de només escriure els moments feliços de la nostra vida és molt divertit i espero que quan em mori (espero que sigui d’aquí molts anys) em facin el mateix, i a més jo diria que això li fessin a tothom.
És un curt que és molt intrigant fins al seu desenllaç.
L’actuació dels actors és molt bona.
En pocs mitjans han sabut fer una bona feina.
D’aquest article em sembla estrany això dels anys que es diuen. Per exemple: “6 años 9 meses y dos dias”… Fica-li els anys amb què s’ha mort i ja està, home!
Hola, gràcies a tots per fer una crítica tan bona del curt. Em sento molt orgullós de la feina feta i sobretot felicitar en David que va fer una excel·lent feina juntament amb la resta de l’equip.
Agrair en David i en Joan que em van facilitar molt les coses ja que jo era el primer curt que feia.
L’experiència va ser molt enriquidora.
Teniu raó quan digueu que és un curt per pensar, que ens fa reflexionar, La vida són dos dies i s’han de viure amb intensitat!
Altra vegada moltes gràcies per elogiar tant el curt!