The song of Achilles de Madeline Miller

La història de la Ilíada, atribuïda a Homer, encara que escrita el segle VIII aC., segueix tenint un gran èxit als nostres dies. S’han fet innumerables traduccions, adaptacions en tots els formats i també reescriptures.

Avui vinc a parlar-vos d’una d’aquestes reescriptures, La cançó d’Aquil·les (The song of Achilles en versió original) de Madeline Miller. La història està narrada des del punt de vista de Pàtrocle que va ser, segons descriuen autors com Èsquil o Plató, el company, amic i amant de l’heroi Aquil·les, fill de Tetis i Peleu: “havent sabut Aquil·les per la seva mare que si matava Hèctor també ell moriria i que, si no el matava, tornaria a la seva pàtria i allí moriria de vellesa, tingué el coratge d’escollir, i per socórrer el seu amant, Pàtrocle, i per venjar-lo, no solament va morir per ell, ans no trigà a fer-ho.” (Plató, El Convit v. 179 e – 180. Traducció d’Eulàlia Presas)

Pàtrocle, doncs, explica la seva infància quan arriba a Ftia i coneix Aquil·les, l’estada dels dos joves amb el centaure Quiró i, finalment, la guerra de Troia. Tots aquests fets, però, van de la mà amb l’evolució de la relació d’amistat entre els protagonistes, que ràpidament es converteix en una història d’amor. A continuació us deixo un dels meus fragments preferits traduït de l’anglès.

Els seus ulls es van obrir. “Anomena un sol heroi que fos feliç.”
Vaig considerar. Hèracles es va tornar boig i va matar la seva família; Teseu va perdre la seva esposa i el seu pare; Els fills i nova muller de Jàson van ser assassinats per la dona amb qui havia estat abans; Bel·lerofont va matar la Quimera, però va quedar paralitzat per la caiguda des del llom de Pegàs.
“No pots.” Ara seia, inclinat cap endavant..
“No puc”
“Ho sé, mai et deixen ser famós i feliç” Va aixecar una cella. “Et diré un secret”
“Digues.” M’encantava quan es posava així.
“Jo seré el primer.” Va agafar la meva mà i la va sostenir entre les seves. “Promet-ho”
“Per què jo?”
“Perquè tu ets el motiu; m’ho has de prometre”
“Ho prometo” Vaig dir, perdut en el vermell de les seves galtes i la flama als seus ulls.

Per acabar, La cançó d’Aquil·les no només narra la còlera d’Aquil·les, tema principal de l’obra original, sinó també tot el que va fer fruit del seu més profund amor. Us convido a llegir aquesta reescriptura per apropar-vos a la immortal història de la Ilíada. El podeu trobar traduït al castellà.

Aixa Santamaria
2n Batx. Grec

La memòria de l’arbre amb Marta Cava

Avui a l’hora de Català hem sortit al pati i al jardí del costat de la biblioteca de l’institut Premià de Mar i hem fet una activitat de lectura arran de La memòria de l’arbre de Tina Vallès amb la nostra bibliotecària, la Marta Cava, que va ser alumna de llatí de la Margalida quan encara el Cristòfol Ferrer no s’havia fusionat amb el Serra de Marina. Nosaltres tampoc no sabíem que l’AMPA ens ha regalat el luxe de poder tenir una bibliotecària i servei de biblioteca escolar. Avui l’hem començat a gaudir!

Hem parlat i reflexionat sobre la vida i la mort, sobre el fet de fer-se gran i sobre les malalties, sobre les nostres pors i els nostres records, sobre els records de la memòria i del cor. Recordar ve del llatí i vol dir passar dues vegades pel cor.

Al jardí de l’institut tenim molts arbres, però no tenim cap desmai. Ens va fer molta il·lusió descobrir amb la Margalida que el desmai de Vilaverd, realment era el del carrer Narcís Monturiol de Premià de Mar, perquè la Tina Vallès és filla de Premià de Mar i els seus records d’infantesa hi giren al voltant. No tenim però cap desmai! Aleshores l’arbre més proper a la biblioteca és una figuera i hi hem penjat les targetes amb tots els nostres millors records que hem volgut preservar i immortalitzar amb aquesta fotografia d’en Víctor per tal de RECORDAR l’activitat tan maca que hem fet.

Després amb la Margalida hem recordat i valorat l’activitat, a classe ja havíem llegit, comentat i valorat el llibre de la Tina Vallès.

Iván: Li ha semblat curta. Li hagués agradat poder participar més.
Naïm: També li ha agradat, però li ha sabut a poc. S’ha quedat amb les ganes d’aprofundir més.
Edgar: S’esperava més de l’activitat.
Nil: Li han agradat els temes tractats, però li ha faltat temps per aprofundir més.
Jose: Li ha semblat avorrit, una bona idea però mal executada, però li ha agradat molt penjar els records a l’arbre.
Mohamadou: Li ha agradat l’activitat i també escriure el seu record a la targeta i penjar-la a l’arbre.
Nadia: Li ha agradat sortir al pati, fer l’activitat que ha considerat interessant i penjar la targeta amb el record.
Tetiana: L’activitat li ha semblat poc intensa. Voldria fer més coses així.
Swemely: Li ha sabut greu perdre’s l’activitat per tenir classe a l’aula d’acollida.
Marta: Li ha agradat molt l’activitat.
Andrea: Li ha semblat interessant, però se li ha fet curt.
Víctor: Li hagués agradat disfrutar més de l’activitat, però també li ha agradat immortalitzar-la amb les fotografies que ens ha fet.
Megan: M’ha agradat l’activitat, tot i que he hagut d’estar escrivint tota l’estona per fer aquesta crònica de valoració.
Luis: Li ha semblant interessant i l’ha trobada curta.
Dennis: Li ha agradat l’activitat i ha parlat en català.
Lucía: Interessant, però se li ha fet curta tot i que prenia notes per redactar aquesta valoració.
Rida: Li ha semblant molt interessant i li ha fet refrescar molts records d’infantesa al Marroc.
Alejandro: Li ha agradat, però li ha semblat massa curta.
Imad: Li ha sabut greu no haver pogut estar part de l’activitat, però el temps que hi ha estat present li ha agradat.
Emad: Li ha semblat entretinguda i se li ha fet curta. Li ha agradat penjar les targetes amb els records a l’arbre.
Anass: Li ha agradat molt l’activitat i sobretot recordar allò que no vol oblidar mai.
Admed: Li agrada molt que es facin activitats així i sobretot en les circumstàncies actuals de la pandèmia, perquè l’any passat a 4t no va fer cap activitat i també varen llegir La memòria de l’arbre.
Margalida: Ens felicita per haver estat dues hores tan tranquils al pati un dia de fred fent una activitat tan especial.

Entre tots, portem les cadires a guardar i esperem que aviat la Margalida ens sorprengui amb una altra activitat com aquesta, tot i que estem en temps de covid.

Megan i Lucía
Alumnes de Català i Cultura Clàssica de 4t B

Grecia dentro de “El ángel perdido”

En esta larga cuarentena lo mejor puede ser la lectura para evadirnos del largo tiempo que algunos tenemos que pasar en casa. A causa de esto empecé a leer “El ángel perdido”, de Javier Sierra, donde se narra la historia de Julia, una joven con un poder particular: ella es capaz de ver la historia pasada de cualquier objeto que toca. Esto la llevará a vivir varias aventuras con el coronel Allen para salvar a su marido de las manos de unos terroristas que quieren utilizar unas valiosas piedras para poder contactar con los ángeles.

Dentro de este libro se pueden encontrar muchas referencias a la religión y a la mitología, como por ejemplo la que os traigo yo: un fragmento donde comparan el Diluvio con Deucalión.

Fragmento p.136
Portada.

Con esto podemos ver como una gran fuente de referencias de hoy en día, son los libros, prácticamente en cualquier libro se puede encontrar algo que nos lleve a pensar en la mitología, tanto griega como romana.

Jena.

Percy Jackson i els herois grecs

Percy Jackson i els herois grecs és un llibre escrit per Rick Riordan, qui és famós per les seves sagues juvenils de mitologies politeistes.

El llibre, encara que la portada i el títol segueixen l’estil de la primera saga de Percy Jackson, aquest és completament independent de  qualsevol saga.

Com no podria ser d’una altra manera, l’heroi Percy Jackson ens narra diferents mites amb un llenguatge molt més actual, i posant les seves típiques bromes i comentaris humorístics.

Cada capítol és un mite diferent. Hi ha els mites de Perseu, Psique, Faetón, Otrera, Dèdal, Teseu, Atalanta, Belerofonte, Cirene, Orfeu, Hèrcules, i Jàson.  L’altre dia a classe de mitologia vaig llegir en veu alta el de Cirene.

Personalment, no crec que sigui un llibre per llegir de cop, sinó un capítol de tant en tant, ja que jo, ho vaig llegir tot de cop, i vaig arribar a Jàson que jo mateixa necessitava el velló per curar el meu cap, fart de mitologia -encara que per no més de cinc minuts-. A part d’això, crec que és una dels llibres més divertits que he llegit, i que hauria de ser lectura obligatòria a qualsevol assignatura, com a mínim a grec.

Què n’opineu?
Creieu que és possible aprendre mitologia grega amb aquest llibre?
El recomanaríeu? Per què?

Marina Palomeque

Grec 1r Batxillerat

Mitología en Juego de Tronos: los hijos del bosque y los primeros hombres

Juego de tronos:

Escritor: George R.R.

Año de publicación: 1 de agosto de 1996

Número de páginas: 694

“(…)-Háblame de los hijos- dijo Bran. Le parecía un tema muy importante.

-¿Qué quieres saber?

-Todo.

-Eran el pueblo de la Era del Amanecer- dijo el maestre Luwin mientras se tironeaba de la cadena del cuello- los primeros, antes de que existieran reinos y reyes. En aquellos tiempos no había castillos ni mar de Drone. Y no había hombre. En las tierras que hoy conocemos como los Siete Reinos solo habitaban los hijos del bosque.

>>Eran morenos y hermosos, de pequeña estatura; los adultos no eran más altos que nuestros niños. Vivían en las profundidades del bosque, en un cueva e islas, en medio de los lagos, y en ciudades secretas de los árboles. Eran ligeros, rápido y gráciles. Machos y hembras cazaban juntos, con arcos de arciano y trampas arrojadizas. Sus dioses eran los dioses del bosque, del arroyo, de la piedra: los antiguos dioses cuyos nombres eran secretos. A sus sabios los llamaban verdevidentes y tallaban rostros en los arcianos para que vigilaran los bosques. Nadie sabe cuánto tiempo reinaron los hijos ni de dónde llegaron.

>>Pero, hace unos doce mil años, aparecieron en el este los primeros hombres. Cruzaron el Brazo Roto de Dorne antes de que estuviera roto. Llegaron con espadas de bronce y grandes escudos de cuero, y montaban a caballo. A este lado del mar Angosto jamás se había visto un caballo. Sin duda, aquellas bestias asustaron a los hijos del bosque tanto como las caras de los árboles a los primeros hombres. Empezaron a construir aldeas y granjas, y para ello talaron los rostros y los echaron al fuego. Los hijos, horrorizados, fueron a la guerra. Dicen las antiguas canciones que los verdevidentes utilizaron magia negra para hacer que los mares se alzaran, barrieran la tierra y destrozan el Brazo, pero ya era tarde: no se podía cerrar la puerta. Las guerras prosiguieron hasta que la tierra se tornó roja con la sangre de los hombres y los hijos, pero más sangre de estos últimos porque los hombres eran más altos, más fuertes, y la madera y obsidiana podían   bien poco contra el bronce. Por último prevaleció la sabiduría de las dos raza, y los héroes y jefes de los primeros hombres se reunieron con los verdevidentes y los danzarines de los bosques, entre los bosques de arcianos de una isleta situada en el centro del gran lago llamado Ojo de Dioses.

>>Allí fraguaron el Pacto. Los primeros hombres se quedaron con las tierras costeras, las altas llanuras, los prados luminosos, las montañas y los pantanos, pero los bosques serían para siempre de los hijos, y ningún arciano se talaría en ningún lugar del reino. Para los dioses fueran testigos, se talló una cara en cada árbol de la isla, y después se fundó la sagrada orden de los hombres verdes, para guardar la isla de los Rostros.

>>El Pacto marcó el inicio de cuatro mil años de amistad entre los hombres y los hijos del bosque. Con el tiempo, los primeros hombres olvidaron a sus antiguos dioses y empezaron a adorar a los dioses secretos del bosque. La firma del Pacto puso fin a la Era del Amanecer, y marcó el comienzo de la Era de los Héroes.

>>Mientras el reino de los primeros hombres resistieron, el Pacto se mantuvo en pie. Abarcó la Edad de los Héroes, la Larga Noche y el nacimiento de los Siete Reinos. Pero llegó un momento, pasados ya muchos siglos, en que otros pueblos cruzaron el mar Angosto.

>Los ándalos fueron los primeros; eran una raza de guerreros altos de cabellos rubios, que llegaron con acero, con fuego y con la estrella de las siete puntas de los nuevos dioses pintada en el pecho. Las guerras duraron cientos de años, pero al final, los seis reinos del sur cayeron ante ellos. Solo aquí siguieron dominando los primeros hombres, porque el rey en el Norte derrotó a todo ejército que intentó cruzar el Cuello. Los ándalos quemaron los bosques de arcianos, talaron los rostros, asesinaron a los hijos allí donde los encontraron, y proclamaron por doquier el triunfo de los Siete sobre los antiguos. Así, los hijos huyeron hacía el Norte.”

Hi trobeu alguna relació amb la mitologia grega i la creació dels homes?

Júlia

4t ESO Llatí