Arxiu de la categoria: Ilíada

The song of Achilles de Madeline Miller

La història de la Ilíada, atribuïda a Homer, encara que escrita el segle VIII aC., segueix tenint un gran èxit als nostres dies. S’han fet innumerables traduccions, adaptacions en tots els formats i també reescriptures.

Avui vinc a parlar-vos d’una d’aquestes reescriptures, La cançó d’Aquil·les (The song of Achilles en versió original) de Madeline Miller. La història està narrada des del punt de vista de Pàtrocle que va ser, segons descriuen autors com Èsquil o Plató, el company, amic i amant de l’heroi Aquil·les, fill de Tetis i Peleu: “havent sabut Aquil·les per la seva mare que si matava Hèctor també ell moriria i que, si no el matava, tornaria a la seva pàtria i allí moriria de vellesa, tingué el coratge d’escollir, i per socórrer el seu amant, Pàtrocle, i per venjar-lo, no solament va morir per ell, ans no trigà a fer-ho.” (Plató, El Convit v. 179 e – 180. Traducció d’Eulàlia Presas)

Pàtrocle, doncs, explica la seva infància quan arriba a Ftia i coneix Aquil·les, l’estada dels dos joves amb el centaure Quiró i, finalment, la guerra de Troia. Tots aquests fets, però, van de la mà amb l’evolució de la relació d’amistat entre els protagonistes, que ràpidament es converteix en una història d’amor. A continuació us deixo un dels meus fragments preferits traduït de l’anglès.

Els seus ulls es van obrir. “Anomena un sol heroi que fos feliç.”
Vaig considerar. Hèracles es va tornar boig i va matar la seva família; Teseu va perdre la seva esposa i el seu pare; Els fills i nova muller de Jàson van ser assassinats per la dona amb qui havia estat abans; Bel·lerofont va matar la Quimera, però va quedar paralitzat per la caiguda des del llom de Pegàs.
“No pots.” Ara seia, inclinat cap endavant..
“No puc”
“Ho sé, mai et deixen ser famós i feliç” Va aixecar una cella. “Et diré un secret”
“Digues.” M’encantava quan es posava així.
“Jo seré el primer.” Va agafar la meva mà i la va sostenir entre les seves. “Promet-ho”
“Per què jo?”
“Perquè tu ets el motiu; m’ho has de prometre”
“Ho prometo” Vaig dir, perdut en el vermell de les seves galtes i la flama als seus ulls.

Per acabar, La cançó d’Aquil·les no només narra la còlera d’Aquil·les, tema principal de l’obra original, sinó també tot el que va fer fruit del seu més profund amor. Us convido a llegir aquesta reescriptura per apropar-vos a la immortal història de la Ilíada. El podeu trobar traduït al castellà.

Aixa Santamaria
2n Batx. Grec

Predestinats de Josephine Angelini

No fa més de dos mesos que vaig llegir un llibre relacionat amb l’antiga Grècia. És una novel·la juvenil molt interessant que penso que us pot agradar molt, per això us la recomano. Això sí, només vaig trobar la versió castellana, i sincerament està molt bé, a més de que a mi personalment m’agrada més llegir novel·les en castellà. Doncs bé, aquí us deixo un resum de la història i la portada del llibre.

Captura

Resum:

Helena Hamilton s’ha passat els seus 16 anys de vida intentant amagar-se del diferent que és, una tasca gens fàcil en una illa tan petita com Nantucket. Sobretot, perquè l’últim que ha fet és intentar assassinar un company pels passadissos de l’institut: el guapíssim noi nou, Lucas Delos. És clar que cap dels dos sap que estan destinats a enfrontar-se i a convertir-se en els últims protagonistes d’una història que no ha cessat de repetir-se durant mil·lennis, des que l’Hèlena original, la de Troia, va ser la causant d’una guerra. Una història que enfronta les seves dues famílies i que sembla impossible que tingui un final feliç.

Al final se’ns planteja una pregunta, que és que si visquéssim una situació com la que viu Hèlena, com ens enfrontaríem davant del destí si no volguéssim separar-nos del nostre amor?

Aquesta és una saga de mitologia antiga, que em va cridar molt l’atenció i vaig pensar que em podria interessar bastant. Només he pogut llegir el primer llibre del 3 que hi ha. El segon llibre de la saga és “Malditos”, i el tercer “Diosa”. En aquesta saga de mitologia antiga coneixem a a un grup que s’autodenomina com els “vástagos, és a dir, descendents. I es divideixen en quatre castes. La Casta de Tebes, la de Atreu, la de Roma i la d’Atenes. Cadascuna de les castes és descendent d’un déu diferent, sent aquests Apol·lo, Zeus, Afrodita i Posidó.

Opinió personal:

Per mi aquest és un d’aquells llibres que, encara que et fan patir d’ànsia, no pots deixar-los de llegir, perquè d’alguna manera et creen una certa adicció.

La trama principal és la història d’amor entre Hèlena i Lucas, impossible per l’inexplicable odi que es tenen, tot i que de mica en mica anirà desapareixent al llarg de la història.

Els personatges principals són d’aquells als quals no pots evitar agafar-los afecte, encara que en algunes escenes els odiïs, però, és inevitable. Un dels personatges que més m’ha agradat, a més dels protagonistes, ha estat Hèctor, un dels cosins d’en Lucas. En la meva opinió, és el personatge més realista, per dir-ho d’alguna manera; i té un caràcter molt fort, cosa que també m’agrada.

He de dir que el desenvolupament del llibre algunes vegades se m’ha fet una mica pesat. Sobretot per la meitat de la història. Té un bon principi, amb l’arribada dels Delos a l’illa i com això trastoca la vida d’Hèlena. Cap a la meitat hi ha un gir en la història, que és la part que s’ha m’ha fet pesada, però, al final del llibre és d’aquells que et deixen amb la boca oberta, sincerament increïble. El llibre té un bon final, pràcticament tancat. Com he dit anteriorment és una saga, pel qual és una història que encara segueix i veritablement et deixa amb ganes de saber-ne més. Tinc moltes ganes de llegir “Malditos” el més abans possible.

Chorouk Regrag 1r de Batxillerat