El darrer llibre de l’escriptor grec Petros Màrkaris, La mort d’Ulisses, traduït al català per Joaquim Gestí i Montserrat Franquesa, és un recull d’històries curtes sobre la naturalesa humana. La primera i la darrera estan protagonitzades pel comissari Kostas Jaritos que ha de resoldre dos assassinats vinculats al món creatiu i als egos individuals dels artistes, ja siguin escriptors o directors de cinema. Curiosament, enfront de l’individualisme de les històries que obren i tanquen el llibre, la resta de narracions tenen en comú que els seus protagonistes no són individus sinó comunitats d’immigrants i la seva vida en els països on s’han instal.lat, turcs a Alemanya, grecs a Istambul, albanesos a Grècia… L’autor reflexiona al voltant del fenomen de la immigració a Europa i es posa a la pell de l’immigrant. Turcs que consideren que són alemanys, grecs que defensen Turquia com el seu propi país… i alemanys o turcs racistes i ultranacionalistes que els consideren invasors i els volen fora. Màrkaris fa referència als jueus de la diàspora o als armenis, com a pobles que sovint formen comunitats tancades en països diferents.

És una lectura aparentment lleugera; tanmateix amaga un dels temes més punyents de la història contemporània: els nacionalismes, la immigració, la crisi dels refugiats…

Amants de Grècia, animeu-vos a llegir aquest llibre amb la lectura del primer capítol!

[youtube]https://youtu.be/2UajazOCS44[/youtube]