Després de les fonts primàries gregues de Medea, la següent font primària de la qual tenim constància de què Medea ha existit és per Sèneca, ja que Medea va ser una de les seves tragèdies en la qual tracta el mateix que Eurípides però des d’un punt de vista diferent. És capaç de recrear-la, no com a víctima, sinó com una dona poderosa i sàvia en les arts dels encanteris.

Les obres d’Ovidi també es troben dins les fonts primàries, que en tres d’aquestes Medea és mencionada. A la primera que hi apareix és la de les Heroides que consta de 21 cartes, la dotzena anomenada Medea a Jàson. L’escriu quan aquest ja l’ha abandonat per casar-se amb Creüsa.

A la segona obra en la qual apareix d’Ovidi és la de les Metamorfosis, que és un poema de quinze llibres que explica la història del món fins al regnat de Juli Cèsar. Medea hi apareix al llibre número VII juntament amb Jàson, Èson i Pèlias.

La tercera obra és Tristia, de la qual no coneixem gaire la relació amb Medea. Tot i així, Ovidi explica l’assassinat del germà de Medea realitzat per aquesta a Tomis, que fou una ciutat de la Baixa Mèsia, on Ovidi va ser exiliat i va morir al 17 dC.

Gai Juli Higí fou l’autor de Fabulae, una obra que conté 277 relats curts de mitologia dels quals del número 21 al 26 sabem que hi apareix Medea.

Gai Valeri Flac va ser un poeta romà conegut per la seva obra inacabada Argonàutiques. Tracta sobre l’expedició de dos argonautes en busca del velló d’or i l’amor entre Jàson i Medea.