Arxiu de la categoria: Pervivència

Centenari de la mort de Xavier Carbó i Maymí, traductor de la Medea de Sèneca

Publicat el per
Respon

La tragèdia de Sèneca oferia al cassanenc l’atractiu de ser «la tragèdia de les tragèdies de tan crua i palpitant; amb una mètrica tota enrevessada de sàfics, glicònics, anapèstics, iambes catalèctics i algun hexàmetre», segons el text d’una carta que Carbó envià a Riba. Potser caldria destacar, de la tasca de traductor de Carbó, la seva fidelitat al text llatí, la fluidesa de la seva composició mètrica, tot i la dificultat i la rigidesa de l’hexàmetre i l’ús d’un català entenedor i planer.

La influència dels clàssics, especialment de Virgili i d’Horaci, també es deixa sentir amb força en l’obra de creació de Xavier Carbó. Alguns dels seus poemes, com és el cas de Virgiliana, és a mes d’un homenatge a Virgili, una recreació de la poesia bucòlica del mantuà.

Mariàngela Villalonga “Traduccions i traductors” Revista de Girona núm. 163, març-abril 1994

Carles Riba (1893-1959) per Jaume Medina, pàg. 27-28

Llistes de reproducció de Medea

Publicat el per
1

Medea en el teatre:

[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPMZapCfnRysP5tuRdDsHIFc[/youtube]

Medea en el cinema i en la televisió:

[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPNPK7CqBGma0ma60o-J38DE[/youtube]

Medea en la literatura:

[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPN8Su_A7lRsEL3NUa86DCPD[/youtube]

Medea en la música:

[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPM5vDp8pOHUvsuxlX_oN9oh[/youtube]

Entrevista amb Fiona Shaw i Deborah Warner

Publicat el per
Respon

Fiona Shaw en el paper de Medea en el Queen’s Theatre de Londres el2001. Fotografia: Tristram Kenton

Fiona Shaw és una actriu irlandesa, generalment de teatre però també ha fet petits papers al món del cinema com és el cas de les pel·lícules de Harry Potter.

Una de les seves grans interpretacions es troba en l’obra de Medea, feta l’any 2000. No era la primera vegada que Fiona interpretava una heroïna grega, ja que l’any 1988 va interpretar el paper d’Electra.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SaqG27Uwf28[/youtube]


A Theater Talk entrevisten Fiona Shaw i Deborah Warner, directora de teatre i d’òpera coneguda per les seves interpretacions de les obres de Shakespeare i pels treballs conjuntament amb Fiona durant 25 anys.

Els dos entrevistadors pregunten sobre la reacció de Medea i comenten que és curiós que després de tot el que fa l’heroïna no l’acabem odiant, sinó patint per ella tan com patim pels nens. Fiona afirma que Medea no està boja, l’únic que té són “dificultats emocionals”, ja que l’únic motiu que l’impulsa a trair i a matar és la passió, l’amor que sent per Jàson.

També troben curiós el fet que, quan veiem l’obra, puguem arribar a pensar en la possibilitat segons la qual Medea no faci el que acabarà fent i, fins i tot, ens acabi sorprenent.

Deborah nega que Medea sigui una història de venjança, i la defineix únicament d’amor i afirma, que totes les morts que ha causat, com per exemple la del germà de Medea, han estat per amor. La directora anglesa creu que aquí va ser on Medea es va equivocar i planteja la pregunta de <em>què passa si aquesta persona per la qual has donat tant et deixa?</em>.

El punt de vista de l’entrevista canvia pel de Jàson i tots riuen perquè aquest creu que deixant Medea per casar-se amb Creüsa serà bo, ja que a part d’estar en una millor posició social, podrà cuidar millor  l’heroïna i els fills i li assegura que la seguirà estimant. Malauradament, Medea no s’ho va prendre tan bé com Jàson esperava.

L’entrevistadora pregunta pels nens, ja que amb només 5 i 6 anys devia ser impactant per ells fer escenes on “la seva mare” els matava. Segons diuen, els va agradar, ja que s’ho prenien com un joc però a vegades intentaven canviar el rumb de l’obra perquè hi havia detalls que no els agradaven.

És una obra de teatre, segons defineix Deborah, “diferent a les altres” perquè fan l’intent d’adaptar-la a l’època en la que vivim introduint els telèfons mòbils amb l’objectiu de transmetre l’obra a l’espectador de manera més directa.

La infanticida de Víctor Català

Publicat el per
Respon

Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel seu pseudònim de Víctor Català, va ser molt rellevant en el modernisme.

L’any 1898 va presentar als Jocs Florals d’Olot el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida i les dues li van ser premiades.

La infanticida és un monòleg escrit en vers en el que la protagonista té moltes semblances amb Medea. La protagonista de Caterina, Nela, està en un manicomi, ja que va cometre el crim de l’infanticidi i partint d’això, narra el seu propi drama.

La jove se sentia atrapada, ja que per una banda el seu pare l’amenaçava amb la mort si aquesta deshonrava a la família. Per altra banda trobem a Reiner, un jove que considerava a Nela un simple divertiment amb el qual va quedar embarassada.

La protagonista del monòleg ens recorda Medea, ja que també va cometre el mateix crim que ella. A més a més, Medea també desobeeix a la seva família per l’amor que sent cap al jove Jàson, a l’igual que Nela ho fa per Reiner.

A causa de la por que Nela sent, prefereix matar a la seva filla escollint així el seu destí.

Cap de les dues dones són considerades com a perverses sinó com a víctimes de les circumstàncies en les que es trobaven, posant com a remei l’infanticidi.

 

Fragment de La infanticida

Que com va ser?…
(Amb dolor.)
Oh, no!… No em feu dir-ho!…
que sento fred… i por… Jo… no ho volia…
si ni ho sé… com va ser… De tan contenta,
quan vaig veure la nena, l’abraçava
i a petons, a petons, l’hauria fosa,
que mai més acabava d’atipar-me’n…
I tant vaig masegar-la, que la nena,
heus aquí que, de cop, la cara arrufa
i arrenca el plor… Un espinguet!… Jo em quedo,
lo mateix que el Sant Just de pedra marbre…
I la nena, quins crits!… Semblava folla…
Jo, d’esglaiada fins perdia l’esma…
quant a dalt… quint espant!… Sento que es tiren
a baix del llit i cops de peus descalços…
Era el pare; segur!… Verge Maria!
Com ho havia de fer, jo pecadora?
Eren passos rabents… cap a l’escala…
I… no sé… què passà… La falç vaig veure
relluir, tot de cop… aquí de dintre…
(Per son cap.)
i m’aixeco d’un bot… La nena… hi torna…
jo, li tapo la boca… mes… no calla…
i el pare… que està prop… Jo… esmaperduda,
corro cap a… la mola… i… mare meva!…
(Amb pregon terror, arrupint-se tota i fent acció
de llençar un objecte.)
Quin xerric que va fer!… Com… una coca!…
I encara, llençà un crit!… Un crit!… Deixeu-me!…
(Regirant-se violentament d’una banda a l’altra,
com per lliurar-se d’algú que la subjectés.)
Que no vull dir res més!… Pareu la mola,
que el dimoni la roda… per matar-me…
El pare… no el va ser… No ho sé… qui era…
que va entrar… allà dins… No me’n recordo…
Molta gent… molta gent… Tots me guaitaven,
amb uns ulls més badats!… com unes òlibes…
Mes el pare… res sap… Que no us escapi…
Calleu tots… calleu tots… que si ho sabia,
d’un cop de falç… la meva testa a terra.
(Amb viva angoixa, suplicant.)
No li digueu, per mor de Déu, al pare!…
De la nena, ni un piu… que no ho sospiti…
que per ço me n’he anat de casa meva
i m’estic aquí dins… perquè no em trobi…
Que don Jaume ho va dir… el fill de l’amo…
Fins que vinga en Reiner… i anem a França…
(Anant arrupint-se en un racó i baixant gradual-
ment la veu.)
lluny del pare… i la falç… i aquella… mola…
que no vull… que m’esclafi… cap més… nena…
(Al final, perceptible amb prou feina. Diu els
darrers versos amb la mirada clavada
en l’espai, com embadalida. La cortina ha
començat a baixar durant el penúltim, fins a
metre i mig del sòl i a la darrera paraula
cau de cop.)

Caterina Albert. La infanticida i altres textos. Barcelona: La Sal, 1984, p. 39-57.

 

Medea en el Ballet Nacional d’Espanya

Publicat el per
1

La tragèdia de Medea va ser representada pel Ballet Nacional d’Espanya l’any 1984, creat per José Granero.

L’obra es desenvolupa en tot un dia: surt el sol, el capvespre, el vespre i una altra vegada, torna a ser de dia. Es representa el dia en el qual Jàson es casarà amb Creúsa

El ballet segons l’actor José Antonio, el que representa a Jàson, es pot definir com a “senzill” a causa de l’escassetat de personatges, a l’obra, i això l’arriba a fer atractiva. També defineix l’obra com a “molt mediterrània” mentre que a Medea la descriu com a una dona “mesquina i sanguinària”, tot i que la compren.

Medea va matar al seu germà, va robar i va deixar-ho tot per estar amb Jàson mentre que ell la deixa a ella, i als seus dos fills, per una altra dona. Aleshores, es veu destruïda i segons l’actor de Jàson, mata als seus fills per purificar-se ja que vol retrocedir en el temps.

El complex de Medea

Publicat el per
Respon

El complex de Medea neix de la cultura grecollatina en la que Medea, una heroïna, princesa a Còlquida, néta del déu del sol i d’una bruixa, és enganyada pel seu marit Jàson.

Com a venjança del pecat del seu marit, Medea decideix fer-lo patir tant com pugui i per això es mostra capaç de matar fins i tot als seus propis fills.

Aquest complex defineix a totes aquelles dones que per la gran humiliació i l’odi que que senten cap al marit, poden arribar a matar als seus fills, que és allò que els uneix. Els invadeix la ira i no troben una altra forma de treure-se-la que venjant-se del seu marit d’aquesta manera, i així fer-los patir.

Això demostra que aquestes mares el sentiment de l’odi és més gran, i supera, al de l’amor cap als seus fills.

Malauradament aquest complex, tot i que el mite de Medea va donar-se a conèixer fa molts anys, segueix sent reconegut en moltes notícies actuals les quals una dona, o un home, maten als seus fills per venjar-se de l’altre.

Aquesta novel·la de Rachel Florence Roberts publicada el 2013 explica mitjançant la protagonista el complex de Medea i els pensaments més foscos d’aquesta.

Medea de Luigi Cherubini

Publicat el per
Respon

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=0HTlS0GSn98[/youtube]

Medea també va ser una òpera composta per tres actes amb música de Luigi Cherubini a París al segle XVIII.

En el primer acte, Jàson, amb l’ajuda de Medea, aconsegueix robar el velló d’or traint a la seva família. S’acaben enamorant i tenint dos fills. Al cap d’un temps, Jàson abandona a Medea per una altra dona i ella el maleeix i busca venjança. Al segon acte, l’esclava de Medea, Neris, consola a Medea per la fuga del seu marit i l’anima a marxar de la ciutat. Creonte apareix en escena i ordena a Medea que marxi però ella li demana quedar-se un dia més amb els seus dos fills i ell acaba acceptant la seva proposta. Medea dona a Neris dos regals per la boda de Jàson. Al tercer i últim acte, Medea apareix amb els seus dos fills, junt amb la seva esclava Neris. Escolten rebombori dins del palau i es descobreix que un dels regals de Medea ha enverinat a l’esposa de Jàson. Neris, Medea i els fills s’amaguen a un temple. Medea apareix amb un ganivet a la mà ple de sang, que és amb el que ha matat als seus fills. Més tard, el temple s’incendia.

Medea de Christa Wolf

Publicat el per
Respon

Christa Wolf és una novel·lista alemana, assagista i guionista cinematogràfica de gran reputació. Les seves novel·les es caracteritzen per centrar-se en el tema de la dona i l’humanisme i això ho trobem en la seva reelaboració del mite tràgic grec, Medea del 1996.

No era la primera vegada que Christa Wolf es basava en un mite per escriure una novel·la, ja que al 1983 va escriure Cassandra, filla d’Hècuba i Príam, rei de Troia.

 Malauradament no he disposat del temps suficient per llegir-me la seva Medea, però m’he pogut informar en aquestes dues ressenyes molt ben completades, una publicada a la pàgina web de hislibris: Medea de Christa Wolf, i l’altre en un bloc: Medea y el conocimiento.

La coreògrafa Sasha Waltz inspirant-se en la novel·la Medea de Christa Wolf porta a escena la coreografia de Medeamaterial, una òpera de Pascal Dusapin.

[vimeo]http://vimeo.com/87464084[/vimeo]