Rakuten Ichiba, és una botiga online japonesa que ofereix una gran quantitat de productes d’arreu del món. En ella descobreixo, dins l’apartat de jocs, una inacabable selecció. Si disposeu de temps per visitar-la, veureu que alguns d’ells us seran coneguts, però segur que la majoria us sorprendran com a mi. Aquí en teniu alguns dels que m’han cridat l’atenció.
Jocs basats en l’equilibri.
Abecedari d’origami on cada lletra es converteix en un animal.
Aliments de fusta apunt per tallar.
L’ou ha estat considerat un símbol de renaixement, esperança i fertilitat al llarg de la història. Des de l’edat mitjana, consumir-los i regalar-los durant la Pasqua forma part de la tradició de gran part de cultures. Durant aquests dies moltes famílies amb canalla, sobre tot del centre i est d’Europa i d’EEUU, es dediquen a decorar ous durs utilitzant principalment colorants alimentaris que, una vegada pintats, amagaran per racons de jardins o camps i hauran de ser trobats pels més menuts.
Ahir, a l’aparador d’una botiga de productes russos, em van cridar l’atenció uns plàstics amb sanefes molt coloristes. La dependenta em va dir que s’utilitzaven per decorar els ous durant aquests en el seu país i em va explicar el procediment que s’havia de seguir. Vaig sortir de la botiga amb dues tires de sanefes i avui he fet la primera prova, la qual teniu aquí documentada:
Avui dia, com bé sabeu, les possibilitats de decorar els ous són infinites. Només cal que cerqueu una estona per la xarxa i en trobareu de molt divertides i originals.
De la web de Martha Stewart selecciono tres de les seves nombroses propostes: uns ous decorats amb adhesius de papallones (que bé podríem anomenar “papallous”), uns ous plens de confeti d’allò més festiu i uns ous tenyits amb puntes de roba assecats d’una manera molt pràctica.
I a Family Fun us ajudaran a fer aquests ous filats, tan eteris i transparents.
Les estampacions de pintura amb vegetals són una tècnica coneguda i molt utilitzada a les aules. Qui és que alguna vegada no ha proposat estampar formes amb patata com cercles, quadrats, estrelles, cors, … o d’altres més curoses marcades amb motlles metàl·lics de pastisseria. Trobo un llibre interessant sobre el tema, “Potato printing” de Susanne Strose , que mostra una sèrie d’elegants estampacions molt treballades que poden ser suggeridores per fer noves propostes a les nostres aules.
Imatges de Domesticali
Estampacions amb pebrots, cebes, pastanagues, …. deixen una empremta particular i única com es pot veure en les següents imatges, la primera, amb un vegetal poc conegut com és l’okra i, la segona i darrera, amb tronc de bròquil.
Imatge de BloesemKids
A banda de la vessant artística, a través de les estampacions amb vegetals, també es treballen les formes, les mides, les simetries, els ritmes i segurament molts altres continguts més.
Us presento una petita joia: “Più e meno” que traduït al català seria “Més o menys”. Es tracta d’un llibre o un joc? deixem’ho en un llibre-joc que convida a petits i grans a fer córrer la imaginació creant les històries que es vulgui a través de 72 targes amb imatges diferents, 48 de les quals són transparències que permeten superposar-se. Els seus autors són Bruno Munari i Giovanni Belgrano i la seva primera publicació data de 1970.
Giovanni Belgrano i Bruno Munari.
PIÙ E MENO
Ed. Corraini.
Les safates o taules sensorials són recursos utilitzats a moltes llars d’infants. El seu gran potencial educatiu possibilita manipular, experimentar i investigar amb diversitat d’elements i comporta, a la vegada, un plaer sensorial i un desenvolupament del raonament lògic-matemàtic a través de les relacions que s’estableixen entre els objectes. Els materials que componen les safates cal que estiguin ben triats i han de respondre a uns objectius concrets.
Vet aquí alguns exemples.
La primera imatge correspon a una safata plena de sorra amb objectes amb i sense atracció magnètica que caldrà experimentar i descobrir a través un gros imant. La fotografia la vaig fer a l’escola Belén de Granada (infantil 0-6). 😉
Per la xarxa trobo safates relacionades amb les estacions de l’any i la natura i també taules sensorials amb materials, alguns d’ells, sorprenents. Feu una ullada a les webs Creative Tots i PreKinders, n’ hi trobareu bons exemples.
Imatge de: http://www.flickr.com/photos/clumsycajun/2947948119
Imatges de: http://prekinders.com/sensory-table/
M’assabento, en entrar a Google, que avui és l’aniversari de Norman Rockwell, un dels meus il·lustradors preferits.
Pels qui el desconeixeu, aquí teniu una petita informació: Norman Rockwell (1894-1978) va néixer un dia com avui a Nova York i és conegut arreu del món per les seves il·lustracions que mostren personatges plens d’expressivitat i ironia, reflex i exageració dels costums i la vida de la societat americana de la seva època. Durant vàries dècades treballà a Saturday Evening Post, una important revista d’actualitat i societat americana. També va fer publicitat per McDonald’s, Coca-cola i empreses de cereals, xiclets i neumàtics.
Una petita mostra de les seves il·lustracions (activeu el so):
Hi ha qui transforma objectes quotidians en objectes personals i únics donant-los un toc creatiu que els pot arribar a convertir en petites obres d’art. Aquest ha estat l’objectiu de l’exposició Detour, que ha recorregut vàries ciutats del món: Londres, Nova York, París, Berlín, Istambul i Tòquio, i que ha convidat a arquitectes, dissenyadors i il·lustradors, entre altres, a transformar una simple moleskine en alguna cosa més que un quadern de notes.
Aquesta és la meva petita selecció d’alguns d’aquests quaderns artístics, concretament de l’exposició de Tòquio, celebrada la tardor passada.
De Tord Boontje
De Oki Sato
Si us he despertat curiositat pel tema, a la web de l’exposició trobareu imatges de cadascuna de les moleskines presentades en les diferents ciutats, així com un vídeo que permet veure-les amb detall. Us enllaço el de Giulio Iacchetti, amb una moleskine convertida en la més gran mentida de Pinotxo:
Detour Exhibition – Giulio Iacchetti from Moleskine ® on Vimeo.
A la web de Jean Feldman trobo Art From A to Z, un abecedari que associa cada lletra a una tècnica o activitat artística. La proposta, tot i ser en anglès i tenir uns anys, és força interessant. Hi ha tècniques que segurament coneixeu com la pintura de dits, les impressions amb vegetals o el traçat de contorns; però si hi feu una bona mirada en trobareu d’altres més originals i menys conegudes com la pintura amb glaçons o amb bombolles, o els dibuixos a partir d’una lletra, un traç determinat o un forat en el paper.
Torno amb una idea ja comentada en un altre article del bloc, la de transformar un pot de vidre en un objecte d’art. Abans de llençar-lo a les escombraries penseu que li podem donar una vida més llarga omplint-lo amb gràcia de records significatius, convertint-lo així en un pot de memòria. Aquí teniu tres idees per anar-vos inspirant…
1. Pots contenidors de petits tresors relacionats amb les vacances de Martha Stewart.
2. Pots guardians dels records de l’estiu de Tras H2 Treasure i Fiskarscraft.
3. Col·lecció de pots de paisatges nevats de Junior Society.
Dins l’extens repertori de contes d’una Mà de contes es troba una sèrie inspirada en obres d’art del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Són contes que connecten la narració amb quadres d’artistes que es troben en el museu, que permeten descobrir i aturar la mirada en cada un dels seus elements representats i que transporten a un món imaginari que els dóna vida.
Si entreu a la web del programa us adonareu que es pot anar molt més enllà amb cada un dels contes, com inventar-se nous textos o noves imatges o crear-ne de nous fent una barreja amb d’altres.
Us enllaço un dels contes més significatius per mi, “La família Forn”, basat en l’obra Cala Forn (1917) de Joaquim Sunyer, ja que vaig participar en el taller que la web posa com a exemple.