Cartes d’art

cartes-close-up.jpg

Close up és un joc de cartes d’imatges d’obres d’art del MoMa (Museu d’Art Modern de Nova York). El vaig comprar a la seva botiga, la qual us recomano si teniu ocasió de visitar aquest meravellós museu, on no deixes de contemplar obres i més obres dels grans mestres de la pintura moderna, la qual cosa, per les amants de l’art, resulta com una “experiencia reliogiosa“.

El joc està format per parelles de cartes, la primera té la imatge completa de l’obra, títol i artista i, la segona, un detall de la mateixa. Les propostes de jocs són variades, amb una mica d’ajuda les he traduït i us les comento:

Es posen les cartes cara amunt i cal buscar les parelles respectives. Aquest joc es pot fer individualment o en grup.

Repartir les cartes als jugadors/es. Aquests hauran de fer les parelles possibles i demanaran a un company/a una carta que li falti, descrivint la imatge o bé dient el nom de l’artista.

Repartir als jugadors/es totes les cartes havent-ne tret una del joc. Cal aparellar totes les que es pugui i després, per torn, caldrà agafar-ne una sense mirar del company/a del costat a fi de continuar aparellant-les. Perd qui es queda amb la carta desaparellada.

Joc de memori: posar les cartes boca avall i aixecar-ne dues, si són parella, el jugador/a se les queda, sinó les torna a deixar al seu lloc. Guanya qui fa més parelles.

Cada un dels nens i nenes, en una visita al museu, porta 1,2, 3,… cartes i caldrà que trobi les obres in situ (aquesta dubto que estigui al nostre abast).

Com veureu algunes d’aquestes activitats es podrien fer amb alumnes d’educació infantil. Crec que cal quedar-se amb la idea i plantejament de les cartes i fer l’adaptació amb altres imatges segons ens convingui: d’un museu més proper, d’una determinada temàtica, amb fotografies, …

😉  Si penseu en alguna activitat diferent la podeu afegir en un comentari.

2 thoughts on “Cartes d’art

  1. Teresa Post author

    La veritat és que em vaig quedar amb ganes de trobar més i més,
    però el temps era el que era, les visites a “lo típic i tòpic” eren necessàries i una no anava sola i havia de pensar en la resta de la familia.
    Encara tinc algunes coses més per compartir en properes entrades. Continuarà …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *