L’educació fou plantejada pel règim franquista com un instrument de legitimació i també de transmissió dels valors ètics, polítics i morals del Movimiento als nens i nenes.
Per tal que servís per a aquesta funció, s’hagueren de produir nombroses transformacions respecte al sistema educatiu de la Segona República, que es centrà en la laïcitat i la transmissió als nens d’idees liberals.
Pel que fa a les nenes, la República es proposà tant augmentar la seva alfabetització com igualar el seu nivell educatiu amb el masculí (mitjançant la coeducació) i, per últim, aconseguir que més dones accedissin a nivells d’estudis posteriors.
Escuela de niñas de Valdestillas en temps de la II República |
Aquests propòsits foren totalment rebutjats pels posteriors dirigents del règim franquista, que els titllaren “ d’anar en contra del destí diví de la dona” :
“ (…) Hincharon las velas de aquel feminismo absurdo que iba desde la sufragista masculinizada y la heroína de novela ibseniana (que en lugar de hijos y amor a su hogar tenía conflictos espirituales) hasta la companyera marxista, desvinculada de su auténtico destino de mujer para integrarse con su eventual pareja a campañas de agitación y propaganda revolucionaria.”(1)
Així doncs, el nou règim inicià una forta reforma del sistema educatiu que inclogué tant els plans educatius com el propi professorat. Aquest últim grup fou fortament afectat per el canvi de règim, ja que per tal de poder exercir se’ls obligà a presentar un document demostrant la seva adhesió al Movimiento (certificats d’afiliació a la FET y las JONS).
Gran part dels que no pogueren presentar aquest document o que eren sospitosos de simpatitzar amb les idees republicanes, foren destituïts de la seva feina de per vida, condemnats així a la misèria en un moment de pobresa extrema.
Mestra amb alumnes de Saucejo amb la bandera republicana |
Als docents que es permeté seguir exercint se’ls obligà a assistir a cursets de re-formació, organitzats per les Juntas Provinciales de Falange i Sección Femenina.
Però com aconseguí suplir el règim el dèficit de professors i mestres que es produí després de la destitució de tants docents?
Començà un procés en què es triaren nous professors i professores entre aquells que eren adeptes al Movimient. Qualsevol que simpatitzés amb el règim franquista podia ser docent tan sols fent el curset de les Juntas Provinciales.
Molts foren triats entre monges i sacerdots de l’Església catòlica (cosa que permetia a l’Estat estalviar diners) i d’altres entre mers adeptes a la causa del Movimiento o familiars d’aquests.
Això queda il·lustrat a les dades de 1940, en les primeres convocatòries d’oposicions per a magisteri, en què es reservaren directament 4.000 places per a :
“oficiales provisionales o de complemento, ex combatientes; ex cautivos, miembros de la extinguida Corporación del Magisterio; cruzados de la enseñanza, maestros con cinco años de servicio interino o sustitutos en escuelas oficiales o entidades de sentido católico y nacional siempre que pertenezcan al SEM. Todos ellos habran de acreditar su condición de militantes de FET y de las JONS.” (2)
Colegio del Sagrado Corazón de Jesús. Cáceres, 1963 |
Amb aquests nous mestres i professors fidels, el règim pogué desenvolupar un nou pla d’educació totalment retrògrad que proposava una marginació gairebé total de la dona, obeint a les necessitats d’una societat completament patriarcal.
En primer lloc, s’establí la separació de nens i nenes per sexe, abolint la coeducació i establint un nou sistema que marcava i imposava unes diferències als dos sexes des de ben petits.
El règim basava aquesta separació, primer, en el catolicisme, que sempre ha destacat pel seu antifeminisme i que en aquell moment estava influït sobretot per la misogínia de Sant Pau; en segon lloc, en l’”orteguianisme” (idees del filòsof Ortega y Gasset) segons el qual els valors i el servei a l’Estat i els valors pels quals s’havien de regir homes i dones eren molt diferents, per la qual cosa era adequat que rebessin educacions diferents i separades.
També es basaren en el biologisme (característiques diferents, necessitats diferents) ja que consideraven la ment de la dona molt inferior a la masculina:
“ Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles”. [3]
I també es fonamentaren en l’higienisme, que defensava que no era sa per a la moral que nens i nenes estiguessin junts en una mateixa aula, ja que això promovia la promiscuïtat:
“Supera la mujer al hombre en todos los aspectos de afectividad, y el hombre a la mujer en los de la inteligencia y virilidad”. [4]
Però la separació de gèneres no fou només a nivell físic (aules diferents), sinó també intel·lectualment, ja que nenes i nens tenien algunes assignatures diferents i, a més, allò ensenyat en les matèries comunes era diferent.
Niños del Colegio de Sant Josep en Vilafranca en el año 1943 |
Comencem per les matèries comunes.
Mentre que als nens se’ls ensenyava un nivell alt, i se’l orientava cap a una forma de pensar utilitzant la raó i cap a uns estudis superiors, les nenes rebien una educació d’un nivell molt més baix, ja que per ser mestressa de casa (el seu objectiu) tan sols necessitarien llegir i escriure. A més, enlloc d’orientar les nenes cap a la raó, a elles se les orientava cap a un pensament “sensible”, ja que consideraven, com ja s’ha explicat anteriorment, que l’únic llenguatge entès per les dones eren els sentiments i l’amor.
Per exemple, a Educació Física, ells feien forts entrenaments i exercicis físics, ja que se’ls preparava per al seu futur com a soldats.
En canvi, elles feien exercicis molt suaus i repetitius, que les havien de fer créixer fortes i sanes sense desenvolupar massa la seva musculatura, no volien que tinguessin un aspecte masculí) per a la seva futura funció de mares i perquè els seus fills també fossin forts i sans.
El mateix passava amb l’assignatura de Formación del Espíritu Nacional, que ensenyava a nens i nenes coses totalment diferents.
A ells se’ls ensenyava com servir a la Pàtria, a elles com servir a la família i la parròquia (la seva forma de servir la Pàtria) però sempre des de la subordinació.
A ells se’ls ensenyava com moure’s en un àmbit públic, com obrar en la societat i com s’havien de comportar dintre “l’Estat Nacional”.
A elles, en canvi, se les instava a un recolliment “religiós”, limitant la seva vida a la parròquia i a la família, a l’àmbit privat, que era el que Déu havia dictat per a elles.
Pel que fa a les matèries específiques per a noies, basaven els seus continguts en tres pilars: Déu, Pàtria i Casa. Eren també els tres pilars de la vida d’una dona, que havia de ser religiosa i practicant, servir a la pàtria donant-li molts fills i encarregar-se de la casa, el seu lloc en la societat.
Postal dels anys 40 |
Així doncs, l’educació femenina s’estructurarà segons la importància de cada matèria:
En primer lloc, tenim l’assignatura d’Hogar, essencial perquè ensenyaria a la dona allò que li seria realment útil en la seva vida com a dona adulta: com administrar i portar una casa.
Anunci del brandy Soberano dels anys 60 |
En segon lloc, tenim l’educació en Nacionalsindicalismo, Religión y Historia Sagrada. Aquestes matèries eren molt importants perquè transmetien a les nenes les bases ideològiques del règim franquista.
Per últim, tenim les matèries de Cultura General (les essencials per als nens) que eren aquelles on s’ensenyaven matèries com Lengua, Historia, Geografía, Aritmética, Ciencias Naturales, Química o Física.
Pel que fa a les assignatures més importants, les de Hogar, Nacionalsindicalismo i Religión, foren encarregades a les dues institucions dominants en educació: Església i Sección Femenina, que tindrien l’oportunitat de transmetre la seva ideologia directament als estudiants i que, a més a més, basarien gran part del seu poder en aquesta influència.
Pel que fa a Sección Femenina, impartí aquestes assignatures no només en les escoles públiques, sinó també en Escoles de Mando, en Escoles de Formació i en les Càtedres Ambulants.
Però, com s’aplicaren tots aquests canvis jurídicament? Quines influències tingueren els canvis jurídics?
Les influències foren, en primer lloc, la mateixa ideologia del règim i en segon lloc es basaren en els principis pedagògics dels segles XVI i XVII, èpoques considerades de màxima esplendor, i en la pedagogia desenvolupada per l’Església Catòlica durant el segle XIX.
Encara que aquestes foren les influències principals, també tingué gran importància quin ministre d’educació hi havia en el moment, ja que segons la seva tendència ideològica personal es promourien mesures més o menys conservadores.
Així i tot, hi hagué una tendència global cap a una educació autoritària i centralista (abolint l’ús de qualsevol llengua “regional”) en què es mantingué durant gairebé tot el règim la separació de gèneres i un sistema classista.
Els decrets, lleis i tendències principals foren:
• (1939) Derogació de la coeducació (Ministre Rodezno)
• (1939) Es produeix un canvi de ministre, amb el nomenament de José Ibañez Martín, (estaria al càrrc fins al 1951) el qual implantaria un sistema extremament catòlic i que donà gran importància a la transmissió de les idees del Movimiento.
• (1939) Promulgació d’un decret que atorgava a la Sección Femenina la responsabilitat d’impartir les assignatures de Hogar en tots els centres d’educació.
• (1945) Es fixà l’educació primària com a obligatòria i gratuïta. També s’estipulà que la dona havia de ser especialment educada en afers domèstics, artesania i indústries domèstiques, per la qual cosa quedà justificada l’anterior derogació de la coeducació i prohibició de les escoles mixtes. També aquest any es creen diferents institucions molt importants dintre del sistema educatiu (Inspecció i les Escoles de Magisteri), que servirien per controlar els docents, i també l’Instituto de Enseñanzas Professionales de la Mujer en Madrid, que s’encarregaria de la formació professional femenina, encaminant-la cap a treballs manuals poc especialitzats i repetitius.
• (1951) Joaquín Ruiz Jiménez es nomenat nou ministre d’educació, ministre que es caracteritzarà per un cert aperturisme pel que fa a l’educació masculina (segueix sent catòlica però no amb l’extremisme anterior), però es manté la mateixa tendència pel que fa a l’educació femenina.
• (1957) Amb el nou ministre Jesús Rubio García-Mina, les escoles de Hogar i Professionales de la Sección Femenina passen a ser institucions oficials.
• (1970) Després de l’adveniment dels tecnòcrates pel que fa a la política i l’economia, amb la Ley General de Educación de Villar Palasí, i d’aquest mateix any, s’estableixen tot un seguit de punts que determinen la influència tecnocràtica també en l’educació. Encara que es vol dur a terme una educació no classista, i es pretén que homes i dones tinguin les mateixes oportunitats, hi ha certes contradiccions, com el fet que encara que s’inverteixi perquè les dones arribin a graus d’educació superior, el grau de fracàs femení segueix sent alt perquè se segueix inculcant a les nenes la idea que el seu objectiu es casar-se, no estudiar.
Així, encara que al llarg de la dictadura les dones anirien accedint cada cop més a l’educació, i cada cop a nivells educatius més alts, entre els anys 40 i 50 es fixà una idea i una tendència que es mantindria durant tot el règim: les dones no havien d’estudiar, sinó casar-se.
Grup de dones a València, 1963 |
[1] Maíllo, Adolfo, Educación y Revolución. Los fundamentos de una Educación Nacional. Madrid, Editora Nacional, 1943, pàgina 92
[2] <<Decreto por el que se establecen normas para el ingreso en Magisterio Nacional Primario>> La Almudaina, 2 de novembre de 1940.
[3] Pilar Primo de Rivera, en un discurs, febrer de 1942. Extret de He aquí la esclava del señor
[4] Vallejo Nágera, Antes que te cases. Extret de He aquí la esclava del señor
bon treball
welche er durch eigene Kenntniss nicht zu:), aux pauvres ecoliers originaires du diocese de
des medecins de tous les temps et de tous les:), et ces annees portaient le nom de jubile)
Impotent adult men in no way had it so great. Viagra pioneered the oral treatment for Erection Problems. As well as the baton, it appears, has long been transferred to Cialis. In between, Levitra also made its existence felt. But Cialis is the long run drug that has the entire world on its feet.
wonach jede in der Hauptstadt bei den:), so ist es die Pflicht der Verwaltung:)
Louis XIII ayant fait appel au, le doyen et les professeurs
le restituer aussitot apres), Oxydationsproducte der Blausaure)
indiquee comme le centre du monde:), tant et si Iresluunblemeiit que plus pouoiis:)
buy cheap Generic viagra
generic pharmacy
generic viagra no prescription
Generic Viagra dosage dogs heartworms
Generic Viagra dosage gum contagion
Buy generic viagra
Generic Viagra with provisions
Generic Viagra hyclate vs hydrochloride
Generic Viagra ripen into you precious
canadian pharmacy
Generic Cialis online
Online Russian dating