Motivació personal

Aquest treball, El model de dona en el franquisme: la Sección Femenina de la Falange Española, és el treball de recerca que hem elaborat, ja que teníem un gran interès per estudiar les dones, sobre la història de les quals sabem tan poc. Sempre hem considerat les dones un tema especialment interessant, per com ha anat evolucionant la seva història i per com han aconseguit passar d’una posició totalment subordinada en tots els aspectes de la seva vida (matrimoni, món laboral, política, etc.) a la igualtat (ni que sigui legal) amb l’home, el seu gran dominador històric. També, després de moltes divagacions, decidírem enfocar el treball des d’un punt de vista històric, ja que aquesta matèria sempre ens ha despertat un gran interès, i encara més si parlem de dones.

Un cop tinguérem clar que volíem centrar el nostre estudi en les dones i, més concretament, en la seva història, ens concentràrem en el règim franquista. Vist des de l’òptica femenina actual ens resultava inversemblant que tantíssimes dones haguessin viscut en una situació tan repressiva i asfixiant, i no només això, sinó que algunes també la defensessin. A més a més, el règim franquista ens resultava especialment interessant per la seva proximitat en el temps, ja què està a tan sols trenta dos anys del moment actual, i perquè la conjuntura d’aquell moment ens semblava molt oposada a la nostra, tant en la poca llibertat política, com en el repressiu marc legal i en la ideologia, imposada a tothom, tan retrograda. Tot tan diferent als valors amb els quals hem crescut.

Elecció del tema

Així, doncs, començàrem a investigar i a buscar informació sobre el règim. El que més ens cridà l’atenció fou la importància que el règim donava a l’educació femenina però, sobretot, a la transmissió a través d’aquesta dels valors tradicionals que el règim volia que tota espanyola tingués. A partir d’aquest moment decidírem que volíem investigar i aprendre sobre quin model femení volia imposar el règim i, per tant, que volíem estudiar la Sección Femenina de la Falange, l’organització encarregada d’adoctrinar nenes, joves i adultes en aquests valors. Començàrem a aprofundir en les idees i en l’estructura interna d’aquesta organització, i ens adonàrem que la situació femenina d’aquell període ens resultava totalment desconeguda.

A partir de l’anàlisi del model de dona difós per la Sección Femenina, consideràrem, hipotèticament, que aquesta organització, encara que amb certa importància dins del règim, no havia estat excessivament rellevant i que, un cop finalitzat aquest període, la seva influència havia desaparegut. Així, doncs, els nostres objectius foren conèixer la procedència d’aquest model femení, si havia estat creat per la mateixa Sección Femenina o si ja existia, i aquesta simplement l’havia tornat a fer vigent. També ens plantejàrem quina havia estat l’aplicació de la feina feta per la Sección Femenina, què havia suposat per a la gent. Per últim, teníem curiositat per saber si la nostra “ideologia oficial” actual tenia moltes o poques arrels en la ideologia de llavors.

Metodologia i procés d’elaboració

Començàrem aquesta recerca buscant informació: llegírem diversos llibres sobre el franquisme en general, i també ens anàrem centrant en aquells llibres que tractaven específicament de la Sección Femenina. Gran part de la nostra recerca d’informació també la férem a Internet, sobretot després de decidir la creació del bloc, per al qual necessitàvem imatges i vídeos. També llegírem, interessades en obres fetes directament per la Sección Femenina, alguns dels seus llibres de text dirigits a estudiants (de batxillerat) per intentar comprendre una mica més la seva forma d’expressar-se i de transmetre les seves idees a les estudiants. Consultàrem també llibres de cites, el contingut dels quals es basa en opinions exposades per les mateixes integrants de la Sección Femenina i altres col·laboradors, així com en imatges il·lustrant aquests comentaris. També cal parlar d’un seguit de tesis doctorals relacionades amb el tema que ens han sigut molt útils a l’hora d’entendre millor i d’aprofundir en aquells temes dels quals parlàvem.

Un cop tinguérem recopilada gran part de la informació, procedírem a la redacció del treball. Començàrem redactant petits contextos històrics (II República i Guerra Civil, Franquisme i Falange) per tal de situar la Sección Femenina en un moment i una situació concrets sense els quals resultaria més difícil comprendre la seva creació i les seves actuacions. Un cop fets aquests primers apartats, ens centràrem en el cos del treball: la Sección Femenina de la Falange Española. En primer lloc, parlàrem dels seus orígens i la seva ideologia, lligats entre sí més del que ens pensàvem; seguidament parlàrem dels canvis que havia anat experimentant la Sección Femenina i de les contradiccions que això havia provocat. Llavors ens centràrem més específicament en el model de dona que difonia la Sección Femenina, començant per explicar la importància de l’Església en aquests valors transmesos, i seguidament els aspectes més significatius d’aquest model femení: la dona en la política, en el món laboral, en la sexualitat i en la família i el matrimoni.

Un cop acabàrem aquests apartats, estudiàrem el fortí de la Sección Femenina: l’educació de les dones, des de les més joves fins a les adultes. Ens centràrem en els diferents aspectes d’aquesta educació, des de l’educació per a la salut, orientada essencialment a l’àmbit rural, fins als aspectes de la nova educació acadèmica i de com això s’havia aplicat en les matèries més importants per a la Sección Femenina. També analitzàrem com això havia repercutit en l’accés de les dones als diferents nivells educatius. Per últim, tractàrem altres aspectes, no esmentats anteriorment, però igualment importants: el Servicio Social i els Coros y Danzas. La redacció d’aquests apartats la férem per separat i, un cop acabats, els posàrem en comú, reorganitzant continguts (evitant repeticions i també buits d’informació) i unificant l’estil d’escriptura. Cal destacar que durant la redacció d’aquest treball s’anava creant de forma paral·lela el bloc, el vertader treball.

Creació del bloc

El bloc constitueix una pàgina web accessible des de qualsevol ordinador amb accés a Internet, depenent dels blocs de la xarxa de l’XTEC. En aquest bloc hi hem anat introduint la part escrita del treball, unida amb imatges, vídeos i tot tipus d’il·lustracions i gràfiques. Aquest fet permet que s’il·lustri tot allò explicat en el text, no només complementant la informació teòrica, sinó atorgant-li un nou significat que només les imatges poden aportar, ja que hi ha certes coses que només amb imatges poden ser enteses. Per últim, els vídeos també han tingut una altra utilitat: és impossible abastar en un treball de recerca tot allò que hom desitjaria explicar, ja que el temps és limitat i el tema sol ser molt extens. Amb la inclusió de vídeos, hem pogut acabar d’explicar (encara que sigui indirectament) certs aspectes del treball que sinó no ens hauria estat possible tractar. Així, doncs, a mesura que anàvem creant els diferents apartats, els anàvem penjant a Internet i hi anàvem afegint les fotos més adequades i aquells vídeos que ens eren útils. Ha estat una feina llarga i difícil, no només per l’esforç de seleccionar allò més adequat entre la grandiosa quantitat d’informació i material gràfic que hi ha a Internet (i als llibres que anàvem llegint, dels quals també hem extret fotografies i altres dades gràfiques), sinó també per la feina d’adaptar-los i incloure’ls a l’apartat corresponent. Malgrat la dificultat, també ha estat una feina molt interessant, perquè ens ha permès conèixer més el nostre treball i ens ha ensenyat un nou mètode de treball. El resultat complet de la feina anteriorment explicada es troba a: http://blocs.xtec.cat/mariaclara. El bloc està estructurat en els diferents apartats esmentats i conté la totalitat del treball de recerca elaborat per Clara Tur Muñoz i Maria Pomés Lorencés.