3.3 La Falange

Falange Española és un partit polític creat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador) al Teatro de la Comedia de Madrid.

Discurs de 1935 de José Antonio Primo de Rivera

Ideològicament era la variant espanyola del feixisme italià i alemany (encara que ells no acceptaven l’apel·latiu de feixistes) ja que constituïen un moviment anticomunista, refusant la lluita de classes però també el sistema social capitalista, ja que propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i “imperialista”, i l’organització corporativa de l’Estat; a més exaltaven (per part dels homes) una vida arriscada, el culte a la violència i a l’acció directa mitjançant les milícies (imitant les forces de xoc mussolinianes).

Tenia característiques pròpies, com la concepció d’Espanya, en l’aspecte econòmic, com un “gigantesco sindicato de productores”, el sentit catòlic del moviment (controvertit en la resta de feixismes) i una reforma agrària per elevar el nivell de vida dels camperols mitjançant els serveis tècnics adequats i de l’extensió de la propietat privada de la terra familiar.

Vídeo d’exaltació de la Falange

El seu principal objectiu era frenar el procés revolucionari de l’esquerra, que anava contra aquestes creences i interessos.Fou influïda per altres partits de les dretes radicals com Comunión Tradicionalista (d’Albiñana Sanz) i Renovación Española, amb els quals es fusionaria durant el franquisme però el grup que tingué més influència sobre la Falange foren les Juntas de Ofensiva de Nacional Sindicalista o JONS, orgnització amb la qual es fusionà el 1934 creant FE y de las JONS, partit amb el nom del qual es publicarien els “ventisiete puntos”, aquell mateix any, unint la seva plataforma ideològica amb la de les JONS.És aquest nou partit el que adapta el” yugo y las flechas” dels Reis Catòlics convertint-lo en el seu emblema o símbol (tindria molta importància durant el franquisme).

yugoflechas.jpg
Yugo y flechas

Durant la II República, i abans de la Guerra Civil, Falange era un grup minoritari, entre altres perquè la coalició radical-cedista (al poder després de guanyar les eleccions de 1933) no estava d’acord amb el plantejaments nacionalsindicalistes del partit, al qual sovint clausurava els locals, fins que fou il·legalitzat el 1936 després que un falangista intentés perpetrar un atemptat contra el catedràtic de Dret i militant socialista Luis Jiménez de Asúa.Però amb l’adveniment de la Guerra Civil, la seva trajectòria canvià, ja que esdevingué el partit amb més força entre els insurgents, encara que José Antonio Primo de Rivera, el seu dirigent, que morí durant la guerra.

Vídeo amb l’himne falangista i imatges d’exaltació feixista

Així, doncs, durant la guerra i després de gairebé un any d’enfrontaments i dissensions internes, FE y JONS fou obligada per Franco (qui volia tot el poder, sense divisions entre els partits afins ni competidors) a fusionar-se amb les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, passant a anomenar-se FET y JONS, el partit únic.

cartellfalange
Cartell de la Falange de la Guerra Civil

Aquest partit complí funcions importants durant la guerra, que foren efectives durant la postguerra, encara que a partir dels anys 50 va entrar en un procés de decadència.Cal destacar que fou el que articulà unitàriament la ideologia del règim, l’element aglutinador dels sectors socials que feien costat al règim, que actuà com a centre orgànic per fornir de quadres polítics l’Estat i que creà els sindicats verticals com a aparells estatals que podien substituir qualsevol possibilitat d’organització de la classe obrera.Estava organitzada de forma jeràrquica, sota les ordres del cap de l’Estat, de qui depenien el secretari general, la Junta Política —suprimida, més tard— i el Consejo Nacional; i en “jefaturas provinciales” i locals en les corresponents circumscripcions territorials.

cartellfalange1
Cartell de la Falange de la guerra civil

Fou essencial la part femenina de la Falange, fundada per la germana de José Antonio (Pilar Primo de Rivera) i que encara que sempre fou subordinada a la Falange masculina, s’encarregà de l’educació durant el franquisme (juntament amb l’Església), de la majoria de les “jefaturas provinciales”, i quan la Falange perdé poder, seguí sent influent. Fins i tot un cop acabat el règim seguí existint: la Sección Femenina.

Vídeo electoral de FET y de las JONS (2005)

Webs actuals de diversos grups que es consideren hereus de la Falange Española:

http://www.falange.es

http://www.lafalange.es/

http://www.e-falange.com/

3 thoughts on “3.3 La Falange

  1. Pingback: El Gran Duc · Els nostres fatxes

Leave a Reply

Your email address will not be published.