Tal i com ja hem dit anteriorment, l’etapa franquista es caracteritza pel predomini d’un pensament de dretes, patriarcal, autoritari i repressiu, la qual cosa va propiciar i accentuar la separació social dels sexes, ja imposada pel model tradicional espanyol. Així, doncs, la dona, submisa i completament inferior a l’home, tenia la funció vital de procrear i de ser una bona mare i una bona companya per a l’home. Els principals encarregats que aquesta idea es conservés al llarg dels anys van ser l’Església i la Sección Femenina de la Falange.

Família de Valdeverdeja (Toledo) 1956

La dona, en canvi, va ser associada amb el sentimentalisme, preparant-la per a ser una perfecta mare en un futur. A més a més, va ser allunyada de tota matèria considerada masculina.

Així mateix, durant aquesta època es va passar del model feminista que s’havia anat definint anteriorment al model d’exaltació de la feminitat. És per aquesta raó que la dona va haver de centrar el seu món i la seva atenció a la família, a l’espai domèstic i a les seves funcions d’esposa i de mare exclusivament, com a transmissora del nou ordre patriòtic.

Es va associar l’home amb la raó i la intel·lectualitat, coses que es van intentar desenvolupar amb la seva educació, per tal de dominar i canviar el món.

Postal dels anys 40

Ja des d’abans de la dictadura, les dones s’havien hagut d’encarregar per complet de les tasques domèstiques, ja que la gran majoria dels homes estaven lluitant en els diferents fronts de la Guerra Civil.

Amb l’arribada del franquisme, el qual tenia grans afinitats amb els principis pedagògics del catolicisme més reaccionari, es va optar per la separació dels sexes en l’àmbit educatiu i, conseqüentment, per la clara divisió dels continguts educatius segons aquesta separació.

Aquest tipus d’educació es va basar en els dos principis següents: la separació de sexes i la feminització de l’ensenyament, ja que home i dona eren considerats éssers amb funcions diferents; així doncs, amb aquesta estructura educativa, els aprenentatges de cadascú havien d’obtenir més èxit si es feien separadament.

Paral·lelament a la vida social i a les obligacions que el règim imposava a les dones, l’escola era un clar reflex d’aquesta situació, per la qual cosa ja des de la infància es diferenciava entre l’educació dels nens i de les nenes.

Així doncs, l’educació femenina es dirigia primerament a desenvolupar els sentiments i la voluntat i , per últim, a cultivar els aspectes intel·lectuals de la ment.

“No hay que ser nunca una niña empachada de libros, que no sabe hablar de otra cosa…; no hay que ser una intelectual.”¹

Va ser per tot això que es van crear assignatures escolars que tenien la finalitat de formar les joves estudiants en les matèries que els eren pròpies, és a dir, en les tasques domèstiques de diferents tipus. Tot aquest conjunt va ser aglutinat sota el nom d’asignatura de Hogar, la qual es va convertir en matèria obligatòria l’any 1964, tant en escoles públiques com en privades, i que va augmentar, així, la funció de la Sección Femenina com a gestora de l’eficiència domèstica del país.

Fotografia escolar, Mieres 1956

Aquestes matèries de Hogar també rebien el nom d’Economia domèstica, a la qual es destinava aproximadament el 77% de les hores impartides a l’escola. Tot aquest conglomerat d’assignatures i ensenyaments pretenia donar uns coneixements bàsics i útils a les noies, orientant-les vers les seves funcions principals: servir l’home, tenir fills i organitzar la llar.

“Así como el que ha de seguir un oficio o una carrera aprende, estudia y se prepara para ello, no debe haber una sola madre que no estudie y se prepare para serlo. Vuestra misión es criar muchos hijos fuertes y sanos para Dios, España y la Falange.”²

En aquest context, les habilitats domèstiques constituïen un mitjà útil que permetia a les mestresses de casa un major control sobre el seu entorn.

Vídeo:Los payasos de la tele (TVE,1974)Escolteu la cançó!

Així, algunes publicacions de la Sección Femenina (les revistes “Y” i la Medina, per exemple) van aconseguir treure partit a aquesta tendència combinant articles polítics amb una barreja de receptes culinàries, propostes de decoració i fotografies de llars idíl·liques:

“Cuanto mejor gobernada esté la casa más feliz será la familia. El orden, la economía, la belleza, la salud del hogar en mucha parte depende de la mujer o mujeres de la casa. Cuantas más casas ordenadas, higiénicas y bellas, más familias felices y en condiciones de ser útiles a la sociedad y a la patria. Es, pues, a través de este servicio a la familia como la mujer sirve a su patria, a la historia.”³

 

Les habilitats domèstiques es van presentar, per tant, com a necessàries i desitjables en una dona, i es van convertir en la pedra angular que sustentava la majoria dels programes educatius de la Sección Femenina. Això va ser així ja que, a diferència dels programes de salut o d’assistència social, aquests altres programes no requerien cap mena d’intervenció masculina, i serien el terreny primordial de control de les “mandos” de la Sección Femenina.

Postal dels anys 60

Així, doncs, els programes d’adoctrinament en tasques domèstiques van iniciar-se amb total serietat tres anys després de l’obertura de la primera Escuela de Hogar de la Sección Femenina a Madrid, la qual oferia classes nocturnes per a dones casades i cursos diürns per a criades, dides i treballadores de guarderia.

A mesura que aquesta xarxa d’escoles es va anar estenent per Espanya, es va anar ampliant la formació domèstica que s’oferia a les dones per tal de preparar-les per a les circumstàncies econòmiques extremadament difícils de la postguerra.

“La mujer de su casa debe tener unos conocimientos que le permitan proporcionar a los suyos una perfecta alimentación, sana y nutritiva, seleccionando entre los principios nutritivos que el organismo necesita, y esto sin aumentar el presupuesto familiar con gastos extraordinarios, empleando sólo las cantidades señaladas para los gastos de comida, y, si es posible, quedando por debajo de ellos.”⁴

Vídeo:Anunci de Corcho dels anys 60

A més a més, cal destacar la gran importància que va tenir l’Educació física en la formació femenina, ja que unes de les preocupacions fonamentals de la Sección Femenina eren la salut i la higiene corporal.

Tenint en compte la idea de la necessitat d’una bona preparació de les dones per poder dur a terme les seves funcions adequadament i amb condicions, l’Educació física era considerada una assignatura obligatòria per al col·lectiu femení, ja que aquest era l’encarregat de transmetre a les generacions futures la fortalesa i salut pròpies de tot espanyol.

Club Santiago, 1940

 

Així, doncs, la Sección Femenina es va proposar abolir la tradicional passivitat i aïllament femenins convençuda que l’Educació física ajudaria a millorar la salut i el benestar de les dones espanyoles.

“La fortaleza física influye grandemente en la fortaleza moral. Si se tienen fuerzas para andar y nadar, si resistimos bien el cansancio, nuestro espíritu estará equilibrado y bien pertrecho para resistir y luchar a la vez. Aunque con la gracia de Dios no hace falta gran fortaleza física, ya que los santos nos dan ejemplo de la contrario. Pero para los que estamos aún lejos de la perfección, todas las fuerzas son necesarias.”⁵

No obstant això, cal dir que es té constància de l’anterior existència d’alguns col·lectius femenins dedicats a la pràctica esportiva abans del 1939, encara que fossin exemples poc representatius com, per exemple, el Club Esportiu Femení de Barcelona.

Gràcies a aquest impuls exercit per la Sección Femenina, hi va haver un augment important del nombre de dones que practicaven l’esport professional i del de les dones que el gaudien com activitat recreativa o com a ajuda per la salut o la bellesa.

Equip femení de Handbol d’Almuñecar(Granada), 1958

Malgrat això, la necessitat de dissociar l’esport de les connotacions feministes va portar a Pilar Primo de Rivera a restablir-lo com a un element més vinculat amb la millora sanitària de les dones que no pas amb el seu entrenament. Per aquest mateix motiu la premsa falangista exposava que l’esport era una activitat disciplinada, controlada per l’Estat totalment i avantatjosa des d’un punt de vista eugenèsic.

“Hace tiempo que desapareció ya del ambiente la visión, antes perenne, del deporte anárquico, vocinglero y pasional. La Falange le dio un sentido jerarquizado y una organización sistemática, que en lo horizontal y en lo vertical no le dejó ya jugar a su albedrío, sometiéndole a la línea superior del Estado, que acogió gozoso y con clara visión de su responsabilidad esta gestión rectora del deporte como misión esencial en su política formativa de las juventudes y mejoradora de la raza.”⁶

Equip de bàsquet femení, Galícia 1973

També és important destacar la creació del Departament d’Educació Física, amb personal permanent i sota la supervisió de la Sección Femenina, que havia d’impartir aquesta assignatura tant a les escoles públiques com a les privades.

Aquesta assignatura va ser introduïda l’any 1941, però no va ser fins al 1948 que es va impartir de manera pràctica en els centres d’ensenyament de primària i secundària.

Les professores d’Educació física de la Sección Femenina havien iniciat el seu aprenentatge durant la Guerra Civil en cursos impartits a Santander i en va anar augmentant progressivament el nombre gràcies a l’obertura d’una escola dedicada a la formació fisicoesportiva a Madrid, que es va acabar anomenant Escuela Nacional de Educación Física de la Sección Femenina.

A partir del 1947, l’Educació física també va passar a formar part dels cursos de la carrera de Magisteri.

Per acabar, cal dir que aquest suport a l’Educació femenina i a l’adoctrinament esportiu exercit per la Sección Femenina i, per tant, també de la Falange, va causar diferències i contradiccions importants entre l’organització i l’Església (ja explicades a l’apartat “Relacions entre la Sección Femenina i l’Església”).

“La Sección Femenina de Falange cuida de que el deporte sea una escuela; allí se enseña a ganar sin petulancia y a perder sin despecho.”⁷

Jugant en un futbolí, 1962

__________________________________________________

1- Sección Femenina, a El libro de las Margaritas, 1940.

2-Mercedes Suárez-Valdés, de la Sección Femenina, a Infancia de hoy, juventud de mañana: guía de la madre nacional-sindicalista, 1940.

3- Sección Femenina, a Formación Político-Social, de primer curs de Batxillerat, 1962.

4- Sección Femenina, a Enciclopedia elemental, 1957.

(Totes les cites anteriors s’han extret de La Sección Femenina, de Luis Otero.)

5- Carmen Werner, a Convivenia social, editat per la SF, 1955; extret la La Sección Femenina, de Luis Otero.

6- “Por una raza mejor”, a Arriba, 5 d’octubre de 1934; extret de Las mujeres en el fascismo español: la Sección Femenina de la Falange, 1934-1959, de Kathleen Richmond.

7- Sección Femenina, a Anuario de 1957; extret de La Sección Femenina, de Luis Otero.