4.1 Orígens i influències

Tal i com ja s’ha explicat anteriorment, la Falange Española nasqué el 1934. Aquest mateix any es creà, la Sección Femenina (SF) del Movimiento Nacional, organització que fou dirigida per la seva fundadora, Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, i que tingué un paper importantíssim en el posterior règim franquista, com a organització transmissora dels valors morals i polítics del règim.

Aquesta organització mantingué, durant la seva trajectòria, fidelitat a l’ideari de la Falange inicial i a la forma en què José Antonio havia entès la Revolución Falangista o adopció del falangisme pel poble espanyol.

Però quins eren els orígens de Sección Femenina? Com s’organitzà i estructurà?

Cal destacar, en primer lloc, que la Sección es va veure obligada a canviar en molts aspectes al llarg del franquisme, no només perquè els temps canviaven, sinó perquè també ho feien els aliats polítics del règim i els interessos d’aquest.

Però en el seu inici, la Sección Femenina començà sent una petita part de Falange, més tolerada que acceptada, pel fet que José Antonio, creador de l’ideari falangista a Espanya, considerava que la Revolució havia de ser total, és a dir, acceptada per tota la població, i era conscient de la importància de les mares com a transmissores d’idees als seus fills i com a còmplices.

Des d’aquest primer moment la Sección Femenina començà a formar les “mandos”, que reberen un fort adoctrinament tan espiritual com ideològic ja que constutuirien l’èlit de l’organització i serien les futures dirigents.

L’ensinistrament d’aquestes “mandos”, així com l’organització estructural de la SF es basà des d’un primer moment en el model feixista europeu, i més concretament en el model del nazisme alemany.

Donesnazis
Luftschutzübung der Reichsfrauenführung, Berlin1939

(Rechteinhaber: Bildarchiv Preußischer Kulturbesitz)

La ideologia (com s’explicarà més endavant) es copià del feixisme italià, però amb característiques pròpies (gran importància de l’Església i la retòrica de filòsofs de dretes com José Ortega y Gasset). En canvi, l’estructura i els aspectes relatius a l’educació foren nazis.

Visita de Pilar Primo de Rivera a l’Alemanya nazi

Comencem per les influències pròpiament “espanyoles”. Encara que la Sección Femenina es pot considerar una organització falangista, té uns quants punts que la diferencien del patró de la resta de grups que segueixen el que podríem anomenar “feixisme genèric” (característiques o metes comunes en els partits feixistes europeus).

La principal diferència de la Sección Femenina és la grandíssima influència que tingué l’Església en la ideologia i les polítiques de l’organització. Tal com s’explica més endavant, la base de la Sección Femenina era la religió catòlica. Aquest fet s’explica principalment per la grandiosa influència de la religió en les dones espanyoles, sobretot pel seu marcat tradicionalisme, cosa que no passava a altres països feixistes com Alemanya. Això feu que des d’un bon principi, les idees i objectius de la Sección estiguessin molt marcats per aquestes creences, i que la religió marqués les grans diferències amb la resta de feixismes.

goma39
El cardenal Isidro Gomá amb Franco, Madrid (20-5-1939).Archivo EFE.

Així doncs, la Sección Femenina trobà en l’Església un gran aliat (fou la gran recolzadora del règim franquista, influint així en moltes dones i homes creients) però també una gran rival, ja que les idees purament feixistes que es mantingueren en la ideologia de la Sección Femenina (sobretot per influència de José Antonio) foren fortament discutides per l’Església, com aquella part que implicava la mobilització de la dona, atorgant-li cert drets i certa, encara que molt poca, independència (el feixisme genèric considerava que la mobilització de la població havia de ser total, implicar tothom en el procés de realçar la raça i la nació). L’enfrontament encara fou major quan la Sección Femenina trencà el monopoli absolut de l’educació de l’Església, quan les seves afiliades començaren a donar classes de les matèries de Política, Hogar i Educación física (teòricament a partir del 1941, però no s’introduïren realment a les aules fins al 1948) ja que l’Església considerà que en aquestes classes transmetien a les alumnes idees poc adequades per a la ment femenina i sobretot considerava inapropiada l’educació física, que pensava que era totalment contrària al comportament de submissió i pudor que havien de tenir les dones.

Secciobasquetespamyol40

Secció de bàsquet femení de l’Espanyol als anys 40

 

L’Església també influí en les idees dels pensadors, que més tard, condicionarien el feixisme espanyol. Així, per exemple, Gregorio Marañón, metge del rei, científic, historiador i escriptor tingué una forta influència en la Sección Femenina en les seves idees sobre la salut maternal i infantil, que basava en la lactància materna, la renúncia a mainaderes estrangeres i l’exclusió de la dona del mercat laboral (totes aquestes idees apareixerien en els manuals de la Sección Femenina) i en el fet d’educar les nenes per tal de preparar-les per a la seva funció de mares (que seria un dels objectius principals de la Sección Femenina). Pel que fa al debat del control de la natalitat, la seva resposta, igual que moltes idees de la Sección Femenina, són clarament catòliques:

“ (el control de la natalitat) un atentado contra la sociedad y un pecado1”

Aposta, així, per l’abstinència per controlar el creixement de la família.

També en el cas d’Antonio Vallejo-Nágera, doctor-psiquiatra, que visità Alemanya i que parlava de la degeneració d’Espanya i dels seus individus, feu una important sobre eugenèsia: factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l’aspecte físic com en el psíquic. Segons la seva teoria eugenésica, la hispanitat (que havia tingut la seva millor època durant el s.XVI) estava composta per qualitats com la caballerositat, la fermesa i l’espiritualitat, valors que s’estaven perdent des de l’entrada al país de “plagues” estrangeres com la democràcia parlamentària, i tot un seguit d’idees liberals portades, segons la seva teoria, primer pels hebreus, després pels moriscos i per últim pels enciclopedistes francesos2. Aquesta teoria, encara que basada en idees del feixisme europeu i per tant poc religiosa (aquest feixisme marcava la diferenciació d’Estat i Església, molt secundària) també es va veure fortament marcada per les idees catòliques:

“Los médicos católicos se han opuesto, por razones morales, a la esterilización eugenésica, en conformidad a las instrucciones de la Iglésia3

Per tant, la seva teoria arribava a la conclusió:

“ (…) Debe estimularse la religiosidad en el pueblo ansioso de regeneración (…) La religiosidad y el patriotismo sanean automáticamente el medio ambiente; engendran aspiraciones elevadas, fomentan el cultivo de las virtudes y destruyen el vicio4

Per últim, cal parlar del filòsof José Ortega i Gasset, segurament el pensador que tingué més influència en la Sección Femenina, sobretot per les seves teories de la descomposició d’Espanya (a causa dels regionalismes i separatismes) que expressà dient que Espanya es troba en un:

“ Proceso de desintegración que avanza en riguroso orden desde la periferia al centro, de forma que el desprendimiento de las últimas posesiones ultramarinas parece ser la señal para el comienzo de una dispersión interpeninsular5

El cas d’Itàlia i el d’Espanya són bastant semblants. El punt de similitud més gran és la importància de l’Església, ja que a Itàlia també fou clau el suport del Vaticà al règim, que al igual que en el cas espanyol, legitimà un règim que la majoria d’Estats europeus rebutjarien. A canvi d’aquest suport (acordat en els Pactes de Letran el 1929) l’Església rebé importants avantatges educatius com l’obligatorietat de la matèria de Religió a primària i secundària, així com el fet que el règim es declarés confessionalment catòlic. Aquesta influència religiosa també marcà la visió de la dona que donà i transmeté la dictadura de Mussolini, ja que encara que es parlava en termes de feixisme genèric (mobilització de les masses, implicació total de tota la població) a Itàlia també es marginà la dona a casa, on tradicionalment i tal com deia l’Església havia d’estar, dificultant la seva independència o el fet que treballés. Es difongué una imatge de la dona perfecta que, igual que a Espanya, era pudorosa, bona mare i esposa, i sobretot, bona catòlica.

paliofranco61
Franco bajo palio en la catedral de Burgos (2-10-1961)Ullstein/CordonPress

A Espanya, l’organització que s’encarregà de transmetre aquesta imatge directament a les dones fou la Sección Femenina, organització que podríem equiparar amb una organització italiana, també de marcada tendència feixista i relacionada amb l’Estat, que serien els Fasci Femminili.

franco-mussolini41
Serrano Suñer, Franco i Mussolini a Bordighera (1941)

Els Fasci Femminili eren organitzacions de dones petitburgeses que igual que la Sección Femenina en un principi, es centraren en la reeducació de les dones del camp així com en la millora de la seva higiene i salut per tal de convertir-les en millors mares.

taulagimnasia

Quadre gimnàstic de les Fasci Femmninili

Així fou com tant a Espanya com a Itàlia es guanyaren moltes afiliades, per l’agraïment d’aquestes dones, la seva por i també perquè aquestes organitzacions els oferien una oportunitat de sortir del seu medi rural i descobrir mons nous.

Per últim cal destacar que ambdues dictadures prengueren mesures semblants per apartar la dona del treball i millorar la natalitat, igual que feu Alemanya (com s’explica seguidament) i que crearen les mateixes organitzacions i prengueren mesures semblants com per exemple els sindicats verticals i les ajudes a famílies nombroses.

Pel que fa a la influència alemanya, un clar exemple és que una de les primeres mesures preses per ambdós països respecte a la dona fou l’exclusió d’aquesta del mercat laboral.

Encara que es reconeixia el gran valor que tenia el seu treball per a l’economia nacional, es considerà de vital importància que les dones tornessin al lloc que consideraven que els pertocava: la casa, amb la família.

Aquesta idea, molt estesa en aquells dies, no era deguda només a les creences tradicionals, sinó que s’aplicà sobretot com a mesura contra el problema demogràfic i en uns moments en què es tendia a pensar que el nombre d’habitants era un factor fonamental a l’hora d’avaluar el potencial d’un estat. Es donava una situació en què la mortalitat infantil era elevada, però així i tot la natalitat començava a baixar, i davant d’això, i per assegurar la supervivència de la raça ària, es promogueren mesures per tal que les dones deixessin de treballar i així tinguessin més fills: això es féu mitjançant polítiques que degradaven moltíssim les condicions laborals femenines respecte a les masculines (reafirmant de passada la societat patriarcal) i restringint les sortides laborals femenines.

postalfalangista.jpg
Postal de la Sección Femenina dels anys 40

L’aplicació d’aquestes mesures a Espanya es féu seguint l’exemple alemany i copiant de forma gairebé exacta les seves polítiques natalistes, com demostren aquestes declaracions d’un metge de la Sección Femenina:

“En el estado, la mujer madre ha de ser la ciudadana más importante. Éstas fueron las palabras que publicó Hitler, en su programa fundamental y sabemos la importancia que para nuestro país tiene en los momentos actuales conseguir una gran cantidad de hijos sanos, procedentes de madres fuertes y para que el fruto no esté contaminado hay que empezar por el árbol”.6

Mitjançant el Fuero del Trabajo de 1938, on s’aplicaven mesures semblants i a més a més, la Sección Femenina i Auxilio Social es començaren a donar premis i importants ajudes a les famílies nombroses. Així i tot, a Espanya aquestes mesures es matisaren ja que, des de la mateixa Sección Femenina que n’havia promogut l’aplicació, es considerà el treball femení necessari per a les dones solteres, amb el marit al front o que necessitaven més ingressos dels que podia proporcionar el marit per tal de mantenir la família. Per això creà guarderies diürnes per a mares treballadores, i buscant el dinamisme femení per al Movimiento, fins i tot (encara que no era la norma general) s’encoratjava les dones a dur a terme feines que no eren de mestra o d’infermera (considerades moralment adequades per al rol femení) sinó altres com d’artistes, telefonistes, esteticistes, treballadores del metro, cambreres i fins i tot artistes o treballadores dels mitjans de comunicació.7

Cal dir que aquestes mesures foren explicades i justificades per la Sección Femenina, sobretot davant de l’Església i d’altres organitzacions que les acusaven de feministes i que les relacionaven amb la política de la República, cosa que intentà evitar.

Està demostrat el gran respecte i admiració que sentien les “mandos” de la Sección Femenina envers l’organització femenina del feixisme italià (Fasci Femminili), però sobretot envers l’organització del nazisme (Arbeitsdienst i Reichsfrauenführung).

Del nazisme no només van copiar-ne moltes parts de l’aspecte ideològic sinó que també copiaren moltes idees pel que fa, per exemple, a la salut maternal. També es valorà moltíssim la importància de mares sanes per al règim, igual que es feia a Alemanya, i es projectaven pel·lícules alemanyes, com “Olimpiada”, de Leni Riefenstahl com a exemple de bellesa física.

Vídeo de Leni Riefensthal sobre la dona alemana

 

 

Però potser la influència més important del nazisme a la Sección Femenina fou la visió que tenia sobre l’educació i l’estructura de les organitzacions. Per al nazisme l’educació era la millor eina de control social, i per això la Sección Femenina després de veure els campaments per a noies, la forma d’uniformar-les i d’educar-les, intentà aplicar a Espanya aquest sistema, fent que destaques com l’organització del Movimiento més disposada a ignorar les diferències entre vencedors i vençuts, ja què seguint el sistema d’educació alemany, totes les noies rebien un tracte igual, homogeneïtzador, com s’explica amb aquest testimoni d’una de les moltes “mandos” que visità Alemanya:

“ He vivido con todas las muchachas del B.D.M.8 en diferentes colegios para jefes, y nunca he podido averiguar la procedencia social de cada una; igual uniforme, igual peinado sencillo y limpio, igual ducha fría, igual postura o modales en la mesa, igual conversación sobre política o historia”.9

Però també d’aquelles visites en tragueren la gran diferència entre el falangisme espanyol i el nazisme alemany: la religió. Mentre que en aquests camps no es vivia cap por del cos femení, i fins i tot hi havia una exaltació de la bellesa i força d’aquest (sense comparar-lo mai amb el masculí) a Espanya es requeria un “pudor” i “recatament” femení pel que fa al seu cos, dictat pel catolicisme, que a més a més era la base gairebé absoluta del règim i que pel que fa al sector femení tenia una importància vital, mentre que a Alemanya aquesta base era el seu estat i la seva raça, que encara que eren idees presents en el feixisme espanyol, no tenien la importància cabdal que rebien en el nazisme.

teresa57
Revista “Teresa” de la SF de febrer de 1957

Pel que fa a l’estructura de la Sección Femenina, la influència alemanya és importantíssima. Després del primer Consell Anual de Sección Femenina (es reunien les delegades provincials per avaluar progressos i fixar objectius) en què es canviaren els estatuts de l’organització, el paral·lelisme amb Alemanya és total, tal com mostra el següent quadre de l’estructura departamental de les organitzacions femenines d’Espanya (Sección Femenina) i Alemanya (Reichsfrauenführung) el 1937 i el 1941:

estructura sf________________________________________________

1 Gregorio Marañón, Tres ensayos, pàgina 105. Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

2 Dr. A. Vallejo-Nágera, a Higiene psíquica de la raza (1943) i a Política racial del Nuevo Estado (1938). Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

3 Dr. A. Vallejo-Nágera, a Eugenésia, pàgina 67. Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

4 Dr. A. Vallejo-Nágera, a Política racial, pàgina 14. Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

5 José Ortega i Gasset, a España invertebrada (1921).

6 Dr. Luques, << Futuras madres >> a Revista “Y” (febrer de 1938). Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

7<< ¿Ha pensado usted en la posibilidad de ser artista de la radio, del teatro o del cine? >> a Revista “Y” (febrer de 1942). Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

8 Bund Deutscher Mädel, Lliga de Noies Alemanyes, branca femenina de les Joventuts Hitlerianes per a noies majors de 14 anys. Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

9 C. Werner, << Cartas de Alemania >> a Revista “Y” (març de 1938). Extret de Richmond Kathleen: “Las mujeres en el fascismo español, la sección femenina de la falange, 1934-1959”

6 thoughts on “4.1 Orígens i influències

  1. 20 mg cialis

    Impotent adult men by no means had it so good. Viagra pioneered the oral treatment method for Male Erectile Dysfunction. Plus the baton, it seems, has become transferred to Cialis. In between, Levitra also created its presence felt. But Cialis may be the upcoming drug containing the world on its toes.

Leave a Reply

Your email address will not be published.