Aquesta imatge de la pel·lícula “Alexandre” (2004) sobre la vida del conquistador macedoni és un exemple clàssic del poc respecte a les llengües clàssiques que de vegades es té al món del cinema. Correspon a una escena a la qual Alexandre està llegint un papir escrit en grec; almenys en aparença, ja que el fotograma que us presento aquí dalt ens mostra que en realitat el text és en anglès (!!!). Això sí, la lletra té un aspecte molt grec…
Al film del 2012 “Astèrix al servei de sa majestat” hi apareix un motiu similar. És a l’escena en què els senadors es presenten davant de Cèsar per a demanar-li les raons de certes despeses desmesurades. Tal com es veu al fotograma, al bloc de pedra (?) es veu escrita l’expressió “Codex accepti expensi”. La forma correcta seria “Codex accepti et expensi”, és a dir, “llibre d’ingressos i despeses”, però el que vull remarcar és que a banda del títol, la resta del document és en francès (!!!). A la imatge que he triat apareix el mot “personnes” entre d’altres.
La pregunta que em ve al cap és per què fer trampes quan costava el mateix esforç escriure aquests textos en grec o llatí. O no van trobar cap llibre en aquestes llengües?