Emmi Pikler era una pediatra hongaresa, que va investigar sobre el paper de l’adult i la seva intervenció en el desenvolupament motor del nen, al 1946 va ser directora de l’Institut Loczy per a nens i nenes que havien estat fora de la seva família. Ella creia que s’havia de respectar el ritme individual de cada individu i assegurar-li totes les possibilitats de tenir iniciatives autònomes, de moviment lliure i de joc independent (sense necessitat d’intervenció directa de l’adult). Vetllava per la salut física i psíquica dels infants, tenint en compte, el moviment, l’aire lliure, l’alimentació, ….
Principis Model Loczy :
1) La llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de l’infant. Respecte i cura cap el cos de l’infant. L’adult acompanya, però esperant els moviments de l’infant, facilitant que ell pugui realitzar les seves accions. Valor de l’activitat autònoma: desenvolupar el gust per l’activitat autònoma és fonamental en l’educació de qualsevol infant. A través d’ella els petits poden acumular experiències que afavoreixen un desenvolupament motor harmoniós, i assenten les bases d’un bon desenvolupament intel·lectual gràcies a l’experimentació de les situacions. Per tot això des de ben petits s’ha de situar a tots els infants en les circumstàncies adequades per tal de que puguin descobrir el plaer que els hi pot aportar la seva pròpia activitat espontània.
Per què la seva activitat tingui significat és necessari que neixi sempre de la pròpia iniciativa del infant, i és necessari deixar-li una llibertat absoluta de moviment en totes les situacions al mateix temps que es protegeix dels possibles perills.
Per respectar aquesta llibertat l’adult no intervé de forma directa. En l’àmbit motor no imposa ni la seva estimulació, ni la ensenyança, ni la seva ajuda que tornarien a l’infant passiu i depenent. Tanmateix, estimula constantment l’activitat motriu dels petits de forma indirecta, de tres formes:
- – Mitjançant la progressió de situacions en les que situa a l’infant i la diversitat de material que fica al seu abast en funció de els seus gustos i possibilitats.
- – Mitjançant el respecte al ritme de les adquisicions motrius de cada nen i nena.
- – Mitjançant un comentari verbal que de tant en tant reconeix el mèrit del nen/a i l’ajuda a prendre consciència del seus progressos.
L’infant té una evolució del moviment lliure, quan respectem precisament aquest moviment. No ens anticipem, no tenim presses, no esperem el següent pas, sinó que des de la llar d’infants busquem gaudir de cadascun dels passos que realitza. L’evolució adequada d’un infant és la següent:
- – El nen/a està estirat panxa enlaire, pot girar el cap, mou les mans, els peus i l’esquena,
- – Comença a girar-se d’un costat (pot estar un temps girant al mateix costat), després girarà a l’altre o a tots dos.
- – Es gira sobre la panxa i torna a la posició d’abans. Pot quedar-se jugant sobre la panxa enfortint el seu tronc, també pot girar desplaçant-se en el terra, fent força amb els braços.
- – Es comença a desplaçar girant o rastrejant, amb els colzes o amb les mans.
- – Es comença a aixecar del terra, mantenint-se sobre un costat (moviments entremitjos, semi-asseguts). En aquesta postura pot jugar molta estona i trobar diversos moviments.
2) El respecte a l’infant com a persona, com a ésser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn. Per tant, reconeixement de l’infant com un ésser competent. Des de la llar d’infants es busca un únic adult per la relació amb els infants de 0-1 anys. L’educadora en certs moments està a soles amb l’infant, tenint cura d’ell i sobretot molta atenció.
3) La pedagogia de la vida quotidiana, el valor de les petites coses, grans coses per als infants. La comunicació verbal de totes les actuacions que la persona adulta fa a l’infant. La suavitat dels gestos. La petició de la seva participació i l’espera atenta de la seva col·laboració en aquestes activitats quotidianes d’alimentació, higiene, vestit, etc.
4) L’estabilitat, la regularitat, com a font de seguretat. El valor de les relacions personals estables, de la constància en les actituds educatives, i de la personalització de la relació entre adult i infant que proporcionen la seguretat necessària al petit per al seu progrés global.
Durant els moments d’atenció personal, és a dir, en el moment dels àpats i en el canvi de bolquers, l’educadora ha de crear una relació de qualitat amb l’infant ja que això li permet sentir-se especialment segur i poder anar desenvolupant la seva autonomia en la resta de la jornada, en els moments de joc i en la relació amb els altres infants.
Concepció de l’infant com un ésser actiu des dels seus primers dies de vida.