Fedra de Jules Dassin

Pòster de la pel·lícula. Extret de Wikipedia [Enllaç]

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalPhaedra.
  • Director i guionistes: Dirigida i escrita per Jules Dassin.
  • Any d’estrena: 1962
  • Durada: 115 minuts
  • Repartiment: Melina Merkuri (Fedra), Anthony Perkins (Alexis), Raf Vallone (Thanos), Olympia Papadouka (Anna) i Élisabeth Ercy (Ercy).
  • País d’origen: Grècia, Estats Units i França.
  • Idioma original: Grec i anglès.
  • Gènere: Drama

Deixo l’enllaç de la pel·lícula amb subtítols en castellà.

ARGUMENT

La pel·lícula és una adaptació de la tragèdia Hipòlit d’Eurípides. En aquesta versió, Fedra està casada amb Thanos, un ric armador grec. Aquest anteriorment ja s’havia casat i havia tingut un fill, Alexis, el qual estava estudiant a Londres. Quan Thanos s’assabenta que el seu fill esta estudiant art, envia Fedra a buscar-lo i li diu que el porti a París, on ell els esperarà. Fedra coneix Alexis al British Museum de Londres i des d’aquell instant els dos mantenen un bona relació. Alexis canvia totalment la visió que tenia de Fedra. Els dos viatgen a París i es troben amb Thanos, però de seguida ell se’n va per negocis. Aleshores, en el moment que se’n va, els dos admeten els seus vertaders sentiments l’un per l’altre: Fedra havia caigut enamorada del jove Alexis, i ell sentia una gran atracció per la seva bella madrastra. Passen uns dies a Paris, sols, tancats a casa fent l’amor, fins que Thanos truca per saber si el seu fill havia tornat a Londres; això trenca la màgia i els torna a la realitat. Alexis agafa un avió cap a Londres i Fedra torna a Grècia. Quan Thanos ve de Nova York intenta fer somriure la seva dona, però Fedra el refusa i intenta ignorar-lo. Alexis viatja cap a l’illa d’Hidra (Grècia), on el seu pare el rebrà amb els braços oberts i amb el cotxe que ell sempre havia volgut. El jove es comportarà amb normalitat davant el seu pare, però quan Fedra s’acosti, ell intentarà allunyar-la al més possible. Fedra se sentirà trista i desesperada, té el seu estimat molt a prop seu però no pot acostar-s’hi perquè ell l’allunya. Les coses començaran a complicar-se quan en una festa, Ercy, la germana petita de Fedra, conegui Alexis i aquesta caigui enamorada de l’encant del noi. Aleshores, Thanos i el pare de Fedra arribaran a un acord per casar els dos joves. Fedra se sentirà gelosa i intentarà aturar aquest casament. Llavors, el mateix dia que un dels vaixells de Thanos s’enfonsa i perd moltíssima gent, Fedra confesa al seu marit la seva aventura amb Alexis. Thanos deixara Fedra, però donarà una pallissa al seu fill. Finalment Alexis mor tirant-se per un penya-segat amb el cotxe en contra direcció i Fedra se suïcida amb unes pastilles.

TRAILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vB4kmEZaOQ4[/youtube]

CRÍTICA

Melina Merkuri  ens torna a sorprendre amb aquesta adaptació de la tragèdia d’Eurípides. Deixant enrere la prostituta lliure del Pireu de Mai en diumenge, es posa en la pell de Fedra, una dona casada i feliç que ho té tot però que la seva perfecta vida comença a enfonsar-se quan coneix el seu fillastre Alexis. Un gran canvi de personatge, ja que Fedra és una dona molt apassionada i sensible, però Melina demostra el seu gran talent per interpretar qualsevol personatge; sens dubte va ser una gran actiu. Encara que tot el protagonisme sigui per Merkuri, Anthony Perkins també ha estat esplendit en la pel·lícula, sobretot en l’escena final on hi possa molta més força al tornar-se boig.

La pel·lícula en si m’ha agradat. La adaptació de la tragèdia també m’ha semblat molt correcta; es manté l’argument original encara que amb alguns elements canviats o adaptats a l’època dels 60. La personalitat dels personatges també és una cosa que es manté i, igual que en Mai en diumenge ,són personatges realistes. Els diàlegs també estan ben escrits i, com a tota pel·lícula de Jules Dassin, la música està molt ben escollida, és un element important.

En la tragèdia original d’Eurípides, Fedra esta casada amb Teseu i el seu fillastre es diu Hipòlit. El jove Hipòlit és un noi que dedica la seva vida a caçar i l’única deessa que venera és Àrtemis, deessa de la caça i dels boscos, i menysprea Afrodita. Aleshores Afrodita, morta de gelosia, condemna Fedra a enamorar-se d’Hipòlit. El noi rebutjarà Fedra i això la portara al suïcidi, tot deixant una nota acusant el noi de violar-la. Quan Teseu torni i llegeixi la nota, matarà el seu fill. Finalment Àrtemis apareix i tots acaben sabent la veritat de la tragèdia; Hipòlit serà venerat en moltes ciutats.

En la pel·lícula el personatge de Fedra segueix sent el mateix. En canvi Teseu passa a ser Thanos, un magnat dels vaixells, Hipòlit passa a ser Alexis, un noi obsessionat per els cotxes (igual que Hipòlit ho és amb els cavalls) i una mica picaflor, l’esclava de la tragèdia és Anna, la serventa fidel de Fedra la qual sembla enamorada d’ella. Ercy, la germana petita de Fedra, i els seus pares són personatges que no existeixen en la tragèdia però que Dassin va crear per a la pel·lícula.

En la tragèdia l’enamorament de Fedra passa quan Teseu és fora en alguna aventura; aquest enamorament en la pel·lícula també passa quan Thanos és a l’estranger i Fedra va a buscar Alexis a Londres, encara que el consum d’aquest amor no passa quan els dos són a París i Thanos ha tornat a marxar. També s’ha de dir que en l’obra això passa a causa del gels d’Afrodita. En el film veiem el giny mitològic quan Fedra i Alexis es paren davant d’una estàtua de la deessa i, seguidament, la càmera la enfoca. Una de les grans diferencies entre l’obra d’Eurípides i el film de Jules Dassin és que Alexis sí que sent una mica d’afecte i atracció física per Fedra, en canvi, Hipòlit, repudia totalment a Fedra (i a les altres dones) tot i venerar i estimar una deessa. Hipòlit quan s’assabenta de l’enamorament de Fedra li dedica unes paraules de repuig que fereixen el cor de la pobra Fedra; quan la Fedra dels 60 admet a Alexis que l’estima, ell no s’ho pensa dos cops i decideix encendre encara més l’espurna de luxúria que havia aparegut entre els dos.

Fotograma de la pel·lícula. [Font]

L’esclava de Fedra intenta ajudar-la i que se centri en el que és bo i normal. Anna, la bona serventa de Fedra, també fa les mateixes funcions que aquesta esclava, però crec que intervé més i que, analitzant les seves accions, sembla enamorada de Fedra -cosa que em sorprèn si estem parlant d’una pel·lícula dels 60.

Les trobades de passió entre Fedra i Alexis només passen durant l’estada a París. Quan cadascun torna a la seva realitat i es veuen una altra vegada, setmanes després a Grècia, Alexis ignorarà Fedra i serà al més fred possible amb ella, mentre que la pobra dona, embruixada per la passió, intentarà acostar-s’hi. Això s’anirà allargant en tota la pel·lícula fins arribar al punt on Fedra no pugui més i admeti al seu marit que està enamorada del seu fill. En la tragèdia, l’enamorament de la protagonista, el descobriment d’Hipòlit i el seu rebuig, el suïcidi de Fedra i l’assassinat d’Hipòlit passaran durant tot un dia.

En el final també hi ha alguns canvis. En l’obra, Fedra se suïcida amb una corda al coll i, a més, deixa una nota acusant Hipòlit d’haver-la violat com a motiu del seu acte. Hipòlit va morir mort esquinçat per dos cavalls per ordre del seu pare. En el film, el mateix dia en que el vaixell “Fedra” pateix un accident i mor molta gent, Fedra admet a Thanos haver tingut una aventura amb el seu fill, aquest no la perdona però la deixa marxar; Alexis és qui rep. Thanos li dóna una pallissa que el deixa amb diverses ferides. El jove culpa Fedra de tots els seus mals, agafa el seu cotxe i se’n va. En el viatge, Alexis va cantant a l’hora que plora i condueix en zig-zag, això el portarà a caure per un penya-segat per anar en contra direcció, on morirà; igual que Hipòlit va morir per culpa dels seus cavalls, Alexis mor a causa de conduir malament el cotxe. Fedra s’acaba suïcidant en el seu llit mitjançant unes pastilles que la deixen com si estigués adormida.

  • Has vist la pel·lícula? Si és així, què et va semblar?
  • Què opines del conflicte que planteja el mite? És possible l’amor entre una dona madura i un noi jove?
  • És un tema que s’ha plantejat sovint en el cinema. Se t’acudeixen d’altres exemples de relacions d’aquesta mena?

Marina Ruíz

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz de Badalona

5 comentaris a “ Fedra de Jules Dassin

  1. M’ha agradat molt l’argument de la pel·lícula, i les crítiques tampoc estan malament, crec que seria una pel·lícula interessant de veure.

  2. Χαίρετε!
    Aquest article tracta sobre “Fedra”, de Jules Dassin, una reelaboració del mite grec que l’adapta als anys seixanta del segle vint. Sòfocles i Eurípides, dos tràgics grecs, tractaren aquest tema en diverses tragèdies. Nosaltres, a classe, hem estudiat i treballat la “Medea” d’Eurípides, una obra mestra de la tragèdia grega i europea. La reelaboració que Jules Dassin va fer de “Fedra” en els anys 60 és del mateix autor que va elaborar la de la tragèdia d’Eurípides “Medea”, anomenada “Ποτέ την Κυριακή”. “Fedra” pertany a la música, la literatura i, naturalment, a la mitologia.
    El plantejament de la pel·lícula “Fedra” abarca la relació inicial de matrimoni entre Thanos i Fedra. No és la primera vegada que Thanos es casava, sinó que abans ja havia tingut una altra relació, que havia tingut com a resultat un fill, anomenat Alexis. Un bon dia, Thanos s’assabenta que Alexis està estudiant art a Londres i envia Fedra a anar-lo a cercar fins al moment en el qual Fedra i Alexis es coneixen, en el British Museum de Londres.
    El nus abarca la relació entre ambdós joves i finalitza amb la revelació de Fedra al seu marit, Thanos, que ella ha mantingut relacions amb el seu fillastre, Alexis. L’obra acaba amb el suïcidi d’Alexis i Fedra. Observem la importància d’alguns aspectes de la reelaboració: l’obra, si la mirem amb atenció, ens dóna molta informació sobre l’època dels anys 60. Els pentinats i maneres de relacionar-se dels personatges són molt realistes. Una altra característica important de l’obra és la temàtica: hi és present el suïcidi. Hem de tenir en compte que, després de les dues guerres mundials, va tenir lloc una crisi de valors que va provocar el progressiu abandonament de la moral cristiana. Per tant, el suïcidi va passar a ser llavors més acceptat que en èpoques anteriors. Aquest fet ens fa observar fins a quin punt és important la cultura d’un determinat període en les obres culturals i artístiques que s’hi representen.
    Jo no coneixia la pel·lícula de Fedra. Aquesta és la primera vegada que en veig un fragment.
    Sobre el tema de qualsevol relació entre una dona madura i un home jove, penso que és un tema recurrent en la literatura. Qui no recorda la parella que, en el Tirant lo Blanch, Hipòlit sent per l’emperadriu? Fixem-nos que el nom del personatge ja és del tot revelador de la seva herència clàssica. En el mateix relat de Martorell, un altre exemple de dona madura encapritxada d’un noi jove és la Viuda Reposada, que se sent atreta per Tirant, tot i que el protagonista no li fa gens de cas.

    La relació de personatges entre la tragèdia antiga i la reelaboració moderna de la pel·lícula és: Hipòlit-Alexis; Fedra-Fedra i Teseu-Thanos. Un exemple de semblança entre el mite antic i la versió nova és l’afició que el jove Thanos té pels cotxes i que serà una dels causants de la seva mort, “heretada” de l’afició que l’Hipòlit clàssic sentia pels cavalls, que també va acabar provocant el seu final.

    A banda de “Fedra”, altres exemples de relacions entre mites i pel·lícules posteriorment elaborades són Mai en Diumenge (“Ποτέ την κυριακή”), que és una recreació del mite de Medea situada cronològicament en els anys seixanta.

    En conclusió, he de dir que la reelaboració de Fedra per part de Jules Dassin està ubicada en l’entorn geogràfic grec, on es va originar el mite de Fedra. Ara bé, la pel·lícula representa la Grècia dels anys 60, passats més de dos mil·lennis de la interpretació que Sòfocles i Eurípides van fer del mite. Per altra banda, Fedra em recorda una actriu que va tenir molt d’èxit a mitjans del segle passat; em refereixo a Marilyn Monroe, una actriu rossa, especialment bella i que, com en el mite clàssic, es va acabar suïcidant. Tant ahir com avui, moltes personalitats importants(almenys en la literatura) no poden pair l’èxit i executen la seva pròpia sentència de mort. No hem canviat tant des del temps dels antics grecs.
    Χαίρετε!

  3. Pau, ves amb compte, perquè les referències que fas a Mai en diumenge no són correctes. Repassa l’article de la Marina i veuràs que no és una versió de Medea com aquesta Fedra, sinó que le mite hi surt tangencialment.
    Tampoc entenc d’on has tret que el mite de Fedra ha estat tractat diverses vegades per Sòfocles i Eurípides.
    Pel que fa a la darrera pregunta, estem buscant films en què es plantegi el mateix conflicte que aquí: relacions entre dones madures i nois joves.
    Bona, la referència al Tirant.
    A veure què afegeixen les companyes.

  4. Χαίρετε!

    Has vist la pel·lícula? Si és així, què et va semblar?

    En relació a aquesta pel·lícula mai la vaig veure, però ho tindre en conte si un dia m’apeteix veure una de las pel·lícules de la Literatura Grega.

    Què opines del conflicte que planteja el mite? És possible l’amor entre una dona madura i un noi jove?

    El conflicte que es planteja en el mite, el veig massa comú en la societat avui en dia, ja que aquestes situacions es plantegen massa tant en les pel·lícules com crec en els llibres.
    Però en relació a l’amor entre una dona madura i una jove, personalment crec que es impossible, ja que hi ha molta diferencia d’edat i això es una mica complicat. Ja que hi ha una diversitat de pensaments, per que existeix una diversitat de pensaments al tenir diferents estudis, es veu mal en la societat per que es creu que el jove es mantingut per la dona madura.

    És un tema que s’ha plantejat sovint en el cinema. Se t’acudeixen d’altres exemples de relacions d’aquesta mena?
    Al ser un tema molt parlat, aquí venen alguns exemples de les pel·lícules on es present aquest conflicte: la relació entre una dona madura i un jove.. Per exemple:
    – La Pianista (França, 2001)
    – Vers el Sud (2005)
    – The class (1895)
    – El Graduado (1967)
    Entre altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *