OBJECTIUS

1. Reconèixer estructures volcanosedimentàries.
2. Interpretar el context geotectònic d’àrees volcàniques.
3. Reconèixer estructures de deformació i activitat sísmica.
4. Interpretar el context geotectònic d’àrees sísmiques.

MATERIAL

– Llapis 2HB i goma
– Retolador de punta fina negra
– Regle graduat, escaire i cartabó
– Llapis de fusta de colors blau, vermell, verd clar, verd fosc, gris i marró

 

PROTOCOL

Els volcans de la Garrotxa

Fa 700.000 anys pastaven mamuts pels prats de Tarragona tal i com demostren els jaciments paleontològics de la Boella, a la Canonja. Era el període glacial de Würm, i als primers homínids del Paleolític inferior de la Península Ibèrica (els Homo antecessor, com ens demostren els jaciments d’Atapuerca, a Burgos) els devien de ser realment molt durs els freds hiverns.

Ja en el Paleolític mitjà, fa 18.000 anys, els neandertals (H. neanderthalensis) que vivien a Banyoles (pedrera del Pla de la Formiga) caçaven i recol·lectaven, feien eines amb pedra i tenien una rica producció cultural. Obligats a fer grans migracions pels canvis climàtics de l’era interglacial de Mindel-Riss, van acabar extingint-se i van ser substituïts per l’Homo sapiens.

El final del Paleolític o edat de pedra dona pas al Neolític, amb una economia de producció basada en l’agricultura i la ramaderia. A Banyoles (parc de la Draga) els nostres avantpassats de fa més de 7.000 anys d’antiguitat construïen cabanes de fusta, herba seca i fang, cultivaven cereals i cuidaven ramats d’ovelles, cabres, porcs i bous a la riba de l’estany de Banyoles, on també hi pescaven.

Durant tot aquest temps que s’estén al llarg de milers d’anys els volcans de la garrotxa van ser actius, i van ser la font d’admiració, creences, pors i perill de diferents espècies d’homínids:

Distribució del vulcanisme del Neògen a Catalunya

El vulcanisme de la Garrotxa es fa evident per diferents geomorfologies característiques: cons volcànics d’escòries com els de Santa Margarida, el Croscat i el Montsacopa, gredes de material piroclàstic expulsat durant les erupcions estrombolianes en forma de cendres, lapilli i bombes volcàniques, i colades basàltiques formades per rius de lava que van lliscar pels pendents i valls fluvials abans de solidificar, com la de Castellfollit de la roca:

Vista en globus de la zona volcànica d’Olot

Gredes del volcà Croscat

Colada basàltica de Castellfollit de la roca

1) Dibuixa el paisatge que devien trobar els nostres avantpassats a la zona de la Garrotxa. Hi han d’aparèixer alguns volcans en erupció, alguns altres extingits, alguna colada de lava, i un petit grup d’humans que s’ho miren de lluny. Et pots inspirar buscant informació per internet.

2) Posa fletxes i nom a les diferents geoformes (ajuda’t dels continguts 5.4. Anatèxia i vulcanisme).

El vulcanisme de la Garrotxa no es troba aïllat. Forma part d’un conjunt d’àrees volcàniques que s’estenen linealment al llarg de la costa occidental de la Mediterrània i que enllacen fins al nord d’Europa en una franja que es correspon amb una depressió tectònica:

Vulcanisme de la costa occidental de la Mediterrània

Depressió tectònica del Neògen

Aquesta depressió tectònica es va formar perquè els moviments de distensió a la litosfera provocats per la dinàmica del mantell van produir l’aprimament i fractura en superfície de la litosfera en aquesta zona, orientada de nord-est a sud-oest.

3) Si aquests moviments de distensió continuessin actius, com evolucionaria la geografia de Catalunya? (ajuda’t dels continguts 4.4.Tectònica de plaques i marges actius). Per respondre aquesta activitat has d’explicar l’evolució ajudant-te de 2 esquemes:

  • Un esquema de superfície (pots fer un mapa de la geografia de Catalunya de com esperaries que fos d’aquí a uns quants milions d’anys).
  • Un esquema en tall geològic de com esperaries que fos l’aspecte de la litosfera d’aquí a uns quants milions d’anys.

A continuació et proporciono dos esquemes de com és actualment, que et poden servir de punt de partida:

Mapa físic estructural de Catalunya

Tall geològic de la depressió tectònica Prelitoral

 

El vulcanisme al món

El mapa següent mostra els volcans actius en els últims 10.000 anys a tot el món. Fixa’t que no estan distribuïts uniformement per la superfície del planeta, sinó que es troben més o menys alineats:

Distribució dels volcans al món

Si superposem els volcans als marges de les plaques tectòniques que formen la litosfera com a conseqüència dels moviments del mantell, esdevé el següent mapa:

Plaques tectòniques i distribució dels volcans

4) D’aquest mapa en destaca l’anomenat “Anell de foc”. El vulcanisme que es produeix allà no té res a veure amb el que hem vist en el cas de la Garrotxa i la depressió europea. Quines són les causes geotectòniques de l’Anell de foc? Fes l’explicació ajudant-te de dos talls geològics interpretatius:

  • Un tall esquemàtic de la zona del Japó
  • Un tall esquemàtic de la zona dels Andes

 

Els terratrèmols a Catalunya

L’any 2024 es van detectar a Catalunya 2030 sismes amb epicentre al nostre país o a la regió. A continuació pots veure la distribució dels epicentres d’aquests terratrèmols (pots fer la teva cerca personalitzada a l’ICGC):

Epicentres detectats el 2024

Com pots observar, hi ha dues alineacions predominants:

  • Direcció WNW – ESE, al nord de Catalunya
  • Direcció NE – SW, paral·lela a la costa de Catalunya

La direcció NE – SW es correspon amb les Serralades Costaneres Catalanes, l’origen geològic de les quals les has treballat a la primera part d’aquesta activitat, quan parlàvem dels volcans de la Garrotxa.

5) A partir de la informació gràfica que et proporciona el mapa sismològic de dalt, creus que l’obertura de la depressió Prelitoral és encara activa i que realment es podria donar una transformació geogràfica de Catalunya com la que has dibuixat a la qüestió 3? Raona la resposta amb arguments geotectònics.

6) Ara fixa’t en la distribució de terratrèmols amb direcció WNW – ESE. A quin tipus de relleu o accident geogràfic es correspon aquesta alineació?

A continuació tens un mapa estructural de la placa tectònica ibèrica i un tall geològic dels Pirineus:

Tectònica de la Península Ibèrica

Tall geològic dels Pirineus

7) Quines conclusions pots constatar des del punt de vista geotectònic? Raona en tots els casos basant-te en evidències:

  • A quin tipus de marge tectònic actiu es correspon els Pirineus?
  • Quin és el principal desplaçament que ha realitzat la placa Ibèrica en relació a la placa Africana i la placa Euroasiàtica?
  • Els Pirineus continuen creixent en alçada?

 

Les principals zones sísmiques del món

El mapa següent mostra la distribució de terratrèmols al món durant 35 anys:

Distribució mundial d’epicentres des del 1963 al 1998 (358.214 terratrèmols)

8) Quines conclusions pots extreure a partir del mapa i de tot el que has treballat a l’activitat? Raona en tots els casos basant-te en evidències:

  • Relació entre els terratrèmols i les plaques tectòniques
  • Relació entre els terratrèmols i els volcans
  • Relació entre els terratrèmols i el tipus de marge tectònic actiu (divergents, convergents (per subducció o serralada de plegament) i de transformació)

 

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 3: Em comunico i participo de forma diversa, utilitzant tots els recursos possibles, també els artístics, plàstics, audiovisuals i corporals. (CC8)

Obj. 14: Respecto les opinions dels altres, participo dels debats amb actitud oberta i positiva defensant els drets propis i dels altres, assumint també els deures, i coopero de manera compromesa en les activitats d’aula i de centre. (CC6)

Obj. 15: Quan he de trobar informació, primer reflexiono sobre què necessito, sobre on buscar i com fer la cerca, i seguidament planifico on guardar la informació, com utilitzar-la i com referenciar les fonts. (CC1, CC4, CE2)

Obj. 19: Tinc curiositat personal per allò que aprenc a classe i intento saber-ne més i comprendre-ho millor tot buscant informació complementària. (CC1)

Obj. 23: Em faig preguntes amb sentit sobre els fenòmens naturals i defenso amb els meus coneixements perquè és oportú fer-me-les. (CC3, CE3)

Obj. 27: M’esforço a través de la pràctica a entendre el significat dels resultats numèrics i gràfics de petites investigacions, i m’esforço a expressar correctament amb gràfics i valors numèrics els resultats de petites investigacions. (CC3, CE1)

Obj. 29: Distingeixo les observacions de les interpretacions, que fonamento amb dades. Separo inequívocament les opinions i creences del coneixement basat en evidències. Presento les conclusions com a resposta als objectius. (CC3, CE3)

Obj. 31: Interpreto els resultats de petites investigacions tenint en compte totes les variables i tots els condicionants, i acompanyo sempre les meves interpretacions d’arguments basats en evidències. (CC3, CE1)

Obj. 45: Reconec els principals riscos naturals relacionats amb l’exposició solar i els processos geològics i reflexiono sobre les mesures de prevenció. (CE6)

Obj. 46: Reconec en el paisatge els processos geològics que han intervingut en la seva configuració i enumero els principals esdeveniments ocorreguts. (CE6)

Obj. 50: Utilitzo les aplicacions i tecnologies digitals amb responsabilitat i respecte per comunicar-me amb la comunitat educativa i participar en projectes col·lectius. (CC4)

Comparteix