OBJECTIUS

L’itinerari geològic pel Collserola és una proposta de recorregut circular que té origen i final a l’estació del Peu del Funicular dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i que permet estudiar diferents roques, sediments i estructures que evidencien tant processos geològics interns com externs, alhora que permet treballar l’orientació i la cartografia geològica a partir d’una base topogràfica de detall.

L’àrea d’estudi es troba a la zona central de la serra de Collserola, a prop del seu punt més elevat, el Tibidabo, amb 516 m d’alçada des del nivell del mar. La serra està delimitada al nord-est per la vall del riu Besós, i al sud-oest per la vall del riu Llobregat. Forma part de la serralada Litoral, entre la depressió Litoral, sobre la que s’alça la ciutat de Barcelona, i la depressió Prelitoral, sobre la que s’estén el Vallès. Tant la serralada com les depressions formen part del Sistema Mediterrani Català (Serralades Costaneres).

A través d’un recorregut a peu de 6,22 km sense grans dificultats es poden treballar els següents aspectes:

  • Orientació del mapa topogràfic i localització per triangulació amb brúixola.
  • Contextualització geotectònica de la regió i interpretació del paisatge.
  • Identificació de cossos sedimentaris i interpretació de processos geològics externs.
  • Reconeixement d’estructures de deformació.
  • Identificació de textures de metamorfisme i ígnies i interpretació.
  • Cartografia de cossos litològics.
  • Interpretació cronològica d’esdeveniments geològics.

El desenvolupament d’aquesta activitat té els següents objectius:

  • Recollir informació de camp i interpretar-la per determinar i contextualitzar els diferents esdeveniments geològics.
  • Desenvolupar estratègies de localització topogràfica i de cartografia geològica.
  • Reconèixer textures i cossos litològics i interpretar-los d’acord amb el context.

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

L’àrea d’estudi es troba al terme municipal de Barcelona. S’hi pot arribar per la línia del Vallès dels FGC (S1 de Barcelona a Terrassa o S2 de Barcelona a Sabadell) i baixant a l’estació de Peu del Funicular per, tot seguit, agafar el Funicular de Vallvidrera.

 

CONTEXT GEOLÒGIC

El Sistema Mediterrani Català és el resultat de la fracturació distensiva del substrat com a conseqüència de l’obertura d’un aulacogen – rift que s’estén en direcció NE-SW des del sud d’Alemanya fins al sud de la Península Ibèrica.

El Sistema Mediterrani Català no és una veritable serralada des del punt de vista geològic. Quan durant el Miocè (Cenozoic) comença a separar-se la litosfera, es forma la fossa del Vallès – Penedès (on es troba Sant Cugat del Vallès i Sabadell), delimitada per dos alts tectònics: el Collserola (i el conjunt de la “serralada” Litoral) i el Montseny (i el conjunt de la “serralada” Prelitoral). Posteriorment, l’erosió dels alts abasteix de sediment la conca del Vallès – Penedès:

En l’itinerari es poden observar els materials que formaven la part més profunda d’una veritable serralada (o serralada de plegament) que es va aixecar 350 milions d’anys abans (durant el Carbonífer (Paleozoic)) i que es va formar per col·lisió continental. La Serralada, similar en alçada a l’actual Himàlaia, s’estenia de Nord a Sud unint el que ara és Europa i Àfrica, per un costat, i Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, per l’altre, en un supercontinent, el Pangea.

Aquesta serralada, anomenada Serralada Herciniana, es va acabar erosionant totalment i, durant tot el Mesozoic (l’era dels dinosaures), van anar sedimentant materials marins i fluvials sobre la superfície erosionada. Quan el Pirineu es va començar a aixecar, al final del Mesozoic, va empènyer cap amunt aquesta zona de la litosfera, de manera que bona part dels materials Mesozoics es van erosionar també (encara els trobem al sud del riu Llobregat formant el massís del Garraf, en verd, blau i fúcsies al mapa geològic següent). La posterior formació de l’aulacogen – rift del Miocè va crear els alts i fosses tectònics, deixant al descobert i amb relleu topogràfic positiu els materials que queden de la Serralada Herciniana: roques que van patir metamorfisme i deformació estructural durant la col·lisió continental del Pangea (en colors liles, al mapa següent) i roques ígnies (en rosa) que es van formar quan va finalitzar el procés de compressió:

A partir d’aleshores, a la fossa tectònica del Vallès – Penedès i a la Depressió Central, que és una conca formada com a reacció a l’aixecament dels Pirineus, van començar a sedimentar els materials provinents de l’erosió d’aquests alts tectònics (en colors grocs i marrons al mapa anterior).

Finalment, al mapa podem observar alineacions en colors grisos i blancs que travessen el Sistema Mediterrani Català. Són els sediments actuals i del Quaternari que s’han dipositat a les valls de les conques fluvials del riu Llobregat i del riu Besós, i que desguassen en dos grans deltes sobre els que s’hi assenten les poblacions de les comarques del Baix Llobregat i del Barcelonès.

 

ITINERARI

L’itinerari s’inicia a la parada intermèdia del Funicular de Vallvidrera, i transcorre per la Carretera de les Aigües fins al Funicular del Tibidabo, punt on s’agafa el Camí de Barcelona a Vallvidrera fins a l’estació Vallvidrera Superior dels FGC (el recorregut no està indicat al mapa perquè l’alumnat ha de dibuixar-lo com a activitat d’orientació).

 

MATERIAL QUE CAL PORTAR A LA SORTIDA

Material de treball:

  • Llibreta de Biologia i Geologia (l’has de protegir amb una carpeta rígida i una bossa de plàstic perquè no es faci malbé)
  • Llapis amb punta sempre afilada (cal maquineta)
  • Goma d’esborrar
  • Llapis de colors amb punta afilada (almenys gris, lila, rosa, groc, taronja i marró)
  • Retoladors de punta fina (negre i vermell)
  • Retolador de punta mitjana (negre)
  • Regle graduat o cinta mètrica
  • Brúixola amb clinòmetre (proporcionada pel centre)

Altre material:

  • Roba i calçat adequats a la muntanya i al clima
  • Motxilla
  • Esmorzar i dinar
  • Aigua per a tot el dia

 

DOCUMENTS QUE CAL IMPRIMIR I PORTAR A LA SORTIDA

Els següents documents s’han d’imprimir amb la màxima qualitat (no cal que sigui en color) i s’han de portar a la sortida (el professor us els repartirà, un per a cada alumne/a. Els podeu enganxar a la llibreta abans o després de la sortida):

1) Plànol de l’itinerari geològic (cal imprimir en DIN A3):

Durant la sortida haureu d’anar marcant en retolador de punta fina vermell el recorregut i les parades, i haureu d’anar cartografiant amb els llapis de colors els materials i les falles que aneu identificant. Caldrà posar l’escala gràfica del mapa i emplenar la llegenda amb els colors utilitzats.

2) Plànol per a la triangulació (cal imprimir en DIN A3):

En un punt indeterminat del recorregut (us avisarà el professor – guia) haureu de trobar la vostra localització exacta pel mètode de triangulació (us caldrà utilitzar la brúixola i ser molt precisos en el vostre treball). També haureu de determinar l’escala numèrica del plànol.

3) Escala cronostratigràfica simplificada i principals esdeveniments que afecten a la regió estudiada (cal imprimir en DIN A4):

La taula es llegeix d’abaix (el més antic) cap amunt (el més modern). Durant l’itinerari podreu observar roques molt antigues (cambro-ordovicianes, de fa 500 – 450 milions d’anys, i siluro-devonianes, de fa 450 – 370 milions d’anys). Originalment eren sediments que es van acumular al mar, però després han anat patint molts processos que les han anat canviant. Aquests processos han deixat el seu registre a les roques, i per això podem identificar-los i descriure’ls (com el metamorfisme regional causat per la formació d’una serralada de plegament, la fusió de roques (anatèxia) i formació de magmes en profunditat, l’erosió de la gran serralada paleozoica, etc.). També trobarem sediments molt recents, formats per l’erosió del relleu que forma actualment el Collserola. Aquests sediments són arrossegats pels torrents en temps de pluja i acumulats a les valls formant cossos al·luvials, o cauen directament per gravetat formant peudemont. Alguns d’aquests cossos sedimentaris, tot i ser molt recents, tenen ja uns quants milions d’anys i comencen a estar litificats.

Podeu baixar-vos l’Escala Cronostratigràfica Internacional de detall en català, actualitzada per al 2023 (periòdicament es fan revisions d’acord amb els nous descobriments i la datació de roques i fòssils).

4) Taula de textures litològiques (cal imprimir en DIN A4):

Durant l’itinerari serà possible reconèixer materials sedimentaris detrítics (en bona part no litificats perquè encara són força recents), roques metamòrfiques i roques ígnies. Més enllà dels noms concrets de cadascuna de les roques (que poc interès aporta en sí mateix), el que realment importa és ser capaços de reconèixer les seves textures i interpretar, en base a elles, els processos geològics que s’han anat succeint.

 

DESENVOLUPAMENT DE LA SORTIDA

Organització del treball

  • El treball és individual i s’ha de fer a la llibreta (podeu enganxar-hi prèviament les fotocòpies). Cadascú ha de portar el material necessari (carpeta o suport rígid, llapis, goma, llapis de colors, regle…) i és responsable del seu propi treball (cal fer totes les activitats).
  • Al camp heu de treballar cooperativament en grups estables de 8 – 10 alumnes. El material que us deixi el professorat s’ha de cuidar i retornar en perfectes condicions.
  • Cada grup estable es vincula a un professor – acompanyant, que és qui resoldrà els dubtes que vagin sorgint (cal mantenir-se units i atents en tot moment).
  • El professor que faci de guia de la sortida anirà indicant les parades al llarg del recorregut, que s’han de marcar en vermell al mapa de manera precisa (per tant, cap grup pot avançar-se al professor – guia i tots han d’estar molt pendents a les seves indicacions).
  • La sortida requereix d’una bona organització i comportar-nos i treballar amb responsabilitat. És una oportunitat única d’aprenentatge que mereix la implicació de tothom. No és un passeig per la muntanya, cal que tots siguem proactius. Penseu que el que no feu al camp serà molt i molt difícil que ho pugueu fer després a casa.

Treball que s’ha de fer a la parada

A cada parada el professor – guia farà una breu introducció i indicarà el treball concret que s’hi haurà de realitzar. De manera genèrica caldrà fer el següent:

  1. Localitzar amb precisió sobre el mapa la parada i marcar-la amb un cercle vermell i un número (és per això que heu d’estar atents/es als revols i utilitzar possibles referències). En una parada concreta el professorat us demanarà que determineu la localització exacta per triangulació.
  2. Des de la distància necessària, dibuixar l’aflorament d’acord amb el que el professor – guia us ha indicat a la introducció (al dibuix han d’aparèixer les estructures existents (falles, plecs…) i els contactes litològics (si s’observen diferents materials), i heu d’indicar quins són aquests materials. Heu d’acompanyar el dibuix d’una escala gràfica aproximada. Podeu afegir al dibuix, pintant molt suaument, els colors que designen els diferents materials que afloren d’acord amb la llegenda del mapa.
  3. De prop, dibuixar detalls de la textura de cadascun dels materials litològics que apareixen a la parada (si hi ha diferents textures cal dibuixar cadascuna d’elles). Acompanyar cada dibuix d’una escala gràfica aproximada i d’una descripció detallada (utilitzeu com a guia la Taula de textures litològiques). Els dibuixos i les descripcions us han de permetre caracteritzar cada tipus de roca per tal de  reconèixer possibles variacions al llarg de l’itinerari. Estigueu atents/es tant als diferents minerals (mida, forma, color…), com a la textura (alineacions, gradació de mides, disposició relativa d’uns minerals respecte dels altres, variacions laterals…).

Treball entre una parada i la següent

  • Entre parada i parada heu de continuar treballant: heu d’anar comprovant quins materials afloren i pintar amb llapis suaument al mapa amb el color que correspongui d’acord amb els materials. Quan trobeu algun canvi en el tipus de roca caldrà que l’indiqueu al mapa amb el color corresponent. Separeu els colors amb una línia contínua amb punta fina negra.
  • Si els materials estan tapats per la vegetació i no podeu saber de cap manera quins són els materials, deixeu en blanc l’espai. Podeu delimitar la zona no observable amb una línia discontínua amb retolador de punta fina negra.
  • Si identifiqueu algun plec o alguna falla, indiqueu-ho al mapa amb llapis. En cada cas el professor – guia us ensenyarà com fer-ho.

 

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL

El treball es desenvolupa directament a la llibreta (no cal passar-ho en net, però és necessari mantenir una bona presentació). Ha de constar dels següents apartats i elements:

1) Mapa geològic sobre el Plànol de l’itinerari geològic:

  • S’ha de dibuixar l’escala gràfica.
  • S’ha d’emplenar la llegenda amb els colors utilitzats.
  • S’han de pintar sobre l’àrea cartografiada els materials que afloren al llarg de l’itinerari (si és possible, es poden fer inferències per pintar més superfície).
  • S’han de marcar els contactes litològics (amb una línia contínua entre color i color amb retolador de punta fina negra).
  • S’han d’indicar les falles (amb una línia amb retolador de punta mitjana negra).
  • S’ha de marcar en vermell la localització i numeració de totes les parades.

2) Itinerari i anotacions de camp (per a cada parada):

  • Títol amb número de parada i una breu indicació que faci referència a la localització o al treball que s’ha fet.
  • Dibuix de l’aflorament amb l’escala gràfica.
  • Dibuix de detall de les textures litològiques amb l’escala gràfica.
  • Descripció de les textures litològiques dibuixades.
  • Altres tasques que s’han realitzat a la parada.
  • Observacions personals i altra informació que pugui ser útil.

3) Plànol per a la triangulació:

  • Càlcul de l’escala numèrica.
  • Localització exacta del punt de visualització (amb les línies dibuixades sobre el mapa).

4) Interpretació:

  • Interpretació dels processos geològics implicats en la formació de cadascuna de les roques (cal justificar-ho amb les observacions de les textures).
  • Interpretació cronològica dels esdeveniments geològics (cal justifica-ho amb les observacions i el treball de camp).

 

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 6: Mantinc a l’aula, i en qualsevol àmbit educatiu, una actitud personal positiva, d’atenció i d’aprenentatge actiu. (CC5)

Obj. 11: Em faig responsable del treball en equip i hi participo activament. (CC5)

Obj. 23: Em faig preguntes amb sentit sobre els fenòmens naturals i defenso amb els meus coneixements perquè és oportú fer-me-les. (CC3, CE3)

Obj. 24: Abans de fer una investigació intento recopilar la màxima informació possible, a partir de la qual formulo una hipòtesi. Tot seguit dissenyo el mètode més adequat que em permeti validar o rebutjar la hipòtesi. (CE1)

Obj. 29: Distingeixo les observacions de les interpretacions, que fonamento amb dades. Separo inequívocament les opinions i creences del coneixement basat en evidències. Presento les conclusions com a resposta als objectius. (CC3, CE3)

Obj. 32: Connecto els coneixements adquirits a l’aula amb el meu entorn i la meva vida, i reconeixo la contribució de les persones a la ciència. (CC3, CE3)

Obj. 34: Incorporo com a part de mi els coneixements assolits a la matèria i els aplico en el desenvolupament de propostes d’aprenentatge de qualsevol altra matèria o situació. (CC3)

Obj. 37: Evito embrutar, contaminar o malmetre el meu entorn, dins i fora de l’institut, i també evito malbaratar el paper, l’aigua, la llum i la calefacció. (CC3, CE5)

Obj. 43: Aprenc sobre les causes i les conseqüències en els paisatges i en la vida dels diferents processos geològics. (CE6)

Obj. 46: Reconec en el paisatge els processos geològics que han intervingut en la seva configuració i enumero els principals esdeveniments ocorreguts. (CE6)

Comparteix