OBJECTIUS
El treball de camp de geologia a Santa Creu d’Olorda permet estudiar estructures de deformació associades a la formació de la Serralada de plegament Herciniana durant el Carbonífer, fa 300 milions d’anys. Els materials que hi afloren van ser afectats per processos propis del metamorfisme regional com a conseqüència d’aquest aixecament tectònic, i es troben sovint tallats per dics i vetes d’origen igni i pneumatolític emplaçats durant les primeres etapes post-orogèniques com a conseqüència de la disminució dels esforços compressius.
D’altra part, la panoràmica des del puig d’Olorda, als peu de la torre de guaita, és de quasi 360 graus, i permet l’observació i la interpretació geològica estructural de bona part de l’orografia de Catalunya.
En una àrea que no arriba a mig quilòmetre quadrat es poden treballar els següents aspectes:
- Orientació i localització geogràfica amb el mapa topogràfic i la brúixola.
- Localització d’afloraments d’interès per a la caracterització de l’àrea d’estudi.
- Reconeixement i interpretació d’unitats orogràfiques.
- Contextualització geotectònica de la regió.
- Identificació d’estructures tectòniques i de textures metamòrfiques.
- Interpretació de contactes litològics, estratigràfics, discordants i intrusius.
- Descripció textural de roques metamòrfiques i ígnies.
El desenvolupament d’aquesta activitat té els següents objectius:
- Desenvolupar la pràctica de treball de camp.
- Adquirir procediments de localització topogràfica.
- Treballar la cartografia geològica.
- Seleccionar afloraments de rellevància i representar gràficament i descriure les estructures observades.
- Interpretar de manera contextualitzada els diferents processos geològics.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
L’àrea de treball de camp es troba al terme municipal de Barcelona limitant amb el de Molins de Rei, a la zona coneguda com a Santa Creu d’Olorda. S’hi accedeix per la carretera BV-1468, des de Molins de Rei o des de Vallvidrera.
A la zona s’hi troba l’ermita de Santa Creu d’Olorda, del segle XI i modificada als segles XVI i XVII, amb l’antic cementiri i la casa rectoral, i el berenador – restaurant Santa Creu d’Olorda, obert normalment de 9:00 a 17:00 hores i amb accés lliure a WC adaptat.
CONTEXT GEOLÒGIC
A l’àrea de treball afloren els materials paleozoics que han sofert deformació estructural i metamorfisme regional com a conseqüència de l’aixecament tectònic de la serralada de plegament Herciniana durant el Carbonífer (fa 300 milions d’anys). Aquests materials tenen origen sedimentari. Els més antics són pelites i sorrenques grises i negres de l’Ordovicià (de fa 450 milions d’anys) i del Silurià (de fa 440 m.a.). Els materials que formen la pedrera que es troba dins l’àrea d’estudi són calcàries massives del Devonià (423 – 419 m.a.). Es van formar al mar, en aigües de clima tropical de la plataforma continental, a partir de l’activitat microbiana inductora de la precipitació de carbonat de calci i també per acumulació de les algues i dels animals amb esquelet calcari que hi vivien. Per sobre d’aquestes calcàries, a la base de la torre de guaita, es troben intercalacions de calcàries, pelites i sorrenques de fa 400 m.a., encara del Devonià:
La col·lisió tectònica entre el supercontinent Gondwana i altres subcontinents (el que ara és Europa, Sibèria i Amèrica del Nord) durant el Carbonífer va tenir com a conseqüència la formació d’una gran serralada de plegament, la serralada Herciniana. Els esforços de compressió van deformar les roques (es van plegar i es van fracturar formant falles i encavalcaments), i les altes pressions i temperatures assolides van provocar canvis minerals i texturals convertint aquelles roques sedimentàries en roques metamòrfiques amb foliació i esquistositat.
La interpretació del paisatge permet situar al mapa la geologia estructural dels Catalànids i dels Pirineus, separats per la conca de l’Ebre, així com identificar els cossos sedimentaris de tipus al·luvial i deltaic de Sant Llorenç de Munt i de Montserrat, que desguassaven cap a la Depressió central durant l’Eocè, fa 40 milions d’anys, i el de Montjuïc, que desguassava cap a la Mediterrània durant el Miocè (fa 15 milions d’any), així com els deltes actuals dels rius Besós i Llobregat. També s’observa el massís del Garraf, format per materials marins sedimentats durant el Juràssic i Cretaci, entre 200 i 70 milions d’anys enrere, a tota la regió però que han estat erosionats a la zona on es desenvolupa aquest itinerari.
El Sistema Mediterrani Català és el resultat de la fracturació distensiva del substrat com a conseqüència de l’obertura d’una conca de tipus rift que s’estén en direcció NE-SW des del sud d’alemanya fins al sud de la Península Ibèrica.
El rift va començar a obrir-se durant el Miocè (Terciari), produint falles normals paral·leles a la línia actual de la costa i que tallen tots els materials subjacents. És aquest rift continental el responsable de la configuració orogràfica de les Serralades Costaneres.
En l’itinerari es pot observar la superposició normal de dues grans unitats geològiques: 1) el sòcol paleozoic, i 2) la cobertura mesozoica i terciària.
ZONA DE TREBALL
L’itinerari transcorre per un camí no asfaltat des de Puiggraciós fins a Puiggiró, passant pel Coll d’en Tripeta, després es retrocedeix fins al coll i es descendeix fins a Montmany. A partir de la masia de Montmany l’itinerari segueix per la carretera local BV-1489 fins a l’estació de ferrocarrils del Figaró, on pot estacionar l’autocar.
MATERIAL NECESSARI
- Dossiers d’activitats impresos (almenys un per grup) *
- Llapis *
- Goma d’esborrar *
- Llapis de colors (gris, lila, groc, blau clar, verd clar, verd fosc, taronja, marró, rosa) *
- Retoladors de punta fina (negre, vermell i blau)
- Regle graduat, escaire i cartabó
- Transportador d’angles
- Calculadora
- Lupa
- Brúixola amb clinòmetre (proporcionada pel centre) *
- Àcid clorhídric (proporcionat pel centre) *
(*) material que cal portar tant al laboratori com al camp.
A més, per a la sortida de camp, caldrà portar:
- Roba i calçat adequats a la muntanya i al clima
- Motxilla
- Esmorzar i dinar
- Aigua per a tot el dia
- Càmera fotogràfica
- Cinta mètrica
- Carpeta rígida que faci de suport per escriure
- Fulls blancs o “llibreta de camp”
TREBALL PREVI A LA SORTIDA
Les activitats previstes tenen com a objectiu contextualitzar la sortida i preparar l’alumnat per facilitar el seu treball al camp.
Cal imprimir amb qualitat el dossier següent, un per alumne. També es pot utilitzar el pdf en format digital per executar les activitats de forma digital amb l’ordinador. S’aconsella, però, el treball en paper:
Per tal de disposar d’una base topogràfica adequada per cartografiar al camp els diferents cossos litològics i les diferents estructures, és convenient tenir preparat el següent mapa, que s’haurà de portar a la sortida geològica (almenys un per grup):
- Imprimiu amb qualitat el mapa en fulls DIN A-3
- Marqueu en retolador de punta fina o amb llapis de color vermell el recorregut de l’itinerari. Al mapa teniu identificades les parades.
Durant la sortida haureu d’anar cartografiant els materials. Utilitzeu llapis de colors. El mapa geològic així confeccionat el podreu passar a net posteriorment sobre el mapa que apareix al dossier d’activitats prèvies.
TREBALL DE CAMP
La carretera per la que transcorre l’itinerari és molt poc transitada per vehicles a tracció, però caldrà mantenir les necessàries precaucions: caminar per l’esquerra de la carretera, fer-ho en línia contínua i d’un en un o, màxim, de dos en dos, i mantenir-se alerta en tot moment.
Durant tot el recorregut està expressament prohibit malmetre els afloraments i la vegetació, així com recollir fòssils.
No oblideu portar el material, especialment el mapa gran, els colors, material per dibuixar i prendre anotacions, i el dossier de treball.
Cal imprimir amb qualitat el dossier següent, un per grup: 
TREBALL POSTERIOR A LA SORTIDA
Durant el treball de camp s’han recollit dades suficients per interpretar la història geològica de la regió.
S’entén per historia geològica d’una regió a la reconstrucció dels esdeveniments geològics que s’han succeït a l’àrea d’estudi fins a la configuració actual. Per determinar la història geològica d’una regió cal recollir la màxima informació de camp possible sobre la litologia, els contactes, els fòssils, cartografiar la zona, aixecar columnes estratigràfiques i correlacionar-les, i analitzar els processos de sedimentació, intrusió, erosió i deformació, processos que poden o no produir-se simultàniament.
Amb posterioritat al treball de camp cal realitzar les següents tasques:
- Passar a net el mapa geològic (es pot utilitzar el mapa topogràfic del dossier de treball previ o una còpia del mapa en DIN A-3).
- Realitzar el tall geològic utilitzant el perfil topogràfic que es va alçar al dossier de treball previ.
- Confeccionar la columna estratigràfica de la regió.
- Elaborar un llistat ordenat dels esdeveniments geològics que s’han succeït a la zona des del Devonià i fins a l’actualitat.
- Redactar la història geològica de la regió.
Deixa un comentari