Aquest estiu del 2009 tinc la sort de passar ben bé tres setmanes a Cracòvia. La dita polonesa “Cracòvia no va pas ser feta en un dia” recorda que és una ciutat amb una història llarga i rica. No hi havia estat mai. Visc a una residència universitària, de construcció recent, assolellada i al costat d’un parc. Per a arribar al bell mig de la ciutat només em calen quatre parades de tramvia – el n. 8 – o una passejadeta a peu.
No faré aquí una explicació detallada, ni tampoc definitiva. Fins ara m’ha impactat molt el centre de la ciutat, tota la zona al voltant de la Plaça del Mercat (on hi ha la Torre de l’Ajuntament, la Llotja dels Teixits, l’església de Santa Maria i llocs adients per a prendre-hi cervesa local, com la Tyskie, o d’altres). He estat també al Wawel, la muntanyeta central de la Polònia mil·lenària, una mena d’ “acròpolis polonesa”. Des del 1320 la Catedral del Wawel va ser el lloc de coronació i sepultura dels reis (especialment els Jagellons) i és el panteó dels grans herois nacionals i el lloc de culte dels sants Estanislau i Eduviges.
En els primers dies m’he recorregut tot el que he pogut: monuments, el barri jueu del Kazimierz (i la vergonya del gueto que es va fer a l’altra banda del Vístula durant l’ocupació nazi), esglésies a dojo, la Universitat Jagellònica (el famós “Collegium Maius”) on va estudiar Arts Liberals des de 1491 en Copèrnic, el jove de Torun. Però de tot això ja en vaig parlant al Facebook.
De les explicacions de Wikipèdia – ben feta – en trec que Cracòvia és la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia. Té uns 750.000 habitants i ha estat un centre científic, cultural i artístic del país i de tota l’Europa central. Molts la consideren encara ara el cor de Polònia. Té una història de més de mil anys.
Al pati del Collegium Maius (Universitat Jagellònica), on va estudiar Copèrnic
Anem a la història recent: després de recuperar la independència nacional al final de la Primera Guerra Mundial, el setembre de 1939 Cracòvia va ser ocupada pels nazis – com la resta del país – i es va convertir en la capital dels territoris ocupats polonesos. Hi van situar força camps de concentració – i d’extermini!! -, tristament famosos, com el ben conegut d’Auschwitz-Birkenau, on he estat recentment. Tot i que la guerra hi va fer alguns danys, Cracòvia va sortir-se’n globalment bé dels bombardeigs i de les destruccions massives.
Va perdre això sí molts d’habitants, sofrint la deportació de gran part dels seus ciutadans jueus. També més de 150 professors i científics de la Universitat Jagellònica, reunits a l’aula 56 del Collegium Novus, van ser detinguts i empresonats: la majoria van morir. Els esdeveniments específics que van envoltar el gueto jueu es descriuen a la pel·lícula biogràfica “La llista de Schindler”, basada en el llibre de Thomas Keneally. Hi he passat també pels llocs del film, que són reals.
Després de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va controlar el país. Intenta disminuir la influència dels cercles artístics i culturals de Cracòvia, a més de pretendre destruir la religiositat i qualsevol manifestació en favor de la llibertat de les persones. Un exemple que se n’ha fet paradigmàtic és la creació d’una nova ciutat, Nowa Huta, on s’hi construeix la fàbrica de producció d’acer més gran del món en aquell temps. L’objectiu fou el d’atreure treballadors socialistes per contrapesar el pes dels “intel·lectuals capitalistes”. Tot i que el projecte sembla una bogeria, es va dur a terme: era la ciutat modèlica del socialisme real. Un fracàs absolut: són conegudes les anècdotes relatives a l’aixecament popular d’una creu i a la construcció clandestina de l’església de la ciutat. També l’he visitat. Tinc un amic que treballa al Museu del Comunisme: hi aniré un dia d’aquests.
Tot això no va aconseguir canviar la manera de ser ni la cultura dels cracovians: he vist la gent i visitat els llocs, dins i fora de Cracòvia. Per exemple, els Santuaris, com ara els de Jasna Góra o el de la Divina Misericòrdia. També la Universitat va resistir a la imposició de la dictadura comunista.
El 1978 la UNESCO va inscriure Cracòvia a la llista del patrimoni de la Humanitat.
La resta de coses de la meva estada estiuenca aquí us les explicaré al Facebook o personalment. Les fotos al Facebook són fàcils de trobar
Bones vacances 2009!!
Recordo que fa uns sis mesos, un amic meu de la infància em va recomanar una pel·lícula. La vaig veure a casa i em va impressionar: no és pas una gran pel·lícula, però “impacta”. Es de l’any 2005, dirigida pel Régis Wargnier, i du com a títol “
Bon dia. M’han arribat dos correus sobre iniciatives de l’
Sé que es una cuestión difícil.
La suma de los que somos diferentes, aun siendo “iguales”, supone un auténtico tesoro de la vida social y también privada. Por ese motivo, en la cuestión de la complementariedad sexual – que es afectivo-sexual, psicológica, convivencial… – que se manifiesta no sólo en la vida conyugal, la procreación o las películas románticas que fabrica Hollywood, sino también en el día a día normal de cada uno, es tan importante. Es un auténtico tema filosófico.