El temps que passa: progressem?

Ja és Nadal del 2011: qui ens ho havia de dir?

Tots fem moltes coses. I, en general, són ben positives. Per això, en moments com aquests, es pot fer una mica de balanç i veure què caldria haver fet millor: a qui haver dedicat més temps? Amb qui no haver estat tan groller o tan expeditiu? Quins altres projectes pel bé comú calia que haguéssim intentat endegar…

Mirant enrere i veient que fa força temps que no posava res en aquest bloc, veig que en el 2011 hi ha hagut un munt de satisfaccions, personals i d’amics. N’esmento algunes.

Per exemple, els projectes de fer un curs de formació en comunicació audiovisual amb alumnes del meu Institut, l’anomenat Projecte Illa TV, va endavant: un bloc explicatiu i més de 60 vídeos ja distribuïts. I el futur, per al 2012, pinta bé.

Una altra activitat és la defensa de la Filosofia, tan important en el nostre sistema educatiu. La Plataforma, tan en el bloc, com en el Facebook, va endavant. Per cert, de facebooks n’hi ha per tots els gustos, però no us perdeu el Facebook oficial de l’Institut.

D’altra banda, miro d’anar publicant articles. Moltes d’ells, per exemple, els de El Punt Avui, són fàcils de trobar a la xarxa. També els de Roses Digital. Altres (els de Diari de Girona, Escola Catalana, i altres llocs…) cal que me’ls demaneu o que mireu si són a l’Issuu o altres plataformes.

En fi, que hi ha molt més del que podem abastar…: què us diria…: el canal Youtube de l’Institut, etc., etc.

Fa un temps vaig descobrir la línia del temps… però sembla que cal actualitzar-la manualment.. aquí està. I què me’n dieu del diari que es fa solet?

El 2012 serà un any ple de projectes: Fem una Llei, el Dia d’Europa… però la pregunta – que ja ens fèiem a la Jornada de Filosofia 2011 – és: Progressem? I si sí, cap a on anem? A veure què us semblen aquestes idees, mentre esperem que surti el “final cut” de la Jornada en qüestió…

Felicitats, Europa!

Dia d'Europa 2011Cada 9 de maig és la festa, el dia!, d’Europa. Entre els símbols de la Unió europea – bandera, motto, himne…-, aquest és un dels que més m’agraden a mi. Cada societat té la seva festa. I haver escollit el 9 de maig, la data de la Declaració Schuman, del 1950, em sembla un encert de 10.
Al meu Institut ja fa alguns anys que celebrem aquesta festa en el marc de l’Any europeu corresponent: el 2009 va ser la creativitat i la innovació, l’any passat, el 2010, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, i el 2012 – l’any vinent, però es comença a preparar ja ara – serà el de l’envelliment actiu.

Dia d'Europa. FotografiesEuropa ha de ser estimada. No és fàcil perquè la nostra estimació sol anar relacionada amb l’aferrament del vincles de la sang, l’enamorament, la gent que ens ha fet favors o ens ha volgut bé primer, i la nostra nació, el nostre petit – o gran – país. Però Europa és també la nostra ”identitat”, la intemitja entre la pròpia nació i la identitat universal, la del Drets Humans. I l’estimació es pot afavorir, coneixent-la millor, celebrant-ho, parlant-ne i “vivint-la”.

Aquesta és una de les propostes de la celebració del Dia d’Europa 2011. Ho hem fet, en les setmanes prèvies a l’Institut, i el dia 6, divendres, al Castell de la Trinitat, una atalaia emblemàtica de la costa de l’Alt Empordà . Tenim informació a la web i arreu. Aquí només vull comentar uns pocs fets.

Els docents i alumnes som tots variats i diferents: cadascú vibra més amb unes coses i menys amb altres. M’impressiona quan, qui penso que no farà res, em sorprèn amb el seu esforç: per exemple, els comentaris dels grups de treball del cinefòrum, o la valoració positiva que molts alumnes m’han fet dels tallers amb ONG. I el comportament molt més que digne d’uns adolescents que, de problemes, no en tenen pas pocs.

També m’ha cridat positivament l’atenció el seguiment de l’actuació simbòlica de dansa contemporània del rosinc “Projecte dansa” a la terrassa del Castell, oberta a la immensa badia de Roses, o l’interès pel concert per Europa del jove i genial grup rosinc “Yedrass”.

I, per què no, les aportacions dels diferents alumnes (les que s’han vist i les que són al Campus virtual) : apart dels concursos de fotos o textos, la cançó dels de Música de 4t “Dóna una oportunitat a la solidaritat”, les intervencions d’àrees com Economia, Francès, Anglès o Projecte de recerca, i la Mostra de Visual.

Els meus agraïments per l’acte del dia 6 al Castell van a tothom: als nostres òptims convidats, als qui han col·laborat oferint Mostres i exposicions, als diferents patrocinadors i, de manera molt especial, a totes les persones de l’Institut que ens han fet confiança. Incloc aquí el Personals d’Administració i Serveis i els docents: els qui van pujar al Castell i els qui no van poder, perquè no s’atura la vida acadèmica.

D’europeistes n’hi haurà més o n’hi haurà menys, però una cosa és clara: o hi ha valors en les nostres vides personals i civils, o la decadència i nihilisme que havia anunciat el “mal profeta” que era Nietzsche ens podria ofegar.

Felicitats, Europa! Visca Europa! I, per molts d’anys!!!

Canal video / Fotografies / Activitats

Tres coses, i una quarta, per la Pasqua 2011

Andrea MantegnaEl temps passa volant i en el món d’avui dia casi mai ens aturem a pensar-hi. De fet, si t’atures, estàs perdut!

Amb les PDA i els Android i tot plegat la vida adquierix un ritme de vertígen, i quan no és un partit del Barça és un problema professional, o una multa de trànsit que ens sembla injusta o una malatia o un ensurt de salut. I què és allò important? Possiblement sigui fer un bon ús de la nsotra llibertat, tan malmesa en les èpoques en què sembla que n’hauríem de tenir més.

Per això, els parlo de 4 cosetes. Totes ho són d’importants, però decideixin vostès a quina li donen més vàlua. La votació es pot fer en els comentaris, que crec que estan activats (però mai se sap):

a) el 14 de maig la Plataforma en defensa de la Filosofia tornarà a recordar que l’atenció que les autoritats educatives i el currículum donen a aquesta àrea de coneixment és insuficient. Aquesta vegada la concentració – serena i pacífica – serà  Mataró, el matí del dissabte 14 de maig. Ens hi veurem? Val la pena! Cal!

b) els cristians celebrem en aquests dies la Setmana Santa i, al final, la Pasqua. Els poso aquí la imatge del Crist mort, del Mantegna. Ben coneguda. Impressionant. Si se’n vol saber més, se’n pot saber més… Qui era Jesús? Era un home genial? Era Itàliael fill de Déu? Sigui quina sigui la resposta, fanàtics i superficials no cal que hi participin: ells ja en tenen prou en anar tirant

c) aviat celebrarem el Dia d’Europa 2011 al Castell de la Trinitat, de Roses. Enguany tracta de l’Any europeu del Voluntariat, una qüestió ben important – a Europa i aquí – per a joves i no tan joves. Podeu trobar les informacions des d’aquest enllaç, i si voleu feu-nos companyia el 6 de maig. Els protagonistes principals en seran els meus alumnes de 4t d’ESO. Ara m’agradaria que gaudiu amb el vídeo que un d’ells ha penjat l’endemà de tornar de viatge de final d’estudis a Itàlia. A que és guai: diu i no diu, et du i et torna… i si coneixes la gent que hi surt… els reconeixes!!! Enhorabona, alumne!

d) i la quarta…., què els puc dir? Sóc un home i de pau… i no m’agrada cridar! Però – com en Jordi Pujol recentment ha reconegut – ara potser ja n’hi ha prou. Aquesta gent que no entenen les ganes de treballar i de viure en harmonia i solidaritat dels catalanas, s’estan passant un pèl. I potser haurem de prendre una decisió, no pas egoista, sinó d’estricta justícia. Llàstima que fins fa poc hi havia una “cinquena columna” enmig nostre (encara hi és, i ben activa i desmotivadora: són esl qui, de la política, en viuen!!). Gent bona per a res. Si algú en vols explicacions, me les pot demanar.

Mentrestant, bona Pasqua a totes i a tots i seguim treballant per al bé de cadascú, ja que – com escriu Mill a “On liberty” – jo també penso que “l’argument més fort contra la intervenció de la col·lectivitat en la conducta purament personal és que, quan hi intervé, és molt probable que ho faci malament i fora de lloc”. Ja n’hi ha prou dels tirans de fora i desl de dins.

Un curs de formació al centre d’Europa: genial!

Maastricht

Com és conegut, no tot està fatal ni l’educació va necessàriament cap a pitjor. I això encara que, de fet, ho sembli, en els temps que vivim.

Un dels aspectes on els responsables d’aquesta àrea s’esforcen més és el de la formació del professorat. En concret, des del Programa d’Aprenentatge Permanent (PAP) de la Unió Europea s’organitzen accions internacionals de formació al llarg de la vida per a l’alumnat, el professorat i els centres educatius europeus. Catalunya hi participa amb autonomia educativa, en coordinació amb les altres Comunitats Autònomes de l’Estat i l’Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus. La informació és a Educació i a la OAPEE.
He tingut l’oportunitat de feu un curs entre el 16 i el 22 de maig, a Maastricht. El curs duia com a títol “Crossing Borders” i s’inscrivia dins l’àrea de Ciutadania i Ètica. La interculturalitat és un tema ben interessant.
En breu: érem persones de 8 països d’Europa diferents, des de Turquia a Portugal i des de Finlàndia a València. Hem estat a Aachen, Amsterdam, i a altres llocs. Hem visitat escoles amb sistemes educatius diferents (per exemple, la holandesa Porta Mosana de Secundària i la alemana Dietrich-Bonhoeffer, de Primària), hem intercanviat bones pràctiques, hem fet un workshop a la Fundació Anna Frank, a Amsterdam, i hem treballat de debò a la Universitat Oberta de Heerlen, a la Talenacademie d’allà.
Moltes bones idees i ganes de millorar en la feina, nous amics i més possibilitats d’activitats internacionals. Vaig presentar algunes coses del meu Institut (que podeu trobar ampliades a la web, o em podeu demanar). Jo els dono públicament les gràcies a tots i a totes.
Punxant la foto podeu anar a una petita selecció de fotos en un àlbum i – si voleu – em podeu preguntar també qualsevol cosa que us calgui. Aquí no us volia “torrar” amb dades.

Dia d’Europa 2010: lluitem contra la pobresa i l’exclusió, també des de l’Institut

imagen-0661Avui, 9 de maig de 2010, l’Europa dels nostres temps compleix 60 anys. No són pas pocs. Felicitem-nos!
Des del 1950 s’ha fet molta feina: s’ha promogut la integració de pobles ben diferents, s’ha allunyat el fantasma de les guerres, s’ha col·laborat al progrés de tot el món. També hi ha algunes ombres. I la crisi passa factura, com veiem aquests dies.
Un dels símbols de la Unió europea és el seu “motto”: “Unity in diversity”. Això dóna moltes esperances per als pobles i les persones. Perquè sabem som iguals en dignitat, oi tant!, però també som ben diversos.
Ara, amb la globalització i els fenòmens migratoris massius, amb les noves telecomunicacions, i amb una economia mundial, ho notem més que no pas – potser – els nostres avis, aquells en temps del quals va començar l’aventura de la nova Europa.
Se’ns diu que hi ha poca consciència de la identitat europea. Potser és cert. A vegades no la coneixem prou. Per aquest motiu, celebrar un altre del símbols d’Europa, el de la festa del 9 de maig, és una oportunitat que cal aprofitar.
Enguany, el 2010, és l’Any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una qüestió ben rellevant, que a tots ens afecta. En aquests dies previs hem aprofundit en aspectes d’aquesta “Europa social”. En diferents assignatures del nostre currículum – des de les Socials al Projecte de recerca, o en Música, Educació eticocívica, Llengües estrangeres, Educació Visual,… – s’han treballat unes mateixes temàtiques. La preparació ha estat intensa.

De fet, com es veu en el programa, el dimarts vam tenir una interessant sessió de treball (amb el Sr. Joaquim Millan), i els dies següents: elaboració de l’Eurobaròmetre de la pobresa a Roses, muntat l’exposició d'”arte povera”, assajar l’Eurorap, els resultats dels concursos, l’estudi i el treball al Campus virtual, activitats en Llengües estrangeres i en Socials … Tenim uns alumnes maquíssims!

El nostre desig és un: cal ser rics – rics per dintre, plens de justícia i solidaritat – si volem que no n’hi hagi de pobresa. I, a Europa, tots plegats, ho podem fer. Ho podeu aconseguir!

Al nostre Institut hem fet un munt de coses. Veieu -ho a la pàgina web…. I per molts d’anys!!!

El divendres 7 de maig ha culminat la feina fent uan gran festa – celebrativa i acadèmica – a la Ciutadella, amb convidats de luxe (com el Sr. Manel Camós, director de la Representació de la UE a Catalunya, i les autoritats locals) i activitats genials!  Havia començat ben aviat, a les 8 del matí, amb un Cinefòrum i, fins a les dues tocades, un no parar. Moltes gràcies a tots, professorat i alumnat!

Aquí teniu dos reportatges d’Empordà TV: un de previ i el del dia 7. I el famós audiovisual realitzat íntegrament per alumnes de Secundària. Finalment, us poso l’enllaç a l’article d’opinió publicat ahir a El Punt (aquí en PDF), per a felicitar-nos tots els europeus(i tot el món).

Més vídeos: l’Euro-rap; una explicació de tot plegat en anglès, i entrevistes a Girona TV i – una altra – a Canal Nord. I un reportatge a Canal Nord.

Dues notícies de primavera: defensem la Filosofia i coneguem Europa

Cada any, quan arriba abril-maig, mirem de viure amb sentida intensitat dos esdeveniments, que ja són “quasi-tradició”: la Concentració en defensa de l’ensenyament de la Filosofia a Secundària i la celebració del Dia d’Europa (9 de maig de cada any).

Enguany, ja hem tingut la trobada per la Filosofia. El 10 d’abril a Igualda. Un dia meravellós. Hi ha un bloc específic, que us recomano (amb vídeos, textos, idees…). La Taula rodona i la Concentració d’enguany han estat un èxit: profitosos i propositius. A més, ens ho hem passat d’allò més bé.

S’enviarà el Manifest d’Igualada (aquí, en video) i les signatures a la Conselleria i esperem ser rebuts aviat. Gràcies a tots, els que vau venir de Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, i d’arreu, i els que ens doneu suport encara que no hi vau poder ser. Ah! I el 2011, a Mataró!

I ara ens posem a treballar de valent pel Dia d’Europa 2010, a Roses. Recordeu l’any passat? Hi haurà de tot: conferències, tallers, cinefòrum… i grans sorpreses. Comptarem amb la presència de rellevants autoritats i, sobretot, mirarem de conèixer millor Europa des de diferents assignatures: Socials, Visual, Música, Eticocívica i Projecte de recerca, com a mínim. També des d’anglès hi haurà intervencions. Ho celebrarem el dia 7 de maig a la Ciutadella, principalment amb els alumnes de 4t d’ESO i els de 1r de Batxillerat. Però,… i tu?, perquè no participes al menys en el “concurs fotogràfic obert“?, o si tens idees per a l’audiovisual…

Bon Nadal del 2009! I que sigui rellevant…

nadal-2009-bEl desig d’unes alegres i serenes festes del Nadal per a cadascú i cada família.

I que el 2010 sigui un any on es compleixin els bons desitjos que tots tenim al cor.

Enguany he pres aquesta imatge, senzilla –aquest any no hi ha res d’art “d’altíssim nivell artístic”–, però que m’ha impressionat. És el Naixement de Jesús, el Fill de Déu, en un llogarret de la vall del Rift (frontera Kènia / Uganda). A l’ombra d’un tamarinde, se’ns anuncia – amb altres personatges coneguts – que un Nen  és la nostra Pau. Uaaallaaaaa!!!!
Sant Josep és de la tribu karimoion i la Mare de Déu és una pokot: es tracta de dos pobles tradicionalment enemics i enfrontats. Ens n’adonem què vol dir??

Per als creients cristians, el Nadal és un esdeveniment clau, únic, misteriós, sublim! Per a tots, el record que – en aquest món – estem per quelcom més que per a enfrontar-nos o dominar d’altres [ Més informació: karimoion, pokot, tamarinde, font de la il·lustració ]. Bones festes!!

NB.- Per cert, del 2009, podem recordar aquí: possible Comenius; Darwin?; Salvem la Filo?; Dia d’Europa; Cracòvia!!; “Àgora”; la recent Jornada de Filo per a 2n de Batxillerat; i llibres, pel·lícules, tertúlies, etc. Gràcies a totes i a tots!!

Les coses estan malament, però cal ser optimistes

internat-01Dilluns, dia 14, comencem un nou curs acadèmic. Quanta feina als nostres IES, a totes les escoles!! Les coses estan malament i els temps que corren – per l’educació – no són fàcils, potser no ho estan estat mai. Però cal ser optimistes.

Moltes vegades volem millorar el nostre món, però ens sentim molt petits per a dur-ho a terme. Per això volia presentar-vos avui dos produccions audiovisuals, ben diferents que –cadascuna a la seva manera – m’han fet pensat en la necessitat de ser personalment optimistes. No ens hem de rendir mai, cal que fem sempre tot el que puguem
Una és un excel·lent documental francès de llarga durada, “Home” (2009), de Yann Arthus-Bertrand. Ens parla de tenir cura del nostre planeta i – us ho dic de debò – les imatges, la música i el text sonor són increïbles. Demaneu-me’l si el voleu veure.
internat-03És una superproducció, digna de pantalles IMAX, que se suma al repte ecològic. La narració – que va in crescendo – mostra el gran canvi que ha experimentat el nostre planeta – a pitjor, s’entén – en els darrers anys. Ara bé, el seu missatge global és optimista ja que considera que encara som a temps per a invertir la tendència destructora.
L’altre producte és una història, una pel·lícula comercial, per entendre’ns. Però ofereix l’encís d’allò que sembla “de debò “. Potser l’heu vista. Hi treballen, entre d’altres, en Clive Owen i la Naomi Watts, que ho fan “guai”. En castellà el títol és “The International (Dinero en la sombra)“. És una coproducció anglesa, alemanya i nord-americana del 2009. Planteja el concepte de “l’escàndol financer” del sistema bancari.
Us faig cinc cèntims de la història: l’agent de la Interpol Louis Salinger i una ajudant de fiscal de Manhattan, Eleanor Whitman, són a punt de destapar un escàndol de venda d’armes a països del tercer món a través d’un banc encobridor amb seu a Luxemburg . Comencen els assassinats, persecucions que arriben a tocar a candidats a la presidència de països occidentals. Tot es basa en una apassionant intriga política escrita per Eric Singer i dirigida per l’alemany Tom Tykwer. Es planteja una mena d’enfrontament sense equilibri de forces, un David contra Goliat. Total: escenes enregistrades arreu del món, amb un interès creixent de la narració i unes consideracions sobre la corrupció i la dificultat per netejar de debò el sistema financer internacional.
internat-02En aquest sentit, sembla que estem davant d’una narració pessimista, on no cal confiar en la justícia sinó només en les persones concretes. Qui procura fer el correcte es veuen obligat a vendre, en part, la seva ànima al diable.
En un context com l’actual, de crisi econòmica i de recel cap al sistema financer mundial, per descomptat aquest film no és del que retornen la confiança cap als bancs.

La trama s’inspira en un cas real: la caiguda del Banc Internacional de Crèdit i Comerç, fundat per Agha Hasan Abédi a Karachi, Pakistan, als anys 70. El banc es va implicar en negocis de tràfic d’armes, exèrcits de mercenaris i suport al terrorisme. Al Regne Unit i els Estats Units es van destapar les seves tèrboles maniobres el 1991, quan el banc es va declarar en fallida. Segons el guionista Erin Singer, l’escàndol del BCCI va ser “el major delicte comès per una empresa en tota la història”.
En fi: bones imatges, bon cinema, interessants reflexions i cinefòrums. Que tinguem un bon inici de curs.

Gent “normal”: passem a l’acció, però fem-ho bé!!

schroeders-elefante1Acabo de llegir a la revista Time d’aquesta setmana un article que m’ha fet pensar. Crec que pot servir per a molt en aquest inici del curs acadèmic 2009-2010.

La gent normal, és a dir, nosaltres!!!, les persones que no som ni molt rics ni molt pobres, ni molt llestos ni uns imbècils, ni uns sants ni un malvats, ni uns individus super-forts/es o super-guapus/es ni tampoc uns “pets”, sabem que a la nostra societat es poden fer millor moltes coses.

Voldríem que no hi hagués violència però sí fidelitat i conviccions fortes; voldríem que la gent s’estimés però no només per “aparences o – pitjor – interessos”; voldríem que els polítics treballessin al servei del bé comú i no per a enriquir-se o creure’s no-sé què… Però no tenim molts mitjans per a aconseguir-ho: ni diners (com en gates o com els que venen drogues o pornografia), ni armes (com els dictadors o els Estats), ni l’autoritat moral (com el Papa de Roma o alguns filòsofs nets), ni tampoc som uns Nobel o uns líders extraordinaris. la cosa “sembla que està crua”.

Què ens queda? Potser una cosa de la que parlen – a l’article de Bruce Crumley a què em refereixo des del principi – en Bayou i en Domergue i altres ximplets com aquests, que estaran de moda uns dies: la picardia, el mirar de dir les coses de manera que se’ns escolti i se’ns entengui. La gran sort és que, en allò que proposem, hi creiem: no és un mitjà, una moda, un “trend”, és una finalitat: fer millor la gent, fer millor elmón, amb llibertat. Malment qui instrumentalitza els seus esforços només per a ell o ella mateix/a!!

hands_togetherTotal: són tres receptes, o principis, o “línies mare”:

  1. Get wired: fer servir websites, xarxes socials i l’e-mail per a convocar – en espais reals o virtuals – força gent; i fer un ús intel·ligent del vídeo – o del testimoni que es pugui –  per a assegurar-ne l’impacte
  2. Get creative: bon rotllo, aquí no s’insulta a ningú ni es trenca res… som “positius”, “afirmatius”. Volem salvar elmón, fer-lo millor, no pas destruir-lo
  3. Get the press: la clau és motivar als comunicadors professionals (periodistes, assagistes, opinions makers, gent de la publicitat,…). Cal que les demostracions que podem fer des dels nostres petits llocs (Girona, Manresa, un racó de Gràcia o de L’Hospitalet, Móra d’Ebre, o el que sigui) arribin arreu (TV, diaris importants, etc.).

Penso que ho podem aplicar a “Salvem, la Filosofia, ara!”, a “Una política millor és possible” o a ” Som Europa!”.  O a les tres: ens hi posem a treballar?

Anem fent, però…fem recompte?

resum2009

De tant en tant convé fer una mica de recompte de com van les coses: ho fan els botiguers, ho fan els polítics, ho fan els docents… ho fa tothom!!!

Només així es pot millorar.

Per això vull resumir, amb vosaltres, ara – pocs dies abans d’anar-me’n durant algunes setmanetes  a Cracòvia – certes coses que he tingut al cap aquest any. No són totes, ni potser són les més, més, més importants. Però són reals. Són qüestions sinceres:

a) el projecte “Salvem la filosofia, ara!” En teniu una bona explicació al web, i a la carta que es va publicar al DdG (la primera de les que surten) fa poc. A Facebook ja som més de 1.400: mireu, mireu…

b) tothom se n’adona que volem que se’ns governi millor, amb més transparència, proximitat, llibertat i dignitat. El projecte, “Una política millor, és possible!” ha nascut fa poc. També té un grup a Facebook, camí de les 200 persones. Pretén acabar amb la “partitocràcia”, perill per als qui ens estimem la bona gestió dels assumptes públics. Només les llistes obertes i la relació directa entre els electors i els nostres representants concrets ho pot aconseguir. Ara que – alguns partits amb agrupaments mig comprats per ells – ens volen fer empassar una determinada Llei electoral catalana (ben necessària d’altra banda) hem d’actuar. Si volem, és clar, com sempre… Hi ha una carta a La Vanguardia. També és una proposta afirmativa, positiva i – si no us sembla malament – la llençarem a l’aire (amb un Manifest), per SOR-PRE-SA, a l’agost (no ho digueu a ningú, eeeehhh??) [s’admenten idees pel nom, què fer, etc.]

c) finalment, no és pas un secret tampoc que hi ha gent que no estima Europa (alguns no la coneixen, altres pensen que és una manera de llençar diners…). Jo, personalment (tot i que acaben de rebutjar un projecte Comenius al meu IES i, sincerament, no els entenc als qui els distribueixen!!), em sento afeccionat a aquesta realitat supra-estatal, en la qual m’hi sento còmode. A més, m’agrada tot, o quasi. Vaig promoure un petit grup de treball per conèixer-la millor. Es diu, “Som Europa“, i aprofita el lema “Unity in diversity“. Si us sembla… l’any vinent seguirem fent “activitats europees

Apart d’això, segueixo publicant cartes, comentaris… i donant classes… total: que no parem! Per exemple, el de demà, al Magazine de La Vanguardia. A més, recomano, als docents en particular, que cerquin idees al grup Edu21, una forma positiva de reflexionar sobre educació.

Gràcies a tots pels vostres suggeriments, i fins aviat!!