Tres coses, i una quarta, per la Pasqua 2011

Andrea MantegnaEl temps passa volant i en el món d’avui dia casi mai ens aturem a pensar-hi. De fet, si t’atures, estàs perdut!

Amb les PDA i els Android i tot plegat la vida adquierix un ritme de vertígen, i quan no és un partit del Barça és un problema professional, o una multa de trànsit que ens sembla injusta o una malatia o un ensurt de salut. I què és allò important? Possiblement sigui fer un bon ús de la nsotra llibertat, tan malmesa en les èpoques en què sembla que n’hauríem de tenir més.

Per això, els parlo de 4 cosetes. Totes ho són d’importants, però decideixin vostès a quina li donen més vàlua. La votació es pot fer en els comentaris, que crec que estan activats (però mai se sap):

a) el 14 de maig la Plataforma en defensa de la Filosofia tornarà a recordar que l’atenció que les autoritats educatives i el currículum donen a aquesta àrea de coneixment és insuficient. Aquesta vegada la concentració – serena i pacífica – serà  Mataró, el matí del dissabte 14 de maig. Ens hi veurem? Val la pena! Cal!

b) els cristians celebrem en aquests dies la Setmana Santa i, al final, la Pasqua. Els poso aquí la imatge del Crist mort, del Mantegna. Ben coneguda. Impressionant. Si se’n vol saber més, se’n pot saber més… Qui era Jesús? Era un home genial? Era Itàliael fill de Déu? Sigui quina sigui la resposta, fanàtics i superficials no cal que hi participin: ells ja en tenen prou en anar tirant

c) aviat celebrarem el Dia d’Europa 2011 al Castell de la Trinitat, de Roses. Enguany tracta de l’Any europeu del Voluntariat, una qüestió ben important – a Europa i aquí – per a joves i no tan joves. Podeu trobar les informacions des d’aquest enllaç, i si voleu feu-nos companyia el 6 de maig. Els protagonistes principals en seran els meus alumnes de 4t d’ESO. Ara m’agradaria que gaudiu amb el vídeo que un d’ells ha penjat l’endemà de tornar de viatge de final d’estudis a Itàlia. A que és guai: diu i no diu, et du i et torna… i si coneixes la gent que hi surt… els reconeixes!!! Enhorabona, alumne!

d) i la quarta…., què els puc dir? Sóc un home i de pau… i no m’agrada cridar! Però – com en Jordi Pujol recentment ha reconegut – ara potser ja n’hi ha prou. Aquesta gent que no entenen les ganes de treballar i de viure en harmonia i solidaritat dels catalanas, s’estan passant un pèl. I potser haurem de prendre una decisió, no pas egoista, sinó d’estricta justícia. Llàstima que fins fa poc hi havia una “cinquena columna” enmig nostre (encara hi és, i ben activa i desmotivadora: són esl qui, de la política, en viuen!!). Gent bona per a res. Si algú en vols explicacions, me les pot demanar.

Mentrestant, bona Pasqua a totes i a tots i seguim treballant per al bé de cadascú, ja que – com escriu Mill a “On liberty” – jo també penso que “l’argument més fort contra la intervenció de la col·lectivitat en la conducta purament personal és que, quan hi intervé, és molt probable que ho faci malament i fora de lloc”. Ja n’hi ha prou dels tirans de fora i desl de dins.

Bon Nadal 2010 i un millor 2011

bronzino-hdHi hem arribat. Aquest vespre celebrarem un nou Nadal, el del 2010. Per molts milions de dones i homes té un significat precís: l’aniversari del naixement d’un Nen que és Déu. Per molts d’altres el signficat és menys precís: bons sentiments, festa i pau, reunió familiar…
Enguany he triat aquet oli florentí, que és a la Galleria degli Uffizi. Com podeu entendre és una “Sagrada Família amb Sant Joan Baptista”, de l’Agnolo di Cosimo (1503–72), conegut com Il Bronzino. A aquest pintor li deien així, “el morenet” (potser només pel color dels cabells). Feia retrats, principalment. Es mou dins del manierisme.

Era de família pobre, fill d’un carnisser. Va viure també a Pesaro fins que finalment va poder entrar entrar finalment a l’Accademia Fiorentina i aquí va arribar al màxim de la seva qualitat artística. Força de les seves obres són a Florència però també se’n troben a la National Gallery, de Londres, i arreu.

D’aquesta imatge m’enamora la tendresa amb la qual el cosinet més gran, en Joan, fill d’una cosina de Maria, acarona, i mira i besa el nen Jesús, que els ha nascut no fa massa.
Altres informacions
a http://en.wikipedia.org/wiki/Bronzino i en el núvol d’Internet.
Que tinguem un bon 2011, de debò!, i amb esforç personal i col·lectiu, sempre!! I aquí teniu la cançó del Nadal d’enguany de Coldplay. 😉

Què va passar? Per què va passar? Pasqua 2010.

bramantinoForça gent es felicita les Pasqües de Nadal, encara que potser no siguin gaire creients. En alguns països fins i tot es felicita la Pasqua de Resurrecció. És una tradició cristiana, que té una arrel històrica, de fa uns… 2000 anys, més o menys.

Què va passar està explicat aquí, per exemple. Ara vull felicitar-vos les Pasqües a tots els meus amics i coneguts. Sé que a alguns els pot sorprendre, però en un món on som lliures de pensar el que ens sembli i on les coses valuoses poden ser apreciades fins i tot quan no es comparteixin completament, aquesta n’és una llicència que em prenc.

Proposo aquesta imatge del Bramantino, que he fet servir per escriure aquests dies a la gent amb qui mantinc contacte virtual o real.

Aquí el teniu: un Crist ressuscitat. Potser recordeu el realisme amb el qual Gibson va representar la captura, procés i mort de Jesús a “The Pasion“. Aquell home tan especial va ressucitar, afirmen…  Fins i tot el cap dels soldats, un centurió, havia dit: “Aquest home era vertaderament el Fill de Déu” (Marc 15, 39). I aquí ens el pinta aquest italià del Renaixement. Té quelcom d’especial.

És una imatge impactant, que fa pensar… a tothom. Aquest “vir dolorum”es conserva a la Col·lecció Thysen a Madrid.

Coneixíeu Bramantino? Es deia Bartolomeo Suardi i va viure entre el XIV i el XV. Referències ràpides: Thyssen i Wikipèdia.

Bramantino era pintor i arquitecte, llombard. En les seves obres destaquen els elements arquitectònics. Potser n’hi ha poca evidència en aquest “Crist Ressuscitat”. En qualsevol cas, la cara, el cos i la capa presenten un dibuix acurat, manifesten qualitat arquitectònica, .
Sembla que Bramantino volia capturar la imatge d’un home perfecte – perfecte en la forma, en l’intel·lecte, i en la compassió.
Se’ns proposa com un home que ha passat per la mort i ara ja és independent, ja no forma part del món habitem els vius. El mantell que l’envolta té una brillantor gairebé metàl·lica i reflexa la pal·lidesa de la pell. La cara pròpiament dita té un color diferent, com si manifestés més vida que la que hi ha al cos.

Els ulls veuen més enllà de l’espectador: deixen un missatge. Són uns ulls que han vist coses que a la vida terrena no es veuen. Què diuen? Potser això?

Bones Pasqües!!!

Bon Nadal del 2009! I que sigui rellevant…

nadal-2009-bEl desig d’unes alegres i serenes festes del Nadal per a cadascú i cada família.

I que el 2010 sigui un any on es compleixin els bons desitjos que tots tenim al cor.

Enguany he pres aquesta imatge, senzilla –aquest any no hi ha res d’art “d’altíssim nivell artístic”–, però que m’ha impressionat. És el Naixement de Jesús, el Fill de Déu, en un llogarret de la vall del Rift (frontera Kènia / Uganda). A l’ombra d’un tamarinde, se’ns anuncia – amb altres personatges coneguts – que un Nen  és la nostra Pau. Uaaallaaaaa!!!!
Sant Josep és de la tribu karimoion i la Mare de Déu és una pokot: es tracta de dos pobles tradicionalment enemics i enfrontats. Ens n’adonem què vol dir??

Per als creients cristians, el Nadal és un esdeveniment clau, únic, misteriós, sublim! Per a tots, el record que – en aquest món – estem per quelcom més que per a enfrontar-nos o dominar d’altres [ Més informació: karimoion, pokot, tamarinde, font de la il·lustració ]. Bones festes!!

NB.- Per cert, del 2009, podem recordar aquí: possible Comenius; Darwin?; Salvem la Filo?; Dia d’Europa; Cracòvia!!; “Àgora”; la recent Jornada de Filo per a 2n de Batxillerat; i llibres, pel·lícules, tertúlies, etc. Gràcies a totes i a tots!!

Cracòvia: unes setmanes d’agost. Una experiència més

CracòviaAquest estiu del 2009 tinc la sort de passar ben bé tres setmanes a Cracòvia. La dita polonesa “Cracòvia no va pas ser feta en un dia” recorda que és una ciutat amb una història llarga i rica. No hi havia estat mai. Visc a una residència universitària, de construcció recent, assolellada i al costat d’un parc. Per a arribar al bell mig de la ciutat només em calen quatre parades de tramvia – el n. 8 – o una passejadeta a peu.

No faré aquí una explicació detallada, ni tampoc definitiva. Fins ara m’ha impactat molt el centre de la ciutat, tota la zona al voltant de la Plaça del Mercat (on hi ha la Torre de l’Ajuntament, la Llotja dels Teixits, l’església de Santa Maria i llocs adients per a prendre-hi cervesa local, com la Tyskie, o d’altres). He estat també al Wawel, la muntanyeta central de la Polònia mil·lenària, una mena d’ “acròpolis polonesa”. Des del 1320 la Catedral del Wawel va ser el lloc de coronació i sepultura dels reis (especialment els Jagellons) i és el panteó dels grans herois nacionals i el lloc de culte dels sants Estanislau i Eduviges.

En els primers dies m’he recorregut tot el que he pogut: monuments, el barri jueu del Kazimierz (i la vergonya del gueto que es va fer a l’altra banda del Vístula durant l’ocupació nazi), esglésies a dojo, la Universitat Jagellònica (el famós “Collegium Maius”) on va estudiar Arts Liberals des de 1491 en Copèrnic, el jove de Torun. Però de tot això ja en vaig parlant al Facebook.

De les explicacions de Wikipèdia – ben feta – en trec que Cracòvia és la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia. Té uns 750.000 habitants i ha estat un centre científic, cultural i artístic del país i de tota l’Europa central. Molts la consideren encara ara el cor de Polònia. Té una història de més de mil anys.

xs-crac-col_maius-2

Al pati del Collegium Maius (Universitat Jagellònica), on va estudiar Copèrnic

Anem a la història recent: després de recuperar la independència nacional al final de la Primera Guerra Mundial, el setembre de 1939 Cracòvia va ser ocupada pels nazis – com la resta del país – i es va convertir en la capital dels territoris ocupats polonesos. Hi van situar força camps de concentració – i d’extermini!! -, tristament famosos, com el ben conegut d’Auschwitz-Birkenau, on he estat recentment. Tot i que la guerra hi va fer alguns danys, Cracòvia va sortir-se’n  globalment bé dels bombardeigs i de les destruccions massives.

Va perdre això sí molts d’habitants, sofrint la deportació de gran part dels seus ciutadans jueus. També més de 150 professors i científics de la Universitat Jagellònica, reunits a l’aula 56 del Collegium Novus, van ser detinguts i empresonats: la majoria van morir. Els esdeveniments específics que van envoltar el gueto jueu es descriuen a la pel·lícula biogràfica “La llista de Schindler”, basada en el llibre de Thomas Keneally. Hi he passat també pels llocs del film, que són reals.

xs-crac-schlinder-2Després de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va controlar el país. Intenta disminuir la influència dels cercles artístics i culturals de Cracòvia, a més de pretendre destruir la religiositat i qualsevol manifestació en favor de la llibertat de les persones. Un exemple que se n’ha fet paradigmàtic és la creació d’una nova ciutat, Nowa Huta, on s’hi construeix la fàbrica de producció d’acer més gran del món en aquell temps. L’objectiu fou el d’atreure treballadors socialistes per contrapesar el pes dels “intel·lectuals capitalistes”. Tot i que el projecte sembla una bogeria, es va dur a terme: era la ciutat modèlica del socialisme real. Un fracàs absolut: són conegudes les anècdotes relatives a l’aixecament popular d’una creu i a la construcció clandestina de l’església de la ciutat. També l’he visitat. Tinc un amic que treballa al Museu del Comunisme: hi aniré un dia d’aquests.

Tot això no va aconseguir canviar la manera de ser ni la cultura dels cracovians: he vist la gent i visitat els llocs, dins i fora de Cracòvia. Per exemple, els Santuaris, com ara els de Jasna Góra o el de la Divina Misericòrdia. També la Universitat va resistir a la imposició de la dictadura comunista.

El 1978 la UNESCO va inscriure Cracòvia a la llista del patrimoni de la Humanitat.
La resta de coses de la meva estada estiuenca aquí us les explicaré al Facebook o personalment. Les fotos al Facebook són fàcils de trobar
Bones vacances 2009!!

He descobert un nou món cultural: el del vi

rioja-1El dijous 21 vaig fer una excursió que semblava que havia de ser “normaleta”, però va acabar sent extraordinària. Els que em coneixeu personalment us en riureu de mi, ho sé!, però…

Vaig visitar Logroño – tal cual ! – i em va agradar força (la catedral, el riu Ebre… i sobretot uns pinxos amb vi negre que fan al carrer del Laurel). recomano el pinxo de xampinyons (el xampi) i el “cojonudo” (es diu així, què voleu que hi faci?).

I després vam estar a Briones i a Laguardia. Jo en sé poc poc de vins i del món que l’envolta (només sé que m’agraden i que algunes amplolles costen un ronyó). Per això em va entusiasmar visitar el Museo de la Cultura del Vino, que pertany a la Dinastía Vivanco, al costrat de Briones. No exagero ni una mica si us dic que val la pena: hi és tot, però enfocat des d’una perspectiva cultural (hi ha 2 Picassos, un piló de peces originals de tota mena…, sempre en relació amb el vi).

La noia que ens ho ensenyava era una Historiadora de l’Art i ho va fer bé. Hi vam estar 3 horetes però dóna ben bé per a tot un dia sencer.

Creieu-me, aneu-hi i… ja em direu! La foto és a un dels patis exteriors on hi tenen quesi 300 vinyes diferents. I.. a qui l’han dedicat…? A Dionís, el déu del vi (entre d’altres cosetes), qui és dibuixat de maneres ben variades però sempre amb raïms a la mà. Fins la propera…

Guggen… què? Un museu ben curiós, i una mica de cultureta!

bilbao1Hola! Ahir, dijous 7 d’agost vaig estar amb alguns amics al Museu Guggenheim, de Bilbao. No hi heu pas estat? Mireu: un consell abans d’arribar-hi: compreu l’entrada per Internet o a un caixer de la BBK de Biskaia, perquè hi ha unes cues de ca l’ample. És maco fer cua…: et pots fer fotos, socialitzes amb turistes…, però quan ja fa una horeta que hi ets comença a fer més pal.

És un edifici ben singular, que ja per ell mateix val la pena. A la web us podeu descarregar en quatre idiomes (de l’euskera al francès) l’explicació de tot el projecte. Us poso aquí unes expressions en anglès per a practicar una mica. Penseu que si no la Pili, l’Anna, en Valentín i la resta de l’equip d’anglès, us les faran passar magres l’any vinent: “The Guggenheim Museum Bilbao, designed by North American architect Frank O. Gehry, is a magnificent example of the most groundbreaking architecture to have come out of the 20th century. The building itself is an innovatively designed architectural landmark that creates a seductive backdrop for the exhibition of contemporary art”. Entesos?

Actualment, a més de la col·lecció permanent, hi ha una mostra retrospectiva de Juan Muñoz (punt de referència de la renovació de l’escultura contemporània internacional) i una altra que explora la influència del surrealisme en el món del disseny. Es titula “Cosas del surrealismo” i hi serà fins al 9 de setembre. Ta bé!

De la col·lecció permanent, us suggereixo especialment “La materia del tiempo“, la reflexió més completa de Richard Serra (res a veure amb mi) al voltant de la fisicitat de l’espai i la naturalesa de l’escultura. Més coses si punxeu aquí!! És impressionant i agradable.

Apart d’això, us suggereixo que hi aneu amb temps, hi passegeu , xafardegeu, doneu un cop d’ull la Llibreria, a la terrassa, als voltants. Si és que fins i tot els lavabos – al menys els d’homes! – són de disseny. Aquests dies hi havia obres just al davant: quedarà molt maco, però ara per ara és una mica incòmode tot plegat.

Vam dinar de pic-nic a un parc proper, que era molt tranquil i agradable: semblava anglès! I havent dinat, tornem-hi!

En fi, val la pena anar-hi. Per cert, un altre dia, si voleu, em podeu preguntar l’opinió sobre l’Expo de Saragossa 2008: vaig ser-hi fa uns dies i encara no m’he recuperat del tot.