Arxiu de la categoria: Educació

Un possible projecte Comenius per a l’IES Illa de Rodes

Publicat el per
Respon

napoli1Recentment, alguns professors de l’IES Illa de Rodes hem tingut l’oportunitat de participar a un “Preparatory meeting” per a un possible projecte Comenius. L’activitat s’ha desenvolupat a Nàpols, d’acord amb la invitació formulada per la Prof. Giulia Daniele – a nom del seu Institut – per a la concreció immediata dels objectius.

Aquest projecte Comenius, d’una eventual durada de dos anys (2009-2011), duria com a títol “Bridges over the seas” fent referència al que comuna als Instituts dels països que l’estem preparant, la presència de mars i oceans, des de l’Atlàntic (Portugal) fins al mar Negre (Turquia). La trobada de treball s’ha desenvolupat principalment a San Sebastiano al Vesuvio, al costat de Nàpols, on es troba el Liceo Scientifico Salvatore di Giacomo, des del qual s’han fet ja algunes activitats d’abast europeu. Està situa a la falda del Vesuvi, muntanya ben coneguda per la història que l’envolta i perquè és un volcà dormit, no pas apagat.

napoli03Tot i que els centres educatius del països implicats en aquest projecte concret són – a més de nosaltres, l’IES Illa de Rodes – de Grècia, Romania, França, Bulgària i – com he assenyalat abans – Turquia, Portugal i els amfitrions d’aquest meeting, a Itàlia hi hem treballat presencialment els profs. Estorc, Lesport, Daniele, Liberani, della Fazia, Petillo, Tejeda, Serra i, “on line”, en estret contacte entre tots, la resta dels països compromesos amb la iniciativa.

Els professors hem tingut l’oportunitat d’estar amb els alumnes de 3r i 4t del Liceo italià, de treballar en intenses sessions i també de fer-nos càrrec de la riquesa cultural i patrimonial de l’entorn del golf de Nàpols (Ercolano, Pompei, la mateixa ciutat de Nàpols, etc.). El següent pas del Comenius és la presentació de la “application form” a les Agències nacionals i cercar d’implicar el màxim de docents i alumnes en la realització d’aquest Comenius que tant ens il·lusiona i del que tan profit esperem treure.

Fa pocs dies, la TV local “EmpordàTV”, que es pot consultar per Internet, es va fer ressó del projecte del nostre Institut.

“Les idees mouen Europa”: estudiants creatius i innovadors

Publicat el per
Respon

peCom cada any segueixo amb molt d’interés la iniciativa “Primavera d’Europa“, del meu amic Petru Dumitru, des de Brussel·les.

És una bona manera de preparar-se per a la celebració del 9 de maig, amb un estil operatiu, didàctic i – perquè no? – internacional. Força anys hem fet xats amb estudiants d’arreu de la UE. A veure què se’ns acudeix per al 2009??!!

La Primavera d’Europa és una iniciativa organitzada per la European Schoolnet i coordinada per la Comissió Europea. La pàgina web d’aquest curs ja és online: aquí. És la setena edició i durarà des del 25 de març fins a primers de maig de 2009, dedicant un interès especial al 9 de maig, el Dia d’Europa.

És part integrant del “Pla D” per al millorament de la democràcia, el diàleg i el debat. Enguany es  pretén promoure la creativitat i la innovació a Europa i a altres països. La idea és experimentar ambdues accions a les escoles i a escala europea.

El 2009 és l’Any Europeu de la creativitat i la innovació (AECI): el principal objectiu que s’han fixat és aconseguir que els individus siguin capaços d’apreciar el canvi com una oportunitat i acceptar-lo com un repte. L’AECI servirà per donar un nou impuls a la investigació, la competitivitat, el coneixement, l’afavoriment de les sinergies existents i la creació d’altres noves.

Els Ministeris d’Educació dels 27 països de la UE hi estan implicats i el lema d’enguany és “Les idees mouen Europa”. Amb això es vol afavorir la participació imaginativa dels estudiants a través dels xats a la web, de projectes col·laboratius, etc. La innovació té un lloc dins del marc de l’educació i la formació. Podem escriure’ns sobre tot això, i comprovar sovint quines activitats tenim a l’abast.

Un parell de llibres senzills que he llegit per Nadal

Publicat el per
Respon

eliotPer casualitat han caigut a les meves mans un parell de llibres: us els recomano, encara que no són ni nous ni – potser – el que us esperàveu de mi.

Un és el famós drama poètic de T.S. Eliot, “Assassinat a la Catedral” (escrit i interpretat per primera vegada el 1935) on s’exposa d’una manera grandiosa l’assassinat de Thomas Becket – el 29 de desembre de l’any 1170 – en un lloc concret de la Catedral de Canterbury.

Recordo que fa un any i pico hi vaig ser, en aquest lloc, i que m’esgarrifava imaginar-me l’escena: els 4 cavallers, creient complir ordres d’Enric II, maten a l’arquebisbe que havia estat el millor amic i el servent més lleial del rei. El problema és que Becket va defendre els interessos de qui està per sobre del rei i de l’amistat, els interessos divins. Impressionant de debó! L’he llegit en castellà, però el trobeu en qualsevol llengua: per exemple, en català.

juniaL’altre és per a la gent jove. L’ha escrit un anglès, Michael E. Giesler, i es diu “Junia“.  És la narració novel·lada (en castellà el teniu a la “Col·leció Astor” que dirigeix un vell amic meu a l’editorial Palabra, de Madrid) de les vicissituds d’una noble i “guapa”teenager en els inicis del cristianisme a la Roma imperial.

Expressa amb una gràcia encisadora com, ben sovint, la fascinació que duia una nova religió anava acompanyada de la lluita social, la divisió familiar i el perill d’una mort vegonyosa per als qui n’eren entusiastes com per a afeccionar-s’hi. Penso que ensenya a ser valent, i això encara cal,… i tant que cal! A més, es llegeix amb gust i pot fer plorar als qui no siguin de pedra o – fins i tot després d’injectar-se 4 episodis seguits de “Física o química” a la TV – no hagin perdut el gust per les narracions .

La felicitat, és al nostre abast?

Publicat el per
Respon

happinessEl Magazine de La Vanguardia – aquell que reparteixen els diumenges i que és ple de fotos i de publicitat – cada cop m’agrada més. El diumenge 14 de desembre hi ha un text que es titula “La fórmula de la felicidad”. El recomano: aquí el teniu.

Tot i que la meva opinió és que la concepció de la felicitat d’Aristòtil és ben millor que la dels altres que se citen en el text, us en copio un fragtment: “La felicidad, por fin, parece estar al alcance de nuestra mano.
El largo recorrido que nos ha llevado hasta este punto arrancó antes de la era cristiana en las ágoras atenienses, donde nació una nueva ciencia que daría mucho que hablar: la filosofía. Nombres como Platón, Sócrates, Séneca o Epicuro fueron algunos de sus hijos más insignes, los primeros en elevar preguntas fundamentales sobre el hecho de ser humanos y de cómo los seres humanos podíamos alcanzar la felicidad. Pero hasta hace muy poco, para la mayor parte de la sociedad sus enseñanzas quedaban relegadas a los libros de historia, sin conexión con la vida moderna y, por supuesto, sin efecto sobre nuestra capacidad de ser más o menos felices.

Todo esto cambió en los albores del siglo XXI. Exactamente en el año 2000, un filósofo de nuestro tiempo, Alain de Botton, puso a los viejos filósofos a la orden del día en un libro que vendió cientos de miles de ejemplares en todo el mundo: Las consolaciones de la filosofía. En él demostraba que las palabras de los clásicos eran perfectamente válidas para dar respuesta a las inquietudes del hombre moderno y a la eterna búsqueda de la felicidad (…).

En el año 306 a.C., Epicuro fundó una institución filosófica cuyo objetivo era promover la felicidad, según una definición propia que aseguraba que “el gozo es el principio y el fin de una vida dichosa”. Esta afirmación dio pie a numerosos equívocos…”

En parlem en un proper xat al nostre Campus virtual ?

Com es fa per a redirmir-nos quan l’hem ben espifiada?: una altra “super-peli”!

Publicat el per
4

ccielo02Una pel·lícula sincera, tendra, dura i, a la vegada, educativa. És una narració dramàtica que adapta una novel·la d’en Khaled Hosseini. Bona part dels diàlegs de la pel·lícula són en dari i pastun, dues de les llengües de l’Afganistan. Suposo que ho fan per a què sigui més realista: el doblatge al castellà és boníssim. Els paisatges i ambients no són pas d’estudi: semblen del mateix Afganistan.

Un resum de la trama, que us copio d’Internet: “San Francisco, año 2000. Amir, felizmente casado, recibe ejemplares de su primera novela; tal hecho coincide con una llamada desde Pakistán, lo que despierta recuerdos en parte sepultados, pero nunca olvidados. Corría 1978 y en Kabul, Afganistán, siendo un niño pastún, era amigo de Hassan, a pesar de que éste era de etnia hazara e hijo de Alí, un sirviente de su padre. Ya en esos años había empezado a apuntar su habilidad para imaginar historias, y los dos chicos disfrutaban sobremanera haciendo volar cometas. Pero un hecho traumático va a levantar un muro entre ellos… La invasión soviética de 1979 obligará a Amir y a su padre a intentar la huida del país, lo que tras varias peripecias conduce a Estados Unidos”. Adverteixo, però, que hi ha molt més.ccielo01

Els temes són l’amistat, la justícia, la lleialtat, la redempció. M’ha impressionat com s’expressen les il·lusions pròpies de la infància, un dels períodes en què els humans som més grans, més dignes. Hi ha frases glorioses, d’aquelles que un diu: “jo, me la voldria escriure per a recordar-me’n sempre!!!”.

La pel·lícula parla de les equivocacions o – per ser més clars – dels pecats que comet fins i tot la gent normal, essent o no nens, i també del sentit de culpa i de la possibilitat de reparar les faltes i de redimir-se mitjançant el perdó i el lliurament als altres. Hi ha com una mirar de Déu, que es concreta en l’expressió: “Hi ha un camí per a tornar a ser bo”. Els nens i els altres actors, genials!!

Els film dura 122’, el director n’és en Marc Foster i va ser realitzada l’any 2007. La van haver d’enregistrar a la Xina, en llocs molt adients, i han protegit els nens que hi van participar per a evitar-los la possibilitat de represàlies. ÉS que la situació a l’Afganistan és, realment, dura, dura. Que bé que vivim a Occident, tot i que a vegades no ens ho sembli. Es troba fàcilment en DVD i, si no, demaneu-me-la.

Ja tenim un Campus virtual !!!

Publicat el per
Respon

Des de fa unes setmanes, força alumnes del nostre Centre  poden seguir treballant i col·laborant al propi aprenentatge i al dels altres des de caseta, o des de la Biblioteca pública.

cvAmb l’ajut de la Plataforma Moodle de la XTEC (anomenada Àgora en codi) poden accedir a alguns cursos i realitzar un munt de consultes i activitats. Això s’anirà estenent.

Per exemple, en algunes de les assignatures de Filosofia (des de la de 2n de Batxillerat, o la de 1r, i fins a l’Educació eticocívica de 4t i la Filosofia per a joves de 1r) es poden consultar els apunts, les fitxes i textos de treball, etc, així com també lliurar treballs i activitats, participar en fòrums o xats o omplir qüestionaris d’autoavaluació.

Una de les coses més importants és que el Moodle no és un Fotologot o un Messenger sinó un àmbit acadèmic d’aprenentatge, quelcom seriós, on tot ve enregistrats i avaluat per professor.

Forçá cursos admeten un accés als Convidats, punxant on diu “Visitant”. Es pot escollir l’idioma, des de l’àrab a l’anglès o al català.

S’agrairan comentaris sobre aquesta experiència. En els propers dies tenim convocats els primers “xats acadèmics”. A veure si surten bé…

Coneixeu Facebook?: mireu aquest article !!!

Publicat el per
2

fb-2Hola! No esteu encara a Facebook? De què aneu?

El diumenge 9 de novembre m’han publicat un article a El Punt (“Xarxes socials a Internet: repengem-nos-hi?“. Aquí el teniu complet (fent click!), i a continuació us en faig cinc cèntims d’alguns paràgrafs, ok?

M’interessa molt la vostra opinió, ja sigui comentant-ho aquí o enviant-me un e-mail o – fins i tot en l’era del Facebook – a través del meu Facebook o – fins i tot – jeje, de paraula…

Algunes coses que he escrit són que… “des del maig del 2008 tenim Facebook en català (ca.facebook.com). Aquest és un d’aquells fenòmens que se’ns en poden anar de les mans: hi ha més de 100 milions de persones que hi són, i el nombre creix sense desaccelerar-se. Aquest matí llegia una «dieta digital»: per sobreviure a l’excés d’informació aconsellaven esborrar-se d’una «xarxa social». Podria deixar jo el meu Facebook? Mai de la vida! (…).
fb-1Sé que tenim «vida real»: anem a l’escola o al treball, fem esport, xerrem en família… però Facebook ha aconseguit esdevenir una «xarxa social completa», en la qual ens submergim. La Naomi Alderman, a l’article «Hello, friend! Will ever meet?» (The Guardian, 12/9/08), es torna a fer la pregunta: ¿les amistats online són realment amistats? Ella opta decididament per la comunicació IRL («in real life»), com la majoria de nosaltres. I les estadístiques encara ens són favorables: el 90% dels contactes i amics que tenim són de gent que coneixem «face to face» (…).
Faig dues propostes: (a) acceptar només amics coneguts realment i (b) mai, mai, mai… comparar-nos amb ningú. Transmetem-ho als joves. Recuperem els sentiments, la proximitat física, percebre una cara real cansada i notar el somriure, que «fa bona olor». Som humans i Facebook només és una eina. Això sí, guapíssima!”.
I un últim detall. A l’article vaig escriure que “des del 2007 s’hi afegeixen uns 250.000 usuaris cada dia: el creixement setmanal supera el 3%. La gent jove hi entra arrossegada per altres i n’actualitzen sovint les dades”. Se m’ha dit que m’he passat amb aquesta dada. Potser sí, però us n’assenyalo, la font: està recollida al diari El País. En fi, si ens enganyen…

Un equip de periodistes al nostre IES

Publicat el per
1

Pa?sDes de fa força anys, alguns diaris i altres mitjans de comunicació pretenen que els estudiants us fiqueu dins del meravellós món de la comunicació. Sovint cerquen la seva pròpia difusió o donar una imatge de col·laboració amb el món educatiu. No sé si ho fan amb tota la bona intenció del món, però no és pas dolent que ens ofereixin algunes possibilitats.

Una de les més interessants és la de El País. El projecte s’anomena El País de los Estudiantes, i és un programa dirigit a … Bé, us ho copio, en breu. “…es un programa dirigido a colegios e institutos con el fin de que alumnos/as y profesores/as elaboren en equipos un periódico a través de Internet y puedan ganar, además, fantásticos premios”.

Hi participen alguns professors (jo ja m’hi he enregistrat i tinc les meves claus d’accés) i hi poden intervenir els estudiants de 3r d’ESO en amunt. L’objectiu és que – entre els qui us hi enregistreu – fem un equip per a confeccionar i editar un diari, com si fos imprès, però amb Internet. Ells ens donen totes les eines necessàries, i un disseny preparat (sembla el seu!!!!).

El diari que podríem fer ha de tenir cinc seccions (una pàgina de cada com a mínim):  Portada i (1) Sociedad y Cultura, (2) Deportes, (3) Medio Ambiente, (4) Tu Entorno y (5) Tema Libre. Els alumnes podeu ser (a) dissenyadors, (maquetar les pàgines: és super-fàcil…); (b) redactors (escriure els articles); (c) fotògrafs o il·lustradors (aportar els continguts gràfics) i (d) correctors (revisar l’ortografia, gramàtica i estil). També es pot fer més d’una feina. Eest-al professor coordina tot això: tindríem reunions per Internet (Messenger o Moodle) i algunes presencials…

Podeu mirar-ho a la pàgina http://www.estudiantes.elpais.com/ (poseu la província de Girona, i…. després mireu-ho: especialment allà on diu “Conoce el País de los Estudiantes en 5 minutos”: és un breu vídeo, com el d’aquí a l’esquerra) . Us podeu enregistrar a l’altre lloc que he marcat amb vermell a la foto de dalt: “Regístrate”.

Avantatges d’enregistrar-vos: a) que podreu participar en un apassionant concurs – o més d’un – amb excel·lents premis (una mena de Trivial) . Jo ja he tingut alumnes que han guanyat una PDA, un MP3 i fins i tot un portàtil…; b) podeu formar part de l’equip de periodistes del nostre IES (cal que em comuniqueu les dades per a donar-vos-hi d’alta). En els dos casos, triomfarem!!!

Us hi animo!!! Pregunteu-me el que us calgui, ok?

Idees per a millorar el món

Publicat el per
Respon

Cada cop som més és els que estem convençuts que, al món, hi ha un piló de gent que pot tenir bones idees. No només per a ajudar un altre sinó per a aconseguir que altres ajudin a altres.

Un exemple simpàtic el tenim en la pel·lícula “Cadena de favores“, que ens ha fet plorar un mica a tots.N’hem vist un fragment a classe de Filosofia per a joves, recentment.

Un altre és el Projecte 10 a 100: mira’l, mira’l… Què en penses?

Els petits “grans filòsofs” del nostre IES (un “tresor”, i dels bons!)

Publicat el per
3

“Hi ha algú més com jo?”

Gran pregunta! Enguany tenim a l’IES Illa de Rodes, de Roses, un grup de 78 alumnes de 1r d’ESO que han començat una assignatura completament nova: la “Filosofia per a joves“. S’imparteix com alternativa a la Religió.

nen-filo1

Aquesta assignatura vol ser una suau i progressiva introducció a certs àmbits de la Filosofia: teoria del coneixement, antropologia, lògica.

L’edat dels alumnes és la ideal per a ficar-s’hi: al voltant dels tretze anys tenen la curiositat i la imaginació, i a la vegada la “maduresa” de no ser petits, per a pensar, dialogar, construir conceptes.

Com objectiu pedagògic es vol millorar la capacitat d’argumentació, d’anàlisi, de sentit crític, etc., al mateix temps que se’ls van introduint els conceptes que els podran ser útils en diferents matèries humanístiques i de l’àrea de la Filosofia, ja sigui a l’ESO (a l’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans o a l’Educació eticocívica, per exemple) o al Batxillerat.
D’alguna manera és una matèria “oberta” en la que s’estudiaran temes “prefilosòfics” que no siguin objecte directe de treball en altres àrees i que resultin interessants i adequats al context de Roses i al nivell acadèmic de l’alumnat. Entre els procediments: conceptualització, argumentació, escriptura, expressió, formulació de qüestions, lectura i percepció comprensives i d’altres.

Es poden veure aquí el programa i les dues primeres fitxes, la del jo i la del temps. El contingut s’anirà posant a la web. Una cosa que ha quedat clara és que, en general, hi ha nivell. Vegin-se, si més no, algunes de les qüestions que els alumnes han plantejat com a “temes a resoldre”:

  • Quan vaig començar a ser jo? Des de quan sóc jo?
  • Hi ha algú com jo?
  • nena2Què seré quan sigui gran?
  • Es podria viatjar en el temps?
  • Per què plorem quan estem tristos?
  • Els sentiments, serveixen per alguna cosa?
  • Quan jo era petita, en tenia de sentiments?
  • Què és, de veritat, el temps?
  • Alguna vegada podrem aturar el temps?
  • Per què els ocells parlen?
  • Per què tenim 5 sentits i no 6?
  • Es poden fer servir els 5 sentits a la vegada?
  • Tenen sentit tots els sentits?
  • S’han de fer guerres per tonteries?
  • Per què si una noia i un noi són amics, casi sempre es pensa que són xicots?
  • Un dia de festa, és igual per a tothom?
  • Són necessàries les festes?
  • Per què no diem la veritat?
  • Com podem refiar-nos que algú ens diu la veritat?
  • Per quina raó l’art és avorrit per algunes persones i interessant per altres?
  • Qui el va inventar l’art?

Són preguntes reals, escrites el segon dia de classe, quan només havíem practicat amb una fitxa d’introducció. A veure com anirà! Si vostès tenen bones idees (estic llegint també les coses dels excel·lents projectes tan ben desenvolupats a casa nostra per diferents professors), escriguin-me, si els plau.