Som menys lliures del que ens pensem? La democràcia funciona? Sabem prou filosofia política…?

Dennis Gansel ja havia demostrat a Napola (una pel·li molt forta, també) que li interessen els joves i l’atracció que poden exercir en ells les ideologies totalitàries. Aquest és justament el tema de “L’onada”, encara que situat en un context contemporani en comptes de nazi.

La trama gira al voltant de Rainer Wenger, un carismàtic professor d’Institut que anhelava dirigir un projecte educatiu al voltant de l’anarquia; un professor se li ha avançat, i s’ha de conformar amb abordar en la seva classe l’autarquia. Relacionant-lo amb el sorgiment de dictadures, el feixisme i el nazisme, Wenger articula unes sessions molt pràctiques, que presenta els elements que expliquen el seu atractiu: esperit de grup, ideals comuns, ajuda mútua, uniformes i parafernàlia exterior … Un dia els demana que vinguin tots amb texans i camisa blanca, o que dissenyin un logo, o que … Els nois comencen a entusiasmar amb aquest moviment que denominen “L’onada”. Sembla que guanyen en autoestima i esperit d’iniciativa. Però pot ser que aquesta “onada” es transformi en “tsunami”, un brou de cultiu d’actituds violentes, abús de poder i menyspreu de les minories.

Es pot dir que la trama d’aquest film està més ben plantejada que resolta.  La idea té enganxada i es presta al debat, i adverteix no només dels perills de determinades ideologies, sinó també de la fluixera del nostres adolescents (no pas tots!!, certament) que s’avorreixen sobiranament amb la seva droga, el seva alcohol, el seu sexe i les seves festes, i que necessiten una mica més. És suggerent com el professor protagonista perd el control de l’experiment i oblida les mesures necessàries de prudència que tot docent ha de tenir.

Gansel, el director de la pel·lícula,  imprimeix a la narració un ritme dinàmic, molt “heavy”, tant en les activitats clandestines dels nois, com en aquestes classes que galvanitzar l’alumnat i en els partits de waterpolo.

L’heu vist? Aprofito per recomanar que recolzeu la presència de la Filosofia a l’ensenyament secundari català, anant al bloc aquest (i adherint-vos-hi): el contrari de “la ola”.  Teniu una fitxa de treball aquí s’hi pot accedir com a convidat: és lliure).