Arxiu de la categoria: Educació

Els joves estimen la Filosofia. I la necessiten: ells… i tots!

Publicat el per
Respon

girl_basketball-b

Fa poc he rellegit l’inici del llibre d’en Roger-Pol Droit “La filosofía explicada a mi hija“. És genial. Aquí els ofereixo un enllaç a les tres primeres pàgines, amb un titolet ben clar “Per què aquest llibre?”. Entre d’altres coses escriu…

“«Filosofía» es un término que suele asustar.
Nos imaginamos cuestiones muy complicadas, un vocabulario enigmático, libros de los que ni siquiera entendemos su título. Un universo aparte reservado a algunos especialistas: ¿tal vez gente de otro planeta? En definitiva, se trataría de una actividad que no podría desarrollar cualquiera. Y nos equivocamos al creer esto.
Pues todos -en particular los niños y los adolescentes- nos preguntamos sobre el sentido de la vida y sobre la muerte, sobre la justicia, la libertad y otras cuestiones esenciales. Por otra parte, todo el mundo es capaz de reflexionar, razonar y organizar sus ideas. Y esto es lo único que se requiere para comenzar a filosofar: preguntas y capacidad de reflexionar”.

Fa ja uns anys, vaig llegir – trobat per casualitat – en català! – a “La Casa del Libro” de Madrid, un altre llibre encisador de qui – ara – és un bon amic, en Tobies Grimaltós: “El joc de pensar. Converses amb Marta” (que també en aquest cas, és la filla del professor de Filosofia que escriu el llibre!!). Genial, també! El recomano als joves – i als pares dels joves – interessats en que el pensamnet dels seus fills no sigui pla, pla… sinó més profund i ric.

girls_computer-bI aprofito l’avinentesa per fer dos clams: un – que ja us imaginàveu! – és en favor de la dotació horària digne d’hores de Filosofia a la Secundària (almenys tantes com les altres matèries, no la meitat o una tercera part!!!); l’altre clam, per obrir els ulls cap al món, cap a fora.

Mireu, amb això darrer vull dir que – arreu – hi ha “Filosofia per a gent jove”. En uns dies de malaltia – lleugera, molesta i indesitjada – que estic passant, he rellegit els llibres de David White (Philosophy for Kids) i de Sharon Kaye (Philosophy for Teens), aparts d’altres (com els excel·lents articles a la revista Guix de març 2009, al voltant del projecte Filosofia 3/18).

Fins ben aviat, ja sigui al Campus virtual del meu Institut o en algun fòrum sobre Filosofia. No deixeu de cercar llocs i llegir-los, sigueu grans o jovenets.

Bon 2010 !!

Publicat el per
Respon

yes_we_canConfio que l’any 2010 surtin endavant els bons projectes que cadascú de nosaltres té. Us prego que feu – i que fem! – tot el possible, ja des d’ara.

Com a regal de benvinguda, se m’ha acudit oferir-vos l’enllaç a 4 “Contras” de La Vanguardia que, en la meva opinió, tenen missatges positus, afirmatius, útils. N’hi ha més (imagino que uns 365 més o menys), però no ho podem pas llegir tot.

Estan en PDF, fàcil de llegir, imprimir, etc., i s’hi pot arribar (és al Campus virtual, però s’hi arriba, i gratis: no us desanimeu a la primera, val?). I si n’hi amb aquests ànims les aconseguiu, escriviu-me.

He escollit:

  • la Harvey, que “volia arreglar el món i no sabia com”, i ara ja ho sap;
  • la Calderón, que ha estudir com enfocar l’anticorrupció en la vida pública;
  • la Hartigan, que ens explica com cal crear bons projectes; i, finalment, un home:
  • en Sharma, que ens recorda per què estem al món: el secret de la felicitat és fer feliços als altres. Atribueix al seu pare, al pare d’ell, una frase que em sona a “xocolatina Bacci“: “Hijo, cuando naciste, tú llorabas mientras el mundo se alegraba. Vive la vida de tal forma que cuando mueras el mundo llore mientras tú te alegras”.

Ens veiem després de Cap d’Any!

Bon Nadal del 2009! I que sigui rellevant…

Publicat el per
1

nadal-2009-bEl desig d’unes alegres i serenes festes del Nadal per a cadascú i cada família.

I que el 2010 sigui un any on es compleixin els bons desitjos que tots tenim al cor.

Enguany he pres aquesta imatge, senzilla –aquest any no hi ha res d’art “d’altíssim nivell artístic”–, però que m’ha impressionat. És el Naixement de Jesús, el Fill de Déu, en un llogarret de la vall del Rift (frontera Kènia / Uganda). A l’ombra d’un tamarinde, se’ns anuncia – amb altres personatges coneguts – que un Nen  és la nostra Pau. Uaaallaaaaa!!!!
Sant Josep és de la tribu karimoion i la Mare de Déu és una pokot: es tracta de dos pobles tradicionalment enemics i enfrontats. Ens n’adonem què vol dir??

Per als creients cristians, el Nadal és un esdeveniment clau, únic, misteriós, sublim! Per a tots, el record que – en aquest món – estem per quelcom més que per a enfrontar-nos o dominar d’altres [ Més informació: karimoion, pokot, tamarinde, font de la il·lustració ]. Bones festes!!

NB.- Per cert, del 2009, podem recordar aquí: possible Comenius; Darwin?; Salvem la Filo?; Dia d’Europa; Cracòvia!!; “Àgora”; la recent Jornada de Filo per a 2n de Batxillerat; i llibres, pel·lícules, tertúlies, etc. Gràcies a totes i a tots!!

“Si la filosofia no s’ocupés de la llibertat humana, no valdria la pena”

Publicat el per
1

091211-gEstudiants preuniversitaris de tres Instituts de l’Alt Empordà es reuneixen en una Jornada de Filosofia al Teatre Municipal de Roses

L’11 de desembre s’ha celebrat al Teatre Municipal de Roses (TMR) la I Jornada de Filosofia, dirigida a alumnes de 2n de Batxillerat, amb el tema “Filosofia i llibertat”. Més de 80 estudiants dels Instituts de Castelló d’Empúries, i dels dos Instituts de Roses, l’IES Cap Norfeu i l’IES Illa de Rodes hi han participat. L’activitat l’hem organitzada amb els professors de filosofia Albert Piñero i Daniel Gili, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Roses. La cloenda de l’acte ha estat a càrrec de Magda Casamitjana, l’alcaldessa.
El Prof. Joan Manuel del Pozo, de la Universitat de Girona, va impartir la conferència central. La projecció de “Luter” (2003), del britànic Eric Till, ha permès centrar algunes temàtiques: la llibertat de consciència, la gestió del poder polític, els nous paràmetres antropològics de la modernitat, etc.
Aquesta Jornada s’emmarca en les celebracions del Dia Mundial de la Filosofia (UNESCO).

091211-bAlguns dels alumnes, com la Carolina Mayoral, la Marina Gratacós o la Mari Carmen Hagen, de l’IES Cap Norfeu, o en David Martín i en Wijam Ruiz, de l’IES Castelló d’Empúries, han exposat interessants comunicacions. La conferència del ponent ha assolit un nivell acadèmic notable, sense allunyar-se dels interessos de l’alumnat i de l’actualitat de la reflexió políticosocial: han estat esmentats Anaximandre, els sofistes i Sòcrates, Plató, i autors moderns com Hume, John Stuart Mill, Berlin, Mounier o Fromm. Entre les principals referències cal destacar una contraposició que ja prové del clàssics entre les nocions de necessitat i de llibertat. “Si la filosofia no s’ocupés de la llibertat humana, no valdria la pena”, ha afirmat el conferenciant.
S’ha fet una valoració de l’aportació de John Stuart Mill, un dels autors que entren a l’actual examen de Selectivitat, el qual amplia la noció de llibertat de l’empirisme clàssic. La llibertat – segons Mill – seria “perseguir el nostre propi bé, a la nostra manera”.
Després de valorar la importància de la “diferència”, en relació al projectes vitals i personals de cadascú, ha assenyalat la peculiaritat del pensament humà, que no és un simple “càlcul mecànic”, com el que faria una màquina. La nostra llibertat prové, en bona part, del fet de “creure que podem ser lliures”, és a dir, del sentit que tenim del bé i del mal. Poc abans d’aviar-se cap a la conclusió, i havent citat a Steiner entre d’altres, ha assenyalat la importància que té el diàleg per al “pensament creuat”: existeix una estreta relació entre el grau de llibertat i el de coneixement. Al final, s’ha llençat una inquietant pregunta: “se’ls educa per a la llibertat?”.
Els alumnes havien rebut prèviament uns dossiers impresos sobre la pel·lícula i sobre la temàtica de la Jornada (que podeu veure des d’aquí).

091211-eS’ha projectat també un audiovisual que recollia més d’un centenar de fotografies, amb reflexions o preguntes de caràcter filosòfic, guardonades a la recent Mostra “Fotofilosofia 2009”. Aquest concurs, d’àmbit català, ha comptat amb la participació de una cinquantena d’Instituts d’arreu de país.

Entre els objectius pedagògics de la Trobada cal assenyalar l’intercanvi d’idees i el debat entre estudiants, el contacte amb temàtiques de nivell universitari fora de les aules habituals, l’estudi crític d’esdeveniments ideològics i històrics i l’afavoriment de l’expressió oral en àmbits públics. Podem millorar coses…, moltes ja ens les hem dit, però hem començat!!!

Hi ha albums fotogràfics aquí, i aquí també.

Si teniu suggeriments o valoracions per fer-ho millor, escriviu-me’ls, please. Referències a la premsa i mitjans: Diari de Girona (8/12/09), SE-Alt Empordà, 9Diari, Hora Nova, RosesDigital, Ajuntament de Roses, L’Empordà(7/12/09), Diari de Girona (15/12/09), L’Empordà (15/12/09), etc.

Final de trimestre: Filosofia, ara!

Publicat el per
Respon

Estem a punt d’acabar el primer trimestre del curs acadèmic 2009-2010: ja hi ha notes, s’han fet exàmens,… i totes les noies i tots els nois de Secundària de Catalunya coneixen una mica millor com son els seus docents, de què van les matèries que els semblaven noves… I també pensen: aprovaré?, “m’aprovaran?”, he d’estudiar més…?
d-11bA l’IES Illa de Rodes també n’hem fet de coses. Voleu veure els exàmens trimestrals de diferents assignatures de l’àrea de Filosofia?: mireu, mireu!:

Tot això, i molt més, també ho podeu trobar al Campus virtual (d’accés obert, en general), que és aquí.

d-11cA més a més, si no sorgeixen contratemps, el proper divendres, dia 11 de desembre, celebrarem tot el matí – i finalment! – la Jornada Mundial de la Filosofia a Roses. Només serà possible per la col·laboració entre tres Instituts de Secundària de l’Alt Empordà i el recolzament de l’Ajuntament: aquí teniu un enllaç, on s’explica que el TMR acollirà aquesta Jornada acadèmica, que comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Girona Joan Manuel del Pozo, que dirigirà un seminari sobre “Filosofia i llibertat”, i de l’alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana. Els joves participants hauran treballat la temàtica els dies previs. També es recordarà la recent Mostra Fotofilosofia 2009, que es va fer el 18/11 a la Facultat de Filosofia de la UB, a Barcelona. Referència al Diari de Girona.

I després de festes, tornem-hi! De fet, ja abans perquè – encara que els exàmens estiguin fets – a Filosofia, com en totes les matèries – sempre treballem. Sempre agraeixo els suggeriments que em feu arribar. Ja us ho recordaré més endavant, però…, de moment…, el meu desig d’un bon final de trimestre, abans de festes.

Jornada Mundial de la Filosofia, 2009. I tu…, què fas?

Publicat el per
Respon

hypatia3_smPotser sabeu que la UNESCO ha decidit que el 19 de novembre de cada any se celebri la jornada Mundial de la Filosofia (JMF). Les activitats del 2009 són aquí, i la web de la UNESCO sobre Filosofia és aquí. Hi ha documents interessants, i hi estic en contacte.

D’altra banda, la Filosofia no està massa de moda en el sistema educatiu català, tot i els esforços comercials de l’Amenàbar amb la pel·lícula sobre Hipàtia. A veure si seguim fent la justa pressió: per al bé de Catalunya també. Sobre “Àgora”, en vaig fer un comentari en un altre article del bloc.

Aquí teniu una il·lustració (del s. XIX, idealitzada, obra de Charles William Mitchell) d’aquesta admirabale matemàtica, filòsofa i astrònoma, que era una dona lliure, però probablement no la màrtir de la condició femenina que ens presenta Amenábar. Ella tenia un gran respecte pels seus deixebles cristians (per exemple, es coneix la correspondència amb Sinesi de Cirene), i… de brètols, n’hi ha arreu. La història no la podem escriure amb caricatures parcials. Sí que és cert que la seva mort, a principis del s. V, a Alexandria, va ser terrible, en mans d’uns fanàtics que, igual que cristians, podien ser de qualsevol altra “marca” (al s. XX hem viscut genocidis i crims de tots colors). Si voleu més informació sobre Hipàtia, n’he recollit un munt.: demaneu. D’entrada, recomano la lectura d’aquest article polèmic.

wonder_eye_philosophyUn text del contemporani Sòcrates Escolàstic diu (en anglès, que és la traducció que he trobat més a mà): “There was a woman at Alexandria named Hypatia, daughter of the philosopher Theon, who made such attainments in literature and science, as to far surpass all the philosophers of her own time. Having succeeded to the school of Plato and Plotinus, she explained the principles of philosophy to her auditors, many of whom came from a distance to receive her instructions. On account of the self-possession and ease of manner, which she had acquired in consequence of the cultivation of her mind, she not unfrequently appeared in public in presence of the magistrates. Neither did she feel abashed in going to an assembly of men. For all men on account of her extraordinary dignity and virtue admired her the more“.

Una dona virtuosa, admirable, respectuosa, amb capacitat de comprendre i – possiblement – perdonar. Pagana però no anti-cristiana. En fi, una filòsofa. A veure si recuperem el valor de la reflexió filosòfica en aquests temps convulsos en què vivim. Que tinguem bones celebracions al voltant de la JMF 2009.

Una pel·lícula encara no vista: Àgora (…ara ja sí…)

Publicat el per
1

ag-01El 9 d’octubre s’ha estrenat la pel·li més cara del cinema espanyol, Àgora. Encara no l’he vist però en recullo aquí algunes informacions. Comenteu-les si voleu i… si algú aconsegueix la pel·lícula, que me la passi (shhh! no ho diré a ningú).

El director és el prestigiat Alejandro Amenàbar. Presenta com a protagonista la figura d’una dona expcepcional, astrònoma i filòsofa, Hipàtia. Alexandria, Egipte, sota l’Imperi romà: els violents aldarulls pels carrers de la ciutat arriben fins a la legendària Biblioteca. Hipàtia pretén salvar la saviesa del món antic amb l’ajut dels seus deixebles. En destaquen dos, que també pretenen el seu cor: el prefecte Orestes i un jove esclau, Davo, que dubta entre l’amor secret per la bonica intel·lectual i la llibertat que obtindria si s’unís als cristians, cada cop més influents.

Hipàtia era filla de Teó, científic que va treballar al Museu d’Alexandria al segle IV. Va conrear també la ciència però va preferir la filosofia neoplatònica. Va morir assassinada per uns cristians exaltats – o sigui, no pel cristianisme com a tal -, els quals li atribuïen influència política sobre el governador. Agrada dir que Hipatia va morir per la llibertat de pensament, però força historiadors ho relacionen més amb motius polítics que no pas intel.lectuals o religiosos.

ag-2Alguns pel·lícules poden inspirar-se en la història però sobretot recreen el que interessa al guionsita. L’esforç d’Amenàbar és lloable i la recuperació de la imatge d’aquesta filòsofa atraient. Era una dona amb qualitat intel.lectual, rectitud de vida i una tràgica mort. Se l’ha revestit, segons l’època, com a heroïna de la raó enfront de la fe (Il·lustració); com a idealització del paganisme (romantiscisme); i, darrerament, com a víctima de la misogínia.

Quan mor assassinada era d’edat avançada: uns 60 anys. Maria Dzielska, historiadora, escriu que “sembla que no hi ha suport legítim per descriure Hipàtia, a l’hora de la seva espantosa mort, com una dona jove, dotada d’un cos digne d’Afrodita i capaç de provocar el sadisme i la luxúria dels seus assassins”. De fet, fou un assassinat polític enmig del conflicte entre el prefecte Orestes i el patriarca Ciril.

La filosofia era – apart de l’astronomia – l’altre interès de Hipàtia. Gràcies als records expressats en la correspondència del seu deixeble Sinesi de Cirene sabem molt més sobre la seva docència filosòfica que sobre les seves investigacions matemàtiques i astronòmiques. No conservem obres de Hipatia. Se’ns ha transmès que, a la seva llar, creà un cercle intel.lectual amb força deixebles, alguns d’ells arribats d’altres llocs d’Egipte, i també de Síria, de Cirene i de Constantinoble. Procedeixen de famílies benestants i influents i amb el temps accedien a destacats càrrecs civils i eclesiàstics. Va formar una comunitat basada en el plantejament platònic i en llaços interpersonals. Hipàtia participa en certes activitats de la polis, i és una consellera estimada tant pels funcionaris municipals com pels imperials que visiten Alexandria.

Hipàtia posseïa una notable  autoritat moral: totes les fonts concorden en que era model de rectitud, veracitat, dedicació cívica i proeses intel·lectuals. La virtut més admirada pels seus contemporanis era el seu autodomini o sofrosyne, present tant a la seva conducta exterior coma  la més íntima. Es manifestava, per exemple, en l’abstinència sexual (va romandre verge fins al final de la seva vida), la modèstia en el vestir (mantell filosòfic) , la moderació en els costums i una actitud circumspecte amb els seus alumnes i amb els poderosos.

Era pagana, però no especialmente activa ni devota. sembla que va simpatitzar amb el cristianisme i progegia els seus alumnes cristians. Alguns d’ells foren consagrats bisbes.

La seva injusta i tràgica mort no va representar la desaparició de la ciència i la filosofia alexandrines. De fet, l’escola d’Alexandria aconsegueix els èxits més grans a finals del segle V i començaments del VI. És cert que Hipatia se situa en el llindar d’aquests avenços: el cercle intel.lectual creat per ella aspira a assolir els ideals essencials de la filosofia.

Enllaços: apart de la web d’Àgora i de Wikipèdia, una de les meves pàgines preferides de crítica, i també la referència a IMDB.

Recomano un llibre, fins i tot per abans de Reis

Publicat el per
4

girlthinkingJa fa força anys, quan jo encara vivia i treballava a Madrid, vaig trobar a una de les llibreries emblemàtiques d’aquella ciutat, un llibre que em va cridar l’atenció. Hi havia una nena a la portada. El llibre es deia “El joc de pensar. Converses amb Marta”. Més endavant, un cop llegit per mi i – en traducció castellana – pels meus alumnes-lectors madrilenys, vaig establir contacte amb l’autor, profesor de Lògica, de Filosofia, a la Universitat de València.

Tot i que el llibre és invenció de l’autor, en Tobies Grimaltós, la Marta existeix realment i és filla seva. Ara ja deu ser força més gran. És un llibre que val la pena. Aquí us penjo les tres primeres planes: a que enganxa?

Com diu el professor que li fa la presentació ¡a la 5a edició!, “és opinió bastant generalitzada en la societat de la darreria del segle XX [i ara tant o més!], almenys en les nostres contrades [València, Espanya, i en el nostre Principat també!], que la filosofia no tan sols no aprofita per a res, idea que ja ve de molt lluny, sinó que no té cap interès en un sistema social dominat per la competitivitat i la productivitat. Tanmateix, la manera de procedir de Marta, una xiqueta inquiridora, davant els enigmes que vol aclarir ens força a replantejar-nos críticament aquest tòpic“.

joc2Certament val la pena llegir-lo. Els meus alumnes de 1r d’ESO m’ho demostren a cada classe (ja ho vareu veure al reportatge de fa pocs mesos, o a l’article d’aleshores). Aprofitarà més als de 4t, i als de Batxillerat, i a llurs pares, però és ben cert que és una gran obra. Està escrit en valencià (hi trobareu “xiqueta” per “noia”, o “estiga” per “estigui”, o “seua” per “seva”) però el llegireu bé.

Es pot comprar a l’editorial o per Internet, amb facilitat. També es pot demanar a les llibreries, o me’n parleu. ok?

Aprofito l’avinentesa per a recordar que molts centenars, milers de persones, estem demanant un respecte més gran per l’assignatura i l’àrea de Filosofia als nostres Instituts. Si no ens poden escoltar ara, al menys ha de quedar clar que qui vingui després hauria de parar-hi atenció. Si passa massa temps amb una matèria tan malmesa, la responsabilitat per una educació encara més insuficient, no podrà ser defugida per qui ara en té la responsabilitat.

La plenitud de la vida: felicitat, justícia i coneixement

Publicat el per
Respon

freedom

Sé que aquesta vegada semblaré una mica caòtic. Parlaré de tres coses. Un article de l’ “Estilos de vida” d’ahir sobre com cercar la felicitat en cada etapa de la vida, comptant amb el pas dels anys; una pel·lícula feta el 2004 que vaig veure en DVD també ahir; i l’article que avui m’ha publicat El Punt.

Comencem pel final: aquest estiu passat a Cracòvia vaig participar en unes reunions de treball sobre Filosofia i un dels temes va ser el “relativisme”. Fruit d’això és un llarg article que – si voleu – em podeu demanar i un text molt més concentrat i breu que és el que surt avui a El Punt. Crec que és rellevant: considero que el relativisme gnoseològic ens allunya de la veritat, mentre que entenc i comprenc els relativismes ètic i cultural (encara que, en especial, el primer, NO el vull pas per a mi ni per a les persones que estimo).

Sobre la qüestió de la justícia, he vist ¡Libertad!. És una pel·lícula feta per a la TV (en concret, Court Tv, un canal americà sobre processos judicials, plets, etc.). És senzilla, però impacta. A veure si la passo o recomano als meus alumnes. El que s’explica és ben senzill: la història de sol·licitud d’asil polític d’una dona afganesa als EUA, el 2000. Una prestigiosa advocada, que treballa en un bufet de categoria, es veu obligada – per imposició del seu cap – a portar algun cas que suposi un servei social a la comunitat. Només per una qüestió d’imatge. Al principi s’encarrega d’aquesta noia, la Meena, sense gaire entusiasme, però s’hi acaba implicant personalment: veu que no li pot fallar. És una qüestió de justícia i dignitat. Les coses semblen anar bé … fins l’11 de setembre de 2001.És un interessant telefilm judicial sobre els drets humans dels immigrants, més concretament de les dones. Juliette Lewis i Layla Alizanza fan una bona feina com a advocada i client. Està inspirada en una història real, com ha de ser.

9442493I, finalment, els deu consells que “Estilos de vida” recull – suggerits pel professor emèrit de la UAB, Ramon Bayés – per a viure en plenitud cada etapa de la nostra vida:

  1. Simplifica l’entorn: què és l’essencial?
  2. Practica una activitat: una cosa que t’absorbeixi i que siguis capç de fer bé, gaudint-ne
  3. Enriqueix la teva vida: persones, llibres,…
  4. Introdueix moments de lentitud: no sempre has d’anar a tota pastilla
  5. Regala’t estones de distanciament: contempla
  6. Tingues projectes o somnis realistes: una excursió,… oblidat dels “tant de bo” utòpics (que mai arriben)
  7. Distreu-te alguns períodes: coses que semblin intrascendents com xerrar amb amics, o passejar per un mercat…
  8. Fes exercici: amb mesura
  9. Sigues generós/a amb els altres: l’egoisme mata
  10. Troba un sentit: tot el que fem el té, però… mires de conèixer-lo?

El que us dic sempre: siguem bons, però de debò, seriosament, sense enganyar-nos. Fets!, i no paraules. Au!: que vagi bé!

Les coses estan malament, però cal ser optimistes

Publicat el per
Respon

internat-01Dilluns, dia 14, comencem un nou curs acadèmic. Quanta feina als nostres IES, a totes les escoles!! Les coses estan malament i els temps que corren – per l’educació – no són fàcils, potser no ho estan estat mai. Però cal ser optimistes.

Moltes vegades volem millorar el nostre món, però ens sentim molt petits per a dur-ho a terme. Per això volia presentar-vos avui dos produccions audiovisuals, ben diferents que –cadascuna a la seva manera – m’han fet pensat en la necessitat de ser personalment optimistes. No ens hem de rendir mai, cal que fem sempre tot el que puguem
Una és un excel·lent documental francès de llarga durada, “Home” (2009), de Yann Arthus-Bertrand. Ens parla de tenir cura del nostre planeta i – us ho dic de debò – les imatges, la música i el text sonor són increïbles. Demaneu-me’l si el voleu veure.
internat-03És una superproducció, digna de pantalles IMAX, que se suma al repte ecològic. La narració – que va in crescendo – mostra el gran canvi que ha experimentat el nostre planeta – a pitjor, s’entén – en els darrers anys. Ara bé, el seu missatge global és optimista ja que considera que encara som a temps per a invertir la tendència destructora.
L’altre producte és una història, una pel·lícula comercial, per entendre’ns. Però ofereix l’encís d’allò que sembla “de debò “. Potser l’heu vista. Hi treballen, entre d’altres, en Clive Owen i la Naomi Watts, que ho fan “guai”. En castellà el títol és “The International (Dinero en la sombra)“. És una coproducció anglesa, alemanya i nord-americana del 2009. Planteja el concepte de “l’escàndol financer” del sistema bancari.
Us faig cinc cèntims de la història: l’agent de la Interpol Louis Salinger i una ajudant de fiscal de Manhattan, Eleanor Whitman, són a punt de destapar un escàndol de venda d’armes a països del tercer món a través d’un banc encobridor amb seu a Luxemburg . Comencen els assassinats, persecucions que arriben a tocar a candidats a la presidència de països occidentals. Tot es basa en una apassionant intriga política escrita per Eric Singer i dirigida per l’alemany Tom Tykwer. Es planteja una mena d’enfrontament sense equilibri de forces, un David contra Goliat. Total: escenes enregistrades arreu del món, amb un interès creixent de la narració i unes consideracions sobre la corrupció i la dificultat per netejar de debò el sistema financer internacional.
internat-02En aquest sentit, sembla que estem davant d’una narració pessimista, on no cal confiar en la justícia sinó només en les persones concretes. Qui procura fer el correcte es veuen obligat a vendre, en part, la seva ànima al diable.
En un context com l’actual, de crisi econòmica i de recel cap al sistema financer mundial, per descomptat aquest film no és del que retornen la confiança cap als bancs.

La trama s’inspira en un cas real: la caiguda del Banc Internacional de Crèdit i Comerç, fundat per Agha Hasan Abédi a Karachi, Pakistan, als anys 70. El banc es va implicar en negocis de tràfic d’armes, exèrcits de mercenaris i suport al terrorisme. Al Regne Unit i els Estats Units es van destapar les seves tèrboles maniobres el 1991, quan el banc es va declarar en fallida. Segons el guionista Erin Singer, l’escàndol del BCCI va ser “el major delicte comès per una empresa en tota la història”.
En fi: bones imatges, bon cinema, interessants reflexions i cinefòrums. Que tinguem un bon inici de curs.