Nom científic: Apis mellifera.
Família: Apidae.
Les abelles de la mel tenen el cos recobert de pèls i mesuren uns 2 cm.
S’alimenten d’aigua, pol·len i nèctar.
La reina que és l’única femella fèrtil, pon fins a 30.000 ous en les cel·les del rusc; d’uns naixeran abellots i d’altres naixeran obreres.
La reina pon un ou a cada cel·la, del que neix una larva que és alimentada per les obreres. Quan la larva ocupa tota la cel·la la tapen amb cera, llavors la larva fa un capoll i es produeix la metamorfosi que dura una setmana. Un cop surt l’abella adulta, la cel·la es netejada i la reina hi pon un altre ou.
Són animals socials i estan perfectament organitzades.
Unes obreres recullen el nèctar de les flors; altres construeixen les cel·les amb cera, on es guarda la mel i on la reina pon els ous.
Els abellots no treballen; viuen pocs dies i només s’ocupen de fecundar la reina.
Les abelles s’orienten per la posició del sol. Quan una obrera troba aliment torna al rusc i fa una dansa en la que assenyala la distància i l’angle del lloc on ha trobat l’aliment.
La mel és feta amb nèctar de flors barrejat amb substàncies que fabriquen les abelles.
Per conservar la mel la guarden en cel·les en les que injecten una gota d’àcid fòrmic i que tapen amb cera.
També fabriquen pròpolis, una substància amb la que tapen forats i recobreixen els cossos d’animals morts dins el rusc.
Les larves de les futures reines són alimentades amb gelea reial durant 6 dies.
Quan neixen les noves reines, la reina vella i la meitat de les obreres marxen del rusc per construir-ne un de nou.
De totes les noves reines només en queda una en el rusc; les altres moren o marxen.
Rusc en una finestra
Més informació sobre la pol·linització que fan les abelles.
