L’agalenatea

Nom científic: Agalenatea redii.
Família: Araneidae.

Cada aranya té la seva estratègia a l’hora de capturar les seves preses.

L’Agalenatea redii fa una teranyina bastant gran a 50-100 cm del terra, que teixeix entre branquillons i tiges de plantes seques.

És de color marronós, amb tons més clars i més foscos; té petits pèls que recorden el vellut. És de mida petita; el mascle fa uns 4 mm i la femella uns 7 mm.

Viu en zones assolellades i seques; sovint a la vora dels camins o en camps erms amb vegetació abundant.

A un costat fa una altra teranyina en forma de bol, on s’amaga quan fa mal temps.

La podem veure fàcilment durant la primavera.

Molt sovint es queda quieta i camuflada sobre flors seques de l’any anterior.

Quan la teranyina vibra perquè s’hi ha enganxat una presa, ràpidament la captura i l’embolica amb seda. Després se la menja.

El dibuix de l’abdomen pot variar molt d’unes a altres. Generalment és allargat, amb ratlles laterals; però a vegades té forma de taca més ampla.

També la podem veure sobre arbustos a la vora dels camins.

Tenen 8 ulls disposats en dues fileres, 4 centrals i 2 més a cada costat.

Nimfa

Amagada a l’interior d’una rosa

Sobre fulles de roure.

Sobre herba candelera.

Nimfa

Nimfa

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en agalenatea redii, animals, aràcnids, aranyes, invertebrats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *