Nom científic: Ixodes ricinus.
Família: Ixodidae.
La paparra comuna és un àcar i pertany al grup dels aràcnids.
És petita i fa uns 5 mm, excepte la femella fecundada que acumula sang i arriba a fer prop d’1 cm.
Té el cos arrodonit, té 4 parells de potes i té 2 quelícers amb els que forada la pell de l’animal que parasita.
Paparra enganxada sobre l’orella d’un gos
S’alimenta de la sang que xucla dels animals. Per tant, és un paràsit.
Es reprodueix per ous. Després de l’aparellament la femella es desprèn de l’animal i pon milers d’ous sota les pedres o en escletxes de les parets.
Dels ous neixen les larves que s’assemblen als adults, però que només tenen 6 potes; les larves esperen que passi algun animal per agafar-s’hi i alimentar-se. Més tard passen per la fase de nimfa i després es fan adultes.
Viu entre les herbes i els matolls de zones per les que acostumen a passar animals; espera fins que passa un animal al que agafar-se.
Les paparres abunden a la primavera i a l’estiu però suporten bé el fred de l’hivern.
Un cop sobre un animal es mouen buscant zones amb la pell fina (interior de les orelles, etc); hi claven la boca i comencen a xuclar sang.
Les paparres més habituals són la paparra del gos i la paparra de les ovelles.
Cal revisar bé el gos després d’un passeig pel camp o pels parcs.
Hi ha productes comercials que protegeixen els gossos durant un cert temps i que maten les paparres que puguin tenir.
Femella
Altres paparres força habituals als camps per on viu fauna salvatge són Rhipicephalus sanguineus, Dermacentor marginatus i Dermacentor reticulatus.
Rhipicephalus sanguineus
Dermacentor marginatus
Dermacentor reticulatus
