El pixallits

Nom científic: Taraxacum officinale.
Família: Compostes.

El pixallits és una planta herbàcia perennifòlia que fa 20-40 cm d’alçada.
La tija no té fulles; aquestes neixen directament de la part superior de l’arrel.
Les fulles són verdes tenen forma allargada i estan molt retallades, amb dents irregulars i lòbuls triangulars.

Floreix des del febrer fins al novembre.
Les flors es reuneixen en capítols de 3-6 cm de diàmetre.

Les flors són ligulades i grogues; s’obren quan fa sol i es tanquen de nit o en dies plujosos.

El fruit és sec. Té molts pèls blancs que fan de paracaigudes i ajuden a la seva dispersió pel vent. El conjunt de fruits amb els pèls formen una bola rodona que popularment s’anomena “angelet”.
Es reprodueix per llavors.

Viu als prats i als marges dels camins fins als 2.000 m d’altitud.
Les fulles joves es mengen amanides. Té propietats diürètiques; d’aquí prové el seu nom popular de “pixallits”.

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en herbes, pixallits, plantes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *