Nom científic: Sitta europaea.
Família: Sítids.
El pica-soques blau és un petit ocell d’uns 14 cm de llarg.
El seu plomatge per sobre és gris blavós; per sota és marró clar amb tons rogencs als costats; té una franja negra que va del bec fins a cada costat del coll.
Les ales són grises. La gola és blanquinosa.
El bec és gris fosc i punxegut.
Les potes són curtes, de color marró groguenc; els dits tenen fortes ungles.
La cua és curta, de color gris blavós amb taques negres als costats i petites taques blanques que només es veuen quan l’obre.
Menja insectes, larves, aranyes i petits mol·luscos. També menja fruits secs com avellanes i glans que trenca colpejant-los amb el seu bec.
Fa el niu en forats de troncs d’arbres i en escletxes de roques o murs de pedra. De vegades aprofita els nius que han deixat els picots.
Té el costum de tapar el forat amb fang deixant només l’espai suficient per poder passar. A l’interior hi posa trossets d’escorça i fulles seques.
La femella pon 6-9 ous blancs amb punts marronosos i el cova durant 14 dies. Els pollets comencen a volar cap als 24 dies.
Viu en els boscos de la muntanya mitjana i l’alta muntanya.
En els llocs on no fa molt fred es queda sempre al mateix territori; en canvi dels llocs més gèlids emigra cap a zones més càlides de la terra baixa.
Vola d’arbre en arbre de manera ràpida. També baixa al terra i camina fent salts. Quan arriba al tronc d’un arbre clava les ungles a la fusta i grimpa per l’escorça tant cap amunt com cap per avall. De seguida que nota que és vist, s’amaga a l’altre costat del tronc.
Viu uns 3 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.
