Les serps

Amb el nom de serps es coneixen una gran varietat de rèptils pertanyents a diferents famílies i espècies.
Les serps més habituals al nostre país són:

• la Serp de ferradura (Coluber hippocrepis)
• la Serp verda i groga (Coluber viridiflavus)
• la Serp verda (Malpolon monspessulanus)
• la Serp llisa (Coronella austriaca)
• la Serp bordelesa o Serp llisa meridional (Coronella girondica)
• la Serp d’Esculapi (Elaphe longissima)
• la Serp blanca (Elaphe scalaris)
• la Serp de collaret (Natrix natrix)
• la Serp d’aigua (Natrix maura)
• l’Escurçó europeu (Vipera aspis)
• l’Escurçó ibèric (Vipera latasti)

Les serps són rèptils sense potes, de cos allargat recobert d’escates. El seu tamany varia segons l’espècie; les més petites fan al voltant de 50-60 cm, mentre que les més grans fan entre 1’5-2 m.
Tenen llengua bífida.
Escolten a partir de les vibracions del terra.
Tenen una llarga columna vertebral amb moltes vèrtebres. Es desplacen reptant pel terra.

Serp llisa meridional (Coronella girondica) juvenil

Mengen sargantanes, insectes, ratolins, ocells, granotes; i en el cas de la serp d’aigua també captura peixos i amfibis.

Serp d’aigua (Natrix maura)

Es reprodueixen per ous, però algunes espècies de colobres i escurçons són ovovivípares i pareixen les cries perquè surten de l’ou just en el moment del part.
Muden la pell.

Serp llisa meridional (Coronella girondica) en posició defensiva

Algunes, les més petites, tenen dents que en mossegar injecten verí; mentre que les més grans maten les preses abraçant-les.

Els escurçons són petits (60 cm) i injecten un verí força potent (no és mortal), que en cas d’afectar a una persona fa necessari l’aplicació d’un sèrum (antídot) per minimitzar els seus efectes.

Vídeo d’una serp verda jove movent-se pel carrer d’un poble.