Amb el nom de falgueres es coneixen una gran varietat de plantes herbàcies verdes sense flor que tenen les tiges subterrànies (rizomes) i les fulles (frondes) dividides en pinnes, les quals també poden estar dividides en pínnules.
Quan les fulles són joves tenen la punta enrotllada i es van descargolant de manera progressiva. El nervi central s’anomena raquis.
Es reprodueixen per espores. Les espores són produïdes pels esporangis.
Aquests estan reunits en els sorus, situats en el revers de les fulles.
Algunes de les falgueres més habituals al nostre país són: la capilera, la falzia roja, la dauradella, el polipodi, la falzia verda, la falzia blanca, la falguera mascle, la falguera aquilina, …
La capilera (Adiantum capillus-veneris)
La capilera o falzia vera és una falguera molt característica que té els pecíols i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre 20 i 50 cm d’alçada.
Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat. Són de color verd grogós.
Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge doblegat. Els sorus són linears.
Viu en zones humides i calcàries, com les vores de petits corrents d’aigua (fonts, rierols) a la terra baixa i a les muntanyes fins als 1.000 m d’altitud.
La capilera s’ha utilitzat des de l’antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos.
* * *
La falzia roja (Asplenium trichomanes)
La falzia roja és una falguera d’uns 10-20 cm que té el pecíol curt de color negrós, el raquis fosc i les fulles verdes molt dividides en 15-40 parells de pinnes de forma ovada.
Els sorus són petits i linears.
Viu entre les roques o a les parets de la major part del país, excepte en els llocs més àrids i a les parts més altes dels Pirineus.
La falzia roja s’ha utilitzat des de l’antiguitat per combatre la pèrdua de cabell.
* * *
La dauradella (Ceterach officinarum)
La dauradella és una falguera que té un rizoma molt curt del que surten fulles allargades i endurides dividides amb els lòbuls arrodonits i alterns.
Les fulles fan 10-15 cm de llargada, són de color verd intens per la cara superior i marronoses rogenques per la inferior, ja que estan recobertes d’esquames daurades.
Els esporangis estan situats sobre els nervis del mig en sorus allargats.
Viu entre les roques i a les parets de pedra de part de la terra baixa, a la muntanya mitjana i a la part baixa dels Pirineus fins als 1.500 m d’altitud.
En dies molt calorosos les fulles es repleguen per evitar la pèrdua d’aigua.
També s’ha utilitzat des de l’antiguitat per combatre la tos.
* * *
El polipodi (Polipodium vulgare)
El polipodi és una falguera de la família de les polipodiàcies que té un rizoma carnós i cilíndric del que surten fulles peciolades dividides fins al nervi central.
Les fulles fan 30-40 cm de llargada i són de color verd. Tenen forma de llança punxeguda lleugerament corbada.
Les pinnes són estretes i dentades.
Els esporangis estan situats en els folíols, en dues línies de sorus paral·lels.
Viu en zones humides, en vessants ombrejats i en boscos de la muntanya mitjana, creixent sobre la molsa o entre les roques.
El polipodi s’ha utilitzat en medicina popular contra l’estrenyiment.
* * *
Hola Ferran,
Vull fer-te saber que tens a les teves mans el meu bloc preferit. Amb aquesta entrada sobre les falgueres m’has arribat al cor. Són unes de les meves plantes preferides.
Sóc professor de tecnologia i treballo amb un grup d’alumnes de 3r d’ESO que fem una matèria optativa sobre Projectes Mediambientals. T’hem lincat al nostre bloc:
http://blocs.xtec.cat/projectesmediambient/
David Donat