L’espígol

Nom científic: Lavandula angustifolia.
Família: Labiades.

L’espígol és una planta semiarbustiva i molt aromàtica que té tiges endurides a la base i tiges verdes quadrangulars superiors i que arriba als 50-80 cm d’alçada.
Les fulles són oposades, estretes, acabades en punta i finament peludes.

Floreix durant els mesos de juliol-agost.

Les flors són petites, de color blau lilós amb la corol·la bilabiada. El llavi superior està dividit en 2 lòbuls i l’inferior en 3 lòbuls.
Estan agrupades en una mena d’espigues florals que neixen als extrems de les tiges.

El fruit està format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.
Es reprodueix per llavors.
Viu en zones assolellades de la terra baixa i de la muntanya mitjana.
Des de molt antic és utilitzat per les seves propietats medicinals i per a la fabricació de perfums. També tradicionalment se’n feien petites bosses que es guardaven als calaixos i als armaris per aromatitzar la roba.
A Catalunya hi ha altres espècies autòctones d’espígols diferents que són:
– El barballó (Lavandula latifolia).

Barballó

– L’espígol dentat (Lavandula dentata).
– El tomaní o caps d’ase (Lavandula stoechas).

Caps d’ase o tomaní

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en arbustos, espígol, plantes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *