Divendres es va estrenar al cinemes el documental “Món petit”, protagonitzat per Albert Casals. Un noi que de ben petit va patir leucèmia i des d’aleshores va amb cadira de rodes. Boig per conèixer món, amb només catorze anys va decidir començar a viatjar sol amb un pressupost econòmic pràcticament inexistent. Després de recórrer països com Itàlia, Grècia, Tailàndia, Malàisia, Alemanya, Bèlgica, França, Escòcia o Japó, va escriure el seu primer llibre: “El món sobre rodes” (segona publicació més venuda de no-ficció per Sant Jordi de 2009). Però com que li quedava encara molt de món per veure, va seguir viatjant. Les noves experiències les va donar a conèixer amb el segon llibre “Sense fronteres”.
El que caracteritza a l’Albert és el seu to informal i desenfadat a l’hora d’explicar les coses: “em van donar tanta medicació (no va ser un error sinó un risc mesurat perquè no em morís xD) que em vaig quedar en cadira de rodes”. Si heu llegit algun dels seus llibres, ho sabreu. Algunes mostres més:
“Quan vaig marxar de casa amb nou euros a la butxaca i la intenció de dirigir-me cap a l’Àfrica no les tenia totes (…) per acabar d’afegir emoció a la situació, el dia que marxava vaig trobar un amic al qual li devia sis euros, i jo em vaig quedar amb tres”.
“Em vaig aturar a observar el meu voltant, i va ser aleshores quan em vaig fixar en tot de cabanes fetes de cartró que s’apilaven a sota d’un pont, cosa que va fer que un gran somriure s’estengués a la meva cara: ja sabia amb qui passaria la nit… amb els sense sostre de Tòquio!”
A un “Món petit” l’Albert té un nou projecte: arribar al punt més allunyat del planeta, que és un far remot a Nova Zelanda.
La pel·lícula, que combina l’autofilmació amb el gènere documental, mostra el viatge de l’Albert amb la seva parella, l’Anna. Junts passen mil i una aventures per poder arribar, o no, al destí fixat.
Trobo que aquest documental ha estat molt interessant ja que hem observat com una persona amb tant poc, pot arribar molt lluny…
És una persona digne d’admirar!
Vull llegir els seus llibres!!!!
Aquest documental té molt bona pinta, tinc ganes de veure’l sencer. Segur que ajudarà a persones que es troben en situacions similars a donar un pas endavant.
Jo també vull veure aquest documental sencer, també com l’Edu crec que ajudarà molt a persones que es troben en alguna situació semblant.
Realment crec que és molt interessant que la gent pugui veure que no hi ha barreres! que ens les posem nosaltres mateixos..
Crec que el trailer ens va deixar a tots amb ganes de més… espero poguer veure el documental sencer ben aviat, ja que estic segura que serà molt interessant.
Ha sigut un documental interessant. i m’ ha deixat amb ganes de saber de les aventures que ha fet aquest noi. Buscaré el documental sencer per mirar-lo.
El tros de documental va ser interessant, però el més interessant són els viatges que l’Albert decideix fer amb cadira de rodes, sense recursos econòmics i a més a més amb la discapacitat que pateix.
Crec que és un clar exemple de superació!
“Món petit” va ser un trailer que no em va deixar indiferent. Des del meu punt de vista l’Albert té una força de voluntat i un esperit de superació molt gran. I penso que gràcies això, entre moltes d’altres coses que encara desconec, ha aconseguit damunt d’una cadira de rodes somnis que persones sense cap tipus de discapacitat no ho creuen possible. A mi m’ha donat força.
Aniré a veure el documental tan aviat com pugui, i aquest estiu m’encantaria llegir-me els seus llibres. Ja la comentarem!
Penso que es una història de superació increíble i d’autoestima i autoacceptació brutal. Si tots tinguessim les mateixes ganes de viure que l’Albert potser tot seria una mica menys complicat
M’encantaria veure el documental! On el puc trobar? Perquè he intentat buscar-lo per internet, però no l’he trobat… Gràcies!
crec que es un clar exemple de que tot es posible, i que les uniques barreres que trobem son les que nosaltres mateixos ens possem
Em fascina l’acceptació de la realitat de l’Albert Casals! Es tot un gran exemple!!!
La part que més m’impacta d’aquest documental, és quan l’Albert està a punt de morir, l’Anna, està ven preocupada, i és ell que acaba calmant-la i riguent de la situació!
FASCINANT!